Google treu profit de les dades dels menors a les escoles

A la ciutat nord-americana de Santa Fe, el fiscal general de l’estat de Nou Mèxic, Hector Balderas, va presentar la setmana passada una demanda contra Google per haver ‘espiat’ i violat la privadesa dels menors. Malgrat la llunyania, aquesta denúncia ha tornat a fer parlar de la presència de Google en el sistema d’ensenyament català, concretament de Google Suite for Education. Algunes famílies i organitzacions són molt crítiques amb aquest paquet d’aplicacions utilitzat per alumnes i professors, perquè diuen que permet a Google d’aplegar dades dels menors per a finalitats comercials.

Segons que defensa el fiscal Balderas en una denúncia molt dura, Google comet una il·legalitat, perquè viola la llei federal que protegeix la privadesa dels nens menors de tretze anys en l’entorn digital. La llei obliga les empreses a obtenir el consentiment dels pares abans de recollir el nom, informació de contacte i més dades personals d’un menor de tretze anys, un requisit que sembla que no s’ha complert. ‘No es poden calcular les conseqüències del seguiment de Google: els nens són supervisats per una de les empreses de “mineria de dades” més grans del món, a l’escola, a casa, en dispositius mòbils, sense el seu coneixement i sense el permís dels pares’, diu Balderas.

Doncs bé, la situació és força semblant a la dels nostres alumnes de primària i secundària. Google deixa clar en l’avís de privadesa de Google Suite que poden recollir informació personal dels alumnes i els professors, com ara noms d’usuaris, adreces de correu electrònic, contrasenyes, telèfons, adreces, fotografies de perfil, informació del dispositiu que es fa servir, adreça IP i informació de la localització. Aquestes dades Google les fa servir per a obtenir patrons de comportament dels menors i, tot seguit, desenvolupar serveis amb què més endavant podran aconseguir un rèdit econòmic. Qui pot accedir a aquesta informació propietat de Google? Una redacció força ambigua obre la possibilitat a cedir-la a tercers: ‘afiliats o empreses de confiança perquè la processin en nom nostre’.

Segons la llei, l’únic requisit perquè Google pugui entrar a les escoles catalanes és que hi hagi una autorització prèvia dels pares dels alumnes – com en aquest exemple. El curs passat, les escoles i instituts ja van començar a demanar-lo per ordre del Departament d’Ensenyament. La plataforma d’activistes informàtics Xnet, que treballa per la democratització de la xarxa digital, fa mesos que ha començat una campanya, juntament amb més entitats, perquè els pares no hi donin consentiment: ‘Si s’hi dóna consentiment, informació com ara els informes dels alumnes, les notes, les valoracions sobre l’ortografia, si té anorèxia, si és víctima d’assetjament escolar o fa assetjament escolar… queda en uns servidors d’una empresa que té com a principal activitat la mineria de dades’, diu Simona Levi.

Xnet afegeix que amb l’autorització no n’hi ha prou per a complir el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) de la UE, aprovat el 2018. D’acord amb la llei, les escoles haurien de tenir un responsable competent en gestió de dades. ‘No tenim coneixement que en cap escola s’hagi presentat aquesta figura a la comunitat educativa.’

Sigui com sigui, amb l’extracció de dades en massa –segons The New York Times, més de noranta milions de professors i alumnes de tot el món utilitzen Google Suite a les escoles–, Simona Levi recorda que es pot crear un perjudici al menor a llarg termini: ‘Perjudiquem la vida de persones que ara mateix no són plenament conscients. Quan jo tenia entre quatre i vint anys encara no tenia la identitat definida. Per tant, jutjar l’estructura d’una persona quan la seva identitat es va conformant pot marcar-lo per la resta de la seva vida. A part que són comportaments íntims. Tota la informació d’Ensenyament passa per Google’, afegeix Levi.

USTEC-STEs, el sindicat majoritari a l’ensenyament al Principat, que també va participar en la campanya perquè els tutors no autoritzessin l’ús de Google Suite a l’escola, considera ‘inadmissible’ que a les escoles es permeti que qualsevol empresa tingui accés a les dades (personals o no) dels infants: ‘Exposar la privadesa de criatures menors d’edat a aquests riscos és moralment inacceptable.’ El portaveu del sindicat, Ramon Font, assenyala que la campanya es va començar perquè tenien la sensació que molts pares no sabien què signaven i responsabilitza el Departament d’Ensenyament de ‘traspassar una responsabilitat molt gran al professorat’.

‘Menysteniment’ del departament

El Departament d’Ensenyament sosté que no hi ha cap conveni amb Google i que són els centres educatius que decideixen quina és la millor tecnologia per a acompanyar el seu projecte digital. ‘El departament mai no promourà una determinada companyia ni plataforma com a servidora de productes’, diuen els responsables del departament. Però la web del departament publicita els serveis de Google Suite amb la següent explicació: ‘El compte XTEC –correu corporatiu del Departament d’Ensenyament– ofereix una sèrie de serveis telemàtics i incorpora elements i funcionalitats basats en la tecnologia G Suite que ofereixen aplicacions avançades de col·laboració i comunicació.’ I a continuació hi ha enllaços amb les principals aplicacions de Google Suite, com ara el calendari, el correu, l’emmagatzematge al núvol i els fulls de càlcul.

VilaWeb es va posar en contacte amb el departament per saber per què publiciten aplicacions de Google si havien assegurat que no promourien cap companyia, però no en vam rebre cap resposta. ‘Són tan incompetents que continuen fent aquesta afirmació i no se’ls ha acudit d’esborrar-ho de la web. M’encantaria dir que Innovació d’Ensenyament ho fa perquè cobra de Google. M’encantaria. Però no puc dir ni això. Cal substituir la gent que hi ha per gent que entengui l’entorn digital’, diu Simona Levi.

El Departament d’Ensenyament fa temps que utilitza els serveis de Google. Fins al punt que els correus corporatius XTEC de tota la xarxa de professors de l’ensenyament públic és desenvolupat a partir de tecnologia Google. Per això moltes direccions de centres opten per fer ús de les aplicacions Google, que els és útil per a fer calendaris, compartir informes dels seus alumnes o enviar temaris i formularis. Ho explica un professor d’institut a VilaWeb: ‘No tan sols es té en compte que és un sistema gratuït per al centre, sinó que és un entorn digital que els professors ja coneixen perquè ja fa temps que utilitzen el correu XTEC.’

Simona Levi explica que fa deu mesos que han intentat d’establir converses amb la Direcció General d’Innovació, Recerca i Cultura Digital del Departament d’Ensenyament per proposar alternatives a les eines de Google, basades en programari lliure, i no haver de dependre de la multinacional. Però no n’han rebut resposta i diuen que s’han sentit ‘menystinguts’.