Gonzalo Boye: ‘L’escrit de la fiscalia és guerracivilista’

Els escrits d’acusació de la fiscalia espanyola i de l’advocacia de l’estat contra els dirigents polítics de l’independentisme van tornar a remoure ahir l’opinió pública, i no únicament la independentista. Una indignació que segurament no es tornarà a palpar fins a les sentències, d’ací a uns mesos. ‘M’he emprenyat per pàgines’, diu l’advocat Gonzalo Boye per telèfon, després d’haver llegit els escrits. Són la confirmació d’allò que ja havia aventurat feia mesos, però igualment es mostra indignat. L’advocat coordinador de les defenses dels polítics a l’exili creu que, en el judici, els advocats ‘han d’anar a mort’ i centrar-se a demostrar que l’estat espanyol ha vulnerat els drets dels presos polítics. Per què? Perquè està segur que les sentències seran molt dures i s’ha d’anar pensant en Estrasburg.

—Honestament, us esperàveu unes peticions tan dures?
—Sí. De fet, a començament d’agost ja vaig dir als presos que hi hauria peticions de presó de 25 anys. Penso que és més lògic dir a la gent a què s’enfronten i què tenen davant.

—Com poden les defenses preparar la petició d’absolució en un judici on demanaran 25 anys de presó?
—Hi pot haver dues estratègies: defensar els acusats i defensar que allò que els acusats han defensat no és delicte.

—I optaríeu per la segona.
—Sí. La qüestió fonamental no és si hi va haver més violència o menys, si manava aquest o aquell altre, sinó defensar que convocar un referèndum, sortir al carrer a manifestar-se i provar d’assolir la independència no és delicte. És un exercici democràtic, dret de reunió, dret de manifestació i dret de llibertat d’expressió. Això es defensa. Si no, entres en el seu relat. Les estratègies són compatibles, però s’han de desenvolupar. No és igual arribar a Estrasburg proposant deliberacions de drets fonamentals com el dret de defensa o el dret de la presumpció d’innocència, que anar a Estrasburg i dir que aquestes garanties s’han vulnerat perquè prèviament es van vulnerar drets civils, que també són fonamentals, com el dret de manifestació, de reunió i de no ser víctima de l’arbitrarietat de l’estat. Tots aquests drets tenen molt més atractiu de cara a Estrasburg que la vulneració de drets processals.

—Ja parleu de recórrer les sentències al Tribunal Europeu dels Drets Humans. Intuïu condemnes molt dures?
—Home, és clar! Jo espero una sentència molt dura. I al judici s’ha d’anar a mort. No s’hi pot anar amb contemplacions.

—Jurídicament, què vol dir anar a mort?
—Que s’ha de discutir cada punt i cada coma, no únicament de l’escrit d’acusació, sinó de tot allò que vingui. Plantar una batalla dura perquè s’acreditin coses fonamentals, com ara que aquests fets fora d’Espanya no són delictius.

—És fonamental fer una defensa conjunta?
—Jo penso que s’ha de preparar una defensa coordinada, més que no pas conjunta. Que cada defensa abordi una part del processament, una part dels problemes jurídics i una part del debat. Exceptuant el cas de Santi Vila, totes les altres defenses són perfectament compatibles. Però una cosa és que siguin compatibles i una altra que siguin uniformes, perquè si són uniformes, tu reps una resposta uniforme.

• Entrevista a Jaume Alonso-Cuevillas: ‘Això és un despropòsit absolut’

—Quina mena de judici espereu, tenint en compte qui seran els jutges?
—Són jutges que fa molts anys que no jutgen. El Tribunal Suprem no és un tribunal d’enjudiciament, sinó de cassació. Per tant, s’haurà de dinamitzar molt, el judici, i evidentment, avassallaran les defenses. No serà un judici fàcil, no.

—Penseu que aquests jutges poden arribar a subscriure les peticions de pena que faci Vox a les conclusions del judici oral? O és impensable?
—Ho hauríem de demanar al senyor Joaquim Forn. Ho dic irònicament. Però el jutge Llarena va sustentar-se en la petició de Vox perquè no sortís en llibertat. El senyor Forn està pres exclusivament perquè Vox ho va demanar. Jo, en aquest judici, esperaria qualsevol cosa i cap de bona.

—Per què penseu que l’advocacia de l’estat els ha acusat de sedició si s’havia personat en la causa per malversació?
—L’advocacia de l’estat ha tingut una postura variable. Es va personar per malversació, el 8 d’agost va demanar l’obertura de judici oral per rebel·lió, malversació i desobediència, i ara acusa de sedició i malversació. Per mi, entrar en el joc de la sedició és una estupidesa processal i sobretot jurídica, perquè el delicte de sedició, per definició, és poc democràtic. Però els termes en els quals ve descrits al codi penal són molt ambigus, hi cap tot. És a dir, a Espanya regeix una cosa que es diu la lliure valoració de la prova. Jo exhibeixo una prova i dic que és blanca, i el jutge la veu grisa. És la seva lliure valoració, no s’ho inventa. Ho veu gris. I per tant, com que la prova és gris, t’imputen sedició. En el cas de rebel·lió, el codi penal té uns requisits que potser no es poden complir amb la lliure valoració de la prova. Per això la sedició és el delicte-trampa. I a més, comporta penes altíssimes. Fins a quinze. És clar, quan a un li demanen 25 anys, quinze semblen un regal, però són quinze, eh? Una dècada i mitja!

—Parlant de proves, als escrits de la fiscalia i l’advocacia de l’estat, no s’hi demostra la malversació. És normal que passi això? És a dir, encausar per delictes que no es poden demostrar?
—No és que no es justifiqui la malversació amb proves, és que el mateix escrit d’acusació de l’advocacia diu que encara no és clara la quantitat malversada. Però a veure: si no és clara la quantitat malversada, de què coi parlem? És com si et diuen que no és clar que aquella persona n’hagi matada una altra, però com que aquesta altra no hi és, és que és morta, i per això acuso d’assassinat.

—Però sense cos no hi ha delicte.
—Sí, però com que no és clar, la jutjarem igualment. Això fan.

—Si no hi ha proves, el delicte de malversació caurà durant el judici.
—És un delicte que pot caure, però ja ho veurem. L’acusació ja hi és i, per tant, hi tindrà un paper important el criteri de la sala. A Espanya, i en altres ordenaments jurídics, existeix una figura que es diu ‘prova indiciària’. És a dir, no tens una prova del fet, però a partir d’aquest indici i d’aquest altre, dedueixo que el fet s’ha comès.

—Com analitzeu el final de la instrucció i l’escrit d’acusació fets pels poders del govern espanyol, la fiscal i l’advocacia de l’estat d’ençà que el PSOE va arribar al govern?
—Jo desvincularia una cosa d’una altra. En aquest moment, la fiscalia del Tribunal Suprem no està controlada pel govern, és més, ni tan sols està controlada per la fiscalia general. Va a la seva, aquest és un escrit guerracivilista.

—Més enllà de la situació dels presos, què hi ha en joc en aquest judici?
—En aquest judici hi haurà en joc la llibertat d’expressió, la llibertat de reunió, la llibertat de manifestació i el dret d’autodeterminació, no tan sols dels catalans, sinó dels espanyols. Perquè aquí s’establirà un precedent que ens el trauran a la pròxima cantonada quan ens trobem. El missatge en aquest judici és molt clar: el cap de l’estat i la indissoluble unitat de la nació espanyola són inatacables.

—Per acabar, esteu preparats per a noves euroordres?
—Sí, sempre ho hem dit. I els esperem. Que vinguin quan vulguin.