26.12.2020 - 21:50
Fa pocs dies, la magistrada de l’Audiència espanyola María Tardón –ex-regidora del PP a Madrid– confirmava el processament de l’advocat Gonzalo Boye, vinculant-lo amb una xarxa de narcotràfic liderada per Sito Miñanco, ex-client de Boye. El següent pas serà l’obertura d’un judici oral, i Boye s’enfronta a acusacions d’emblanquiment de capital i falsedat documental.
L’endemà d’haver-se confirmat el processament, Boye va assenyalar la maniobra estranya del fiscal Ignacio Miguel de Lucas Martín per a perseguir-lo i va demanar-li explicacions. “Qui ha de donar explicacions ha de ser el fiscal Ignacio de Lucas, que amb el seu concurs va posar en llibertat un presumpte assassí a canvi d’involucrar-me en aquesta causa”, va dir a TV3.
“Qui ha de donar explicacions és el fiscal Ignacio de Lucas, que amb el seu concurs es va posar en llibertat un presumpte assassí a canvi d'involucrar-me en aquesta causa” Gonzalo Boye (@boye_g) #FAQScorralTV3 ▶️ https://t.co/taJDBErUpG pic.twitter.com/KbMguHBa3t
— Preguntes freqüents (@FAQSTV3) December 19, 2020
De Lucas és el fiscal antidroga de l’Audiència espanyola. Va entrar-hi a proposta del magistrat del Tribunal Constitucional espanyol Cándido Conde-Pumpido el 2007 durant la seva etapa com a fiscal general de l’estat i coordina la Xarxa de Fiscals Antidroga d’Iberoamèrica (RFAI, per les seves sigles en castellà). Abans, d’ençà del 1997, havia estat fiscal a l’Audiència de Girona i posteriorment va traslladar-se a l‘Audiència d’Alacant. El seu germà és senador del PSOE per València, Javier de Lucas, i exerceix de catedràtic de filosofia a la Universitat de València.
És un fiscal de prestigi i acostuma a participar en actes i conferències relacionades amb el tràfic de drogues. En una entrevista a la revista Miramar, es mostrava partidari de les escoltes en les converses confidencials entre advocats i clients si hi havia “prou indicis”, perquè a parer seu el secret de comunicacions “no és un dret absolut”.
Quin paper ha tingut el fiscal?
El fiscal De Lucas ha tingut un paper sorprenent en aquest cas, que ha comportat el processament de Boye. Tot comença durant la instrucció i amb una declaració voluntària de Manuel Puentes Saavedra, presumpte narcotraficant, ex-client de Boye, el 30 de gener de 2019. Segons que detalla el Temps, aquella declaració fou intranscendent i no va aportar res útil a la instrucció.
Aleshores, el fiscal De Lucas va recuperar un informe de la Unitat de Drogues i Crim Organitzat que el relacionava amb un assassinat a Pereira (Colòmbia) i va demanar a la magistrada Tardón que n’informés les autoritats colombianes. Segons que sembla, finalment no el va enviar i ara per ara Puentes Saavedra no s’ha hagut d’enfrontar a cap petició d’extradició.
Mig any després, el 24 de juliol, Puentes Saavedra –ja en presó preventiva– va tornar a declarar voluntàriament i va atribuir uns diners del narcotràfic intervinguts a l’aeroport de Madrid a Boye. Al cap de pocs dies, el 5 d’agost, la magistrada Tardón va decretar l’alliberament de Puentes Saavedra, amb mesures cautelars.
Durant l’interrogatori, va respondre a totes les preguntes. Tret d’una. Va negar-se a contestar si havia rebut una visita d’agents de la policia espanyola a la presó abans de declarar. Segons que explicava ElDiario.es, l’actitud de Puendes Saavedra va ser de col·laboració total amb el fiscal i la jutgessa, un canvi radical respecte de la seva darrera declaració, el gener anterior. Gràcies a aquesta declaració, va obtenir la llibertat condicional i la magistrada Tardón ha pogut processar Boye, que va demanar per escrit que la magistrada donés explicacions.
Dos mesos després, el 21 d’octubre, la policia espanyola va escorcollar el domicili i el despatx de Boye, amb el pertinent avís als mitjans de comunicació per a convertir l’operació en un espectacle mediàtic i l’escarni habitual de la premsa espanyolista contra l’advocat i la seva família. Els agents només van endur-se còpies del seu telèfon mòbil i del correu electrònic, i van estar-s’hi quinze hores. L’advocat del president Puigdemont, que havia de comparèixer pocs dies després davant la justícia belga a causa de la tercera euroordre, va declarar a l’Audiència espanyola i va sortir-ne sense mesures cautelars.
El processament és l’últim capítol d’aquest cas, però la probable obertura d’un judici oral asseuria Boye al banc dels acusats a l’Audiència espanyola. Hi arribarà després de la incriminació de Puentes Saavedra, alliberat, i de la seva negativa a respondre si va rebre una visita de la policia espanyola a la presó abans de declarar davant el fiscal i la jutgessa. Les penes que podria demanar el fiscal van dels sis anys de presó als dotze.
