Un jutge federal va dictaminar, a començament d’agost, que Google infringeix la legislació antimonopoli dels EUA quant a les cerques i la publicitat de text. El cas l’havia començat el 2020 el Departament de Justícia d’aquell país. Vint anys després del cas antimonopoli contra Microsoft, ha tornat a haver-hi un judici contra un dels gegants tecnològics. De moment, la sentència no ha determinat quines accions s’emprendran contra l’activitat il·legal de Google (que ha anunciat que hi recorrerà en contra), mesures que s’espera que es concretin ben aviat. No és la primera vegada que Google és declarada culpable de pràctiques monopolístiques. A la UE ha rebut unes quantes multes mil milionàries, i les autoritats comunitàries han aconseguit que els usuaris europeus puguin triar el cercador per defecte dels seus dispositius, sense que n’hi hagi un de predeterminat. Tanmateix, aquestes mesures no han tingut un efecte pràctic per a posar fi al monopoli del cercador nord-americà. Si Google tenia una quota de mercat en els cercadors del 80% el 2009 als EUA, que va pujar al 90% el 2020, actualment a escala mundial en té el 92%, mentre que la UE continua essent la regió on té una quota més gran de mercat, de gairebé un 95%.

Una posició que no és fruit de la casualitat

El jutge no ha acceptat totes les acusacions del govern nord-americà, i ha limitat les pràctiques monopolístiques en l’àmbit de les cerques generalistes i el mercat publicitari en format de text –però no amb la resta de formes publicitàries. En aquest sentit, Google ha incorregut en pràctiques il·legals per mantenir aquest domini absolut. Com ha pogut Google arribar a dominar el 90% de les cerques, i el mercat publicitari associat a les cerques? Com és que no ha sorgit cap competidor que li pugui plantar cara? Ni tan sols una empresa de la potència de Microsoft pot fer-hi res amb el seu cercador Bing, que té una quota mundial al voltant del 3%, la mateixa xifra que a la UE, mentre que als EUA és del 8%.

Les cerques actualment es fan principalment amb telèfons mòbils. I en aquest sector Google domina amb el seu sistema operatiu Android, que té una quota de mercat al voltant del 70%. Els de Mountain View (on té la seu Google) imposen condicions en relació amb el seu cercador (i més productes seus) a aquelles marques de mòbils que vulguin emprar Android. A més, en el cas de Samsung, un dels principals venedors de mòbils, amb capacitat de desenvolupar un cercador propi, Google li paga una quantitat anual perquè el cercador per defecte sigui el de Google i no pas un altre. Una quantitat econòmica que ara per ara no se sap, però que els analistes situen en milers de milions de dòlars anuals.

L’únic competidor en el sector mòbil que pot fer ombra a Android és Apple amb el seu iOS. Però aquí Google també té ben lligada la situació, ja que té un acord amb Apple perquè el seu cercador sigui l’opció per defecte dels dispositius de la poma. Durant el judici, els representants d’Apple van reconèixer que Google els va pagar 22.000 milions de dòlars el 2022, corresponents al 36% dels beneficis que va obtenir Google per la publicitat a les cerques del navegador Safari d’Apple. Si rep desenes de milers de milions anualment per part de Google, Apple no té cap incentiu ni per a canviar a un altre cercador de la competència, ni per a desenvolupar-ne un de propi.

De fet, els representants d’Apple van reconèixer durant el judici que no hi havia cap preu que pogués oferir Microsoft perquè Apple posés Bing com a navegador per defecte. “Microsoft ens va oferir Bing de franc. Ens podrien haver donat tota la companyia [i hauríem dit que no].” Apple no pensa canviar de cercador, ara per ara. Els de la poma tenen la capacitat tecnològica i econòmica per a desenvolupar un cercador propi, un producte sovint reclamat pels seus usuaris més fervorosos. Durant el judici es va saber que això representaria una despesa per a Apple de 6.000 milions anuals. Google, per la seva banda, l’any 2020 va fer una estimació que Apple necessitaria una inversió inicial de 20.000 milions per a replicar la infrastructura tècnica de cerca dels de Mountain View. Cosa que demostra que Google ha analitzat curosament l’amenaça d’Apple i com fer-hi front perquè els de la poma tinguin la sensació de fer-los la competència.

De fet, el cercador de Google fa vint anys que és la tria per defecte dels productes d’Apple. Però el contracte actual va entrar en vigor el 2016. Apple havia integrat funcionalitats de cerca al seu sistema operatiu, i això va causar una baixada del 10-15% en l’ús del cercador de Google, i unes pèrdues en publicitat del 4-10%. Amb el nou contracte, amb clàusules que evitaven això, Google passava a pagar vora 10.000 milions anuals, xifra que ha augmentat a 20.000 actuals. Representen al voltant del 15-20% del benefici operatiu de la companyia de la poma. Com apunten diversos analistes, l’acord entre Apple i Google seria el contracte més profitós del món tecnològic.

Impossible desenvolupar una alternativa a Google, que fa i desfà com vol i perjudica comunitats senceres, com ara la catalana

Aquest acord és també extremadament beneficiós per a Google. La qualitat dels resultats de les cerques està directament relacionada amb el seu nombre. Més consultes vol dir més interaccions, més preguntes diferents, més clics concrets que fan els usuaris davant una diversitat de resultats. Google aprèn què és el que interessa en cada moment, i pot passar a oferir-ho en futures cerques, incrementant-ne la qualitat. La resta de cercadors, com ara Bing i DuckDuckGo, tenen un nombre de cerques molt inferiors, de manera que els és impossible de competir-hi perquè no depèn ni de diners ni de tecnologia. Tot depèn del nombre d’usuaris que escriguin consultes al cercador i triïn un enllaç abans que un altre.

Els de Mountain View també tenen un acord amb Mozilla, que rep al voltant de 400 milions anuals, i han eliminat la competència també en el front dels navegadors, una volta cobert Safari i essent els propietaris de Chrome, el navegador amb més difusió. Tot plegat fa que les grans companyies no tinguin cap altra opció, ni la vulguin, que optar pel cercador de Google. I això, d’acord amb les conclusions del jutge federal, té dues conseqüències directes. Per una banda, que Google hagi apujat el preu de la publicitat “sense cap limitació competitiva significativa”. Segons el jutge, “les proves demostren que Google crea subhastes [de venda de publicitat] amb preus més alts amb l’objectiu principal d’augmentar els ingressos a llarg termini”. Un fet que perjudica clients, consumidors i competidors.

Una altra conseqüència del monopoli de Google és que la companyia va analitzar què passaria si es comportés com només ho poden fer les companyies que tenen un monopoli: disminuir la qualitat del producte per guanyar encara més diners, atès que té un mercat captiu i els usuaris no tenen cap altra opció. La conclusió a què van arribar fou que encara que es reduís significativament la qualitat dels resultats de les cerques, els beneficis continuarien essent adequats. Precisament, el nostre país ha estat un dels grans afectats per aquesta manera de procedir monopolística. Google va decidir de canviar els seus algoritmes de cerca i va fer que automàticament es marginessin els webs en català als resultats, cosa que genera una pèrdua notable en la qualitat per als usuaris catalanoparlants.

Hi va haver una campanya de protesta amb la iniciativa Aliança per la Presència Digital del Català, amb la implicació d’unes quantes organitzacions del país. Google va admetre el problema i final de 2023 va emetre un comunicat en què anunciava que havia fet canvis per millorar els resultats de les cerques multilingües. Malgrat tot, la solució continua essent insatisfactòria per al català, i per a obtenir els resultats desitjats sempre cal afegir la paraula català al final del text de la cerca. Malgrat això, atesa la posició de monopoli il·legal de Google, la majoria d’usuaris del país continuen fent servir el seu cercador igualment.

Les solucions, una incògnita

Ara per ara el jutge federal només ha determinat que el comportament de Google és clarament il·legal. Tanmateix, no se sap quines mesures pot prendre. La competència demana que, més aviat, o més enllà, d’una multa per les pràctiques passades, el que cal és restablir un terreny de joc que permeti una veritable competència, fomentant la innovació. Per dur a terme això, proposen que es prenguin mesures dràstiques que funcionin veritablement, avaluant-les i creant una entitat que les supervisi. Una referència és la UE, que ha multat en diverses ocasions amb milers de milions d’euros a Google per les pràctiques monopolístiques i ha introduït mesures que, com hem dit, no han tingut eficàcia.

La UE és en plena fase d’exigir mesures addicionals als gegants tecnològics. I una d’elles, encara que no sigui directament per a Google, pot afectar-lo. Apple, a requeriment de les autoritats comunitàries, introduirà aquesta primavera un nou menú per a canviar fàcilment les aplicacions per defecte al sistema operatiu iOS, i suprimir les d’Apple, si l’usuari així ho vol. Això permetrà que es pugui canviar fàcilment a navegadors diferents del Safari que no incloguin Google com a cercador per defecte. Els experts nord-americans qualifiquen les mesures impulsades per la UE com a prometedores, però alhora apunten que Google ha sabut saltar-se-les en més d’una ocasió tot aprofitant els forats legislatius. És per això que demanen que les mesures que es proposin als EUA siguin elaborades per un equip d’experts veritablement independent. Mesures que, en cas de ser efectives, es podrien copiar a la UE.

Més mesures que proposen els responsables dels cercadors de la competència són prohibir a Google que pugui pagar per esdevenir el cercador per defecte en navegadors i dispositius, i obligar-la a donar accés a tercers al seu motor de cerca i els protocols tècnics (API) de la publicitat. Unes mesures que ja hem vist al sector de les telecomunicacions, en què els antics monopolis telefònics estan obligats en molts països a permetre l’accés a la seva infrastructura, de manera que les altres companyies puguin emprar-les a un preu fixat, tot evitant d’haver de fer grans inversions (que moltes companyies no es poden permetre) per a construir de zero una xarxa telefònica o de fibra òptica.

Una altra opció és separar de Google els serveis de la companyia que s’hagin aprofitat injustament de la posició de privilegi i crear empreses noves a banda. Associacions que representen a anunciants i empreses que depenen del trànsit generat pel resultat de les cerques, també han demanat que se separi de Google el negoci de Chrome i Android. El raonament és que les dades que obté Google d’estudiar la navegació amb els seus productes li donen un avantatge a les cerques i els preus publicitaris, fent-los encara més forts. D’aquesta manera es podria obrir la porta a competidors que actuessin dins de Chrome i Android, capdavanters indiscutibles que veten ara mateix aquesta possibilitat.

La intel·ligència artificial és cap alternativa?

Un dels arguments que alguns han emprat per no prendre mesures dràstiques contra Google és que som en un canvi de paradigma tecnològic que afectarà profundament les cerques. Gràcies als xats d’intel·ligència artificial, els usuaris hi han començat a fer preguntes en llenguatge natural, més que no pas a cercar un seguit de paraules clau als cercadors clàssics. Però els experts són molt escèptics que a curt termini això canviï la situació per diversos motius. En primer lloc, perquè la intel·ligència artificial cerca respostes al text que ha analitzat i, si no en troba una, empra també cercadors, gràcies a acords amb ells. Google podria incórrer en les mateixes pràctiques d’acordar pagaments per ser l’únic cercador dels xats d’intel·ligència artificial.

L’altre, més rellevant i tot, és que el que fa bo un cercador és la contextualització dels resultats, fet que s’obté gràcies a la interacció amb els usuaris, del clic a un enllaç i no un altre. Del filtratge que en fan les persones. Això permet d’establir un rànquing de pàgines web. En els xats d’intel·ligència artificial aquesta interacció no existeix, ara per ara. De manera que eines com ara ChatGPT no poden saber si la resposta que han triat per sobre d’unes altres és la millor per a aquell usuari. A més, cal tenir en compte que Google desenvolupa la seva intel·ligència artificial (Gemini), també per ser incorporada al cercador. Com ja ha fet Microsoft a Bing, amb Copilot, basat en ChatGPT.

Tot plegat es tracta que els legisladors, siguin nord-americans, europeus o d’un altre país, trobin les mesures tècniques adequades per posar fi al monopoli abassegador de Google a les cerques. Mentrestant, els usuaris podem canviar el nostre cercador per defecte als nostres dispositius i emprar alternatives que, encara que no siguin tan bones com Google sobre el paper, segurament a la majoria d’usuaris els faran servei igualment perquè trobaran la informació que cerquen i ajudaran a fer que sorgeixin competidors que acabin amb les pràctiques abusives de Google.