25.05.2017 - 10:31
|
Actualització: 25.05.2017 - 10:44
L’olfacte dels gossos és aproximadament 100.000 vegades més potent que l’humà. En realitat, aquests animals poden veure a través del seu musell, així com retenir informació a la seva memòria gràcies a les olors. Aquesta facultat no ha passat desapercebuda pels cossos de seguretat d’arreu del món que, gairebé en la seva majoria, compten amb grups de gossos que els ajuden en els seus operatius de cerca o prevenció.
Els Mossos d’Esquadra no són una excepció. La policia catalana també disposa d’una Unitat Canina, que forma part de l’Àrea Central de Suport Operatiu. La Unitat es divideix en tres especialitats: la detecció d’estupefaents, la detecció d’explosius i la cerca i localització de persones vives o mortes.
Radiografia de la Unitat Canina
Dels 86.000m2 que conformen el Complex Egara, el quarter central dels Mossos situat a Sabadell, 4.000m2 estan dedicats a instal·lacions per a la Unitat Canina. Aquesta compta amb 90 caneres individuals, de les quals 10 són per a quarantenes i, per tant, estan allunyades de la resta. Avui dia, però, només 50 estan ocupades per gossos en actiu.
Les gosseres disposen de terra radial, per tal que la temperatura sigui òptima a l’hivern, i estan preparades perquè mengin i dormin a l’interior. A més, la caserna està connectada amb l’exterior, perquè puguin airejar-se.
La Unitat també està equipada amb un consultori veterinari, sales de neteja i rentat -per garantir-los la millor salut-, i de dos camps d’obediència amb obstacles d’agility, on poden ser ensinistrats en la seva especialitat.
Ja des de la creació del cos policial als anys 80, els Mossos d’Esquadra compten amb l’ajuda de gossos per a desenvolupar tasques de recerca de manera efectiva. Tot i així, fins al 1991 es treballava amb gossos de lloguer, normalment cedits per particulars, la Policia Nacional, la Guàrdia Civil o l’Ertzaintza basca.
No va ser fins a l’any 2004 que els Mossos de la Unitat Canina es van començar a formar de manera obligatòria a l’Escola de Policia amb la introducció del primer Curs de Guia Canina a Catalunya. Tot i que aleshores els gossos ja eren de propietat, el cos català no va comptar amb caneres pròpies fins al 2009, quan es van traslladar definitivament al complex Egara.
Un ensinistrament doble
Ni entrenament militar ni treball forçat. “Pel gos buscar és un joc. Busca per passar-ho bé i, per això, l’ensinistrament té la mateixa dinàmica que un joc”, explica Climent Muñoz, caporal responsable del Grup de Recerca d’Explosius de la Unitat Canina dels Mossos d’Esquadra. Els gossos policia s’entrenen seguint la tècnica educativa del reforç positiu que, tradicionalment s’ha aplicat als nens: quan ho fan bé, aconsegueixen un premi. En el cas dels peluts, la recompensa és la seva joguina preferida.
L’ensinistrament comença amb gossos de 8 o 9 mesos que prèviament hagin demostrat tenir un gran sentit de l’olfacte. D’aquesta manera es pot ensenyar al cadell a detectar i reconèixer diferents olors.
El procediment consta de tres fases i és molt senzill: la primera part s’anomena ‘ensinistrament suau’ i consisteix a amagar el ‘motivador’ (la joguina, normalment) perquè el cadell el trobi. A poc a poc, l’ensinistrament es va complicant quan el gos assoleix aquesta competència.
A la segona, el motivador s’amaga juntament amb un producte artificial que emula l’olor d’una droga o la pell humana. En el cas dels gossos especialitzats en la cerca d’explosius, se’ls hi amaga una mostra real de dinamita, pólvora i, recentment, la casolana TATP (peròxid d’acetona, emprada per terroristes), entre d’altres.
L’última fase consisteix a amagar l’olor artificial i l’explosiu sense la joguina, que rebran com a recompensa si fan bé la seva feina.
Ara bé, l’espai de l’ensinistrament no pot ser rutinari. El gos necessita estimular-se amb tot tipus de situacions. Per tant, no només se’ls entrena a la gespa o al ciment, sinó que es provoquen circumstàncies inèdites per acostumar-los. Exemples d’aquestes són els sòls de marbre, els ascensors o les escales mecàniques.
La durada de l’ensinistrament depèn de cada gos. En aquest sentit, el caporal Muñoz aproxima que “pot anar des dels sis mesos a l’any o l’any i mig. Això vol dir que el gos no està 100% operatiu fins als dos anys”. No obstant això, l’aprenentatge del gos mai acaba.
Però el ca no és l’únic que ha d’aprendre. En Jordi Pascuet és el propietari de la Residència Canina Font-Galí, situada a Piera. En 36 anys d’experiència ha ensinistrat tota mena de gossos per a cossos de seguretat estatals. “En realitat, l’ensinistrament és doble perquè ensinistrem al gos i al seu guia també. Tenir un bon gos i ser un mal guia és el mateix que tenir un bon cotxe i no saber conduir. Ensinistrar gossos pels cossos policials és difícil perquè el nivell d’exigència és molt gran”, assegura.
Segons Pascuet, el preu de l’ensinistrament per gos varia segons la raça, l’edat i el tipus de formació que rep. “Els preus poden anar des dels 4.000 o 5.000 euros als 15.000. Nosaltres no formem gossos especialitzats en explosius, però el preu mitjà a Europa d’un ensinistrament com aquest ronda els 25.000 euros”, detalla.
Un vincle familiar
La relació entre el gos i el seu agent no és estrictament laboral. El 70% dels cans que treballen a la Unitat viuen amb el seu guia a casa, per tant, es gesta una relació idèntica a la que té qualsevol persona amb la seva mascota. Per aquest motiu, és fonamental que des dels primers mesos, ambdós connectin.
En la majoria de casos -tot i que no sempre s’aconsegueix-, es pretén que guia i gos s’assemblin pel que fa al caràcter. D’aquí que a un gos neguitós, s’intenti assignar-li un guia inquiet. La clau de la cooperació entre ells és que sintonitzin i puguin entendre’s gairebé amb una sola mirada.
Per tal que el gos treballi en les millors condicions, ha de mantenir l’equilibri psicològic i emocional. Això només ho pot aconseguir si el seu guia l’acompanya en el procés. “El guia ha de tenir molta paciència i empatia per connectar amb el seu gos i, així, ajudar-lo a assolir les competències”, explica Pascuet.
