Moltes preguntes per al 2021 i poques respostes

El president Pedro Sánchez afirmava ahir en compareixença de premsa que el 2020 havia estat “l’any d’una gran calamitat, d’una gran pandèmia, però també d’una gran resistència”. “I el 2021 pot ser i ha de ser l’any d’una gran recuperació.” No sé si n’està gaire convençut, però li tocava dir això per animar una ciutadania que acaba l’any poc animada amb les bondats que l’esperen a partir de demà. Aquest sembla que és, si més no, el missatge de la gent que va implícit amb el creixement de l’estalvi –qui el pot fer, és clar– que hi ha hagut els darrers mesos. O el d’un clima empresarial poc engrescador, particularment a les pimes i autònoms, com comentava a la píndola d’ahir, que preveuen uns primers mesos de l’any amb molts problemes financers.

No serà un any fàcil. Per una banda, hi ha un fet evident i positiu com és l’esperança que la situació sanitària millori substancialment amb els vaccins. Però per una altra, qui més qui menys intueix que les seqüeles de la pandèmia sobre l’activitat encara seran importants i que no podem descartar més ensurts que obliguin a actuar les autoritats amb noves restriccions. És a dir, continuarem en mans de la covid-19. Si voleu, potser d’una manera menys intensa, però hi continuarem. Per això, malgrat que creixerem –aquest és un fet assegurat–, hi ha moltes incògnites obertes. Per exemple, veurem quin efecte té la vaccinació en el turisme i els seus resultats. N’hi haurà prou amb els vaccins? Com estarem aquí i com ens veuran a l’estranger? Sembla que el calendari fins a l’estiu és molt just i que les expectatives no són gens clares ara com ara.

Veurem també com acaba tot el que fa referència als ERTO i quants dels gairebé 200.000 afectats que hi ha avui a Catalunya tornen a la feina i quants van a l’atur. Cal recordar que acaben el 31 de gener. I llavors apareixen preguntes. Es prorrogaran? Jo crec que és inevitable, però, quants es prorrogaran i com? També veurem –sense sortir del mercat laboral– quants dels 100.000 llocs de treball que s’han perdut en un any –fins a sumar gairebé mig milió al novembre– es poden recuperar. I veurem finalment què passa amb el teletreball, si es manté i es regula o senzillament es deriva cap a l’externalització de tasques per a estalviar costos. Probablement, hi haurà una mica de tot.

Veurem, evidentment, com reaccionen els ciutadans amb els canvis que es plantegen a les pensions. Ja n’hi ha dos que són segurs, mentre la reforma de fons va agafant cos amb les propostes del Pacte de Toledo, aprovades pel congrés espanyol. De moment, l’any 2021 portarà canvis en l’edat de jubilació. Els espanyols que vulguin retirar-se amb el 100% de la pensió hauran de tenir com a mínim seixanta-sis anys complerts o acreditar trenta-set anys i tres mesos de cotització pel cap baix. A més, l’any vinent, el període de càlcul de les pensions puja un any respecte del 2020, des dels vint-i-tres actuals fins als vint-i-quatre. Això significa que a partir de l’1 de gener la pensió es calcularà segons les cotitzacions dels darrers vint-i-quatre anys.

Veurem també què passa amb el fons anomenat Next Generation EU, l’ambiciós pressupost de la iniciativa impulsada per la Comissió Europea per a fer front als desafiaments de la crisi sanitària. L’estat espanyol rebrà 140.000 milions d’euros provinents d’aquests fons, dels quals el 70% seran distribuïts entre els anys 2021 i 2022, la qual cosa representa una oportunitat històrica per a la dinamització de l’economia. Precisament, avui, la Cambra de Comerç de Barcelona publica una nota on reclama canvis normatius “racionals i realistes” per a una gestió òptima dels Fons Europeus de Recuperació. I afirma que aquests canvis han de basar-se en “criteris de precisió i claredat, incloure les petites i mitjanes empreses, i fomentar jurídicament la col·laboració publico-privada”. L’empresariat català té por que l’execució d’aquests fons “es pugui veure compromesa si s’atén a la realitat del nostre ordenament jurídic intern i els procediments administratius existents, que no estan preparats per poder-los gestionar de manera òptima”. Sobre la importància d’aquests fons, només cal recordar que el Banc d’Espanya els dóna una participació d’1,3 punts percentuals en el creixement del PIB estatal del 2021.

I ja que parlem de xifres, val a dir que les previsions de creixement econòmic per Catalunya fetes fins ara s’han d’agafar amb agulles, perquè en les condicions canviants actuals mirar la bola de vidre és molt difícil, i segur que el 2021 serà l’any on tindrem més revisions de dades i més sovintejades que mai. De moment, en tenim tres de privades. Segons Funcas, “el creixement en el 2021 a Catalunya serà del 7,6%, més elevat que la mitjana estatal, a causa de la presència més gran dels serveis més afectats per la crisi, que seran els que més creixeran en aquest exercici, i a l’elevat efecte arrossegament esperat dels fons europeus”. Segons el BBVA: “l’alentiment de l’activitat que s’observa en aquest quart trimestre podria traslladar-se també al primer trimestre de 2021, a conseqüència de l’impacte que pugui tenir la segona onada de contagis en l’economia europea i en l’espanyola. Aquesta pitjor arrencada de 2021 explica la revisió a la baixa en el creixement de l’any, que estimem entre el 6 i el 6,5%.” I, per últim, segons la Cambra de Comerç, “el 2021 l’economia catalana creixerà només un 6,7%, cosa que implica que a final de l’any vinent, el PIB encara serà un 6,9% inferior al del 2019”. Bé, veurem si tots plegats encerten en aquest interval –no gaire gran, tot s’ha de dir– que va del 6% al 7,6%.

De totes maneres, per al 2021, tot s’acaba en un “veurem i veurem”, és a dir, amb incertesa màxima, perquè si bé tenim clar que creixerem –després de la davallada d’enguany, això està assegurat– no sabem ben bé per on ho farem, ni amb quina intensitat, ni quins obstacles haurem de superar. Els interrogants superen de bon tros les respostes.