Un govern abandonat a la inèrcia

El govern insisteix que cal preparar “un dic de contenció per a defensar Catalunya” a partir del 24 de juliol. La portaveu Patrícia Plaja ha fet sovint uns esforços paradoxals per a defensar que ERC i el govern són interlocutors diferents, però ara que les eleccions són a la cantonada, les coses conflueixen de nou. Aquest lema del govern fa pensar en el de la candidatura dels republicans al congrés espanyol. “Defensa Catalunya!”, diuen els cartells de Gabriel Rufián. Tant Plaja com el president Aragonès fa setmanes que donen per feta la victòria del PP i Vox. A poc a poc ho han anat matisant i ara Plaja diu tan sols que “pot ser”, que és “molt probable”, però la voluntat és de pintar un paisatge ben fosc. El nou govern espanyol, ha dit la portaveu, “tindrà com a objectiu principal d’atacar Catalunya”, tal com ja s’ha vist al País Valencià i les Illes, on “la dreta i l’extrema dreta fan servir la manipulació per perseguir la nostra cultura i la nostra escola, si cal amb els nens com a excusa”. 

El govern mira de reaccionar després de la patacada de les eleccions municipals, on els republicans van perdre 300.000 vots. Mentre Rufián torna a fer en català la majoria de discursos, l’escenficiació per a reconciliar-se amb Junts per Catalunya continua. Després de l’acord entre Ernest Maragall i Xavier Trias a l’Ajuntament de Barcelona, avui la consellera d’Economia, Natàlia Mas Guix, ha remarcat sense embuts que Junts serà el soci prioritari per a totes les negociacions, incloent-hi la del pressupost de l’any vinent. Per una altra banda, la consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, acompanyarà demà Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí a Luxemburg en la resolució sobre la seva immunitat. Plaja, que fins ara sempre es limitava a expressar respecte per al president Puigdemont, ha repetit avui unes quantes vegades que el govern sencer li dóna tot el suport. “Esperem que d’Europa arribi la justícia que l’estat espanyol ha vulnerat una vegada i una altra”. 

Amb l’ANC també hi ha hagut un canvi de to, just després que aquest matí els seus socis hagin decidit de no demanar l’abstenció ni el vot nul el 23 de juliol. Si fa quinze dies la consellera Laura Vilagrà va criticar que l’Assemblea havia “decidit de convertir-se en un partit polític”, avui Plaja ha dit que el govern respectava la nova decisió. Animat per una perspectiva electoral més aviat delicada, el centre discursiu del govern va deixant de ser el diàleg amb l’estat espanyol i, tímidament, torna a ser l’entesa entre independentistes. “És important que l’independentisme abandoni la fase de retrets i que es posi a treballar per a fer avançar el país socialment i nacionalment”, ha dit Plaja. “El govern farà tot el que sigui a les seves mans per a estrènyer els vincles entre tots els actors independentistes”. Els efectes retardats de l’acord pressupostari amb el PSC i els comuns fan nosa. Aviat s’ha de signar l’acord amb els socialistes per a l’ampliació de la B-40, i Plaja ha destacat molt que “és la Generalitat qui acabarà redactant el projecte”.

La preocupació per l’escenari a Madrid, però, és de moment narrativa. No hi ha cap acord concret amb la resta de partits, ni aquest “dic de contenció per a defensar Catalunya” no sembla reflectir-se en el desplegament de les polítiques concretes del govern, que no té relació aparent amb la gravetat de la situació. Quan falten tan sols tres dies perquè comenci la campanya electoral, tots els anuncis que ha presentat avui el govern són: un pla per portar caixers automàtics i serveis financers a 503 municipis, un grup d’experts independents per combatre la violència sexual contra infants i adolescents, l’autorització a l’Energètica per a entrar en l’accionariat de dos parcs eòlics, el manteniment d’un programa d’incentius de 9.000 euros anuals per a nous professionals sanitaris residents, 60 milions d’euros a 18 “projectes transformadors” per al sistema de salut, la pròrroga del servei d’interpretació en llengua de signes per a l’alumnat amb sordesa i tres nomenaments de càrrecs intermitjos.

La consellera Mas Guix, que formalment ha comparegut tan sols per a explicar la mesura dels 503 caixers nous, només ha afegit una mica de suc al relat quan ha respost les preguntes dels periodistes. Amb un reguitzell de dades, ha mirat de demostrar que “les xifres macroeconòmiques de Catalunya es mantenen resilients”. El govern insisteix molt en aquesta idea després que el president del Cercle d’Economia, Jaume Guardiola, digués públicament el 23 de maig que a la manca de coratge i de lideratge de la Generalitat provocava part d’un estancament econòmic a Catalunya. “L’economia catalana va bé i no creiem en el derrotisme”, va dir llavors Plaja. Avui, Mas ha reivindicat que som “una terra d’acollida, no tan sols per a persones sinó també per a empreses” i que un percentatge ben elevat de les inversions són de caràcter productiu, quan fa uns anys eren sobretot financeres. Sense triomfalisme, perquè “la renda disponible continua molt pressionada”, la consellera ha entonat el seu “no anem tan malament”. 

Amb un to suau i gairebé discret, Mas ha desmentit les dades que pregonen l’efervescència de Madrid contra la decadència suposada de Catalunya. Dues d’especialment il·lustratives. Cada any, des del 2013, diu, Catalunya ha creat en termes nets més empreses que no la Comunitat de Madrid. I, des del 2007, hi ha hagut més sortides de la Comunitat de Madrid en d’altres comunitats de l’estat que no pas de Catalunya. Ha estat l’únic moment de la conferència de premsa que s’han produït unes mínimes vibracions enmig de la monotonia. Amb les dades, més que no pas amb les polítiques. Amb les polítiques, “la Generalitat té les mans lligades” per culpa del dèficit fiscal i de la falta d’execució de les inversions de l’estat. El govern sembla abandonat a la inèrcia, tant quan dóna per dat i beneït un govern del PP i Vox, com quan reforça el discurs nacional escarmentat per la pèrdua de vots, com quan té més força en la descripció de la realitat que no pas en la transformació.