19.11.2021 - 17:00
|
Actualització: 19.11.2021 - 17:20
El Tribunal Constitucional espanyol engega avui una etapa de desprestigi renovat amb l’entrada de quatre nous magistrats, dos dels quals, Concepción Espejel i –sobretot– Enrique Arnaldo, amb uns lligams amb el PP que els han situats a l’ull de l’huracà. El plenari parcialment renovat de dotze magistrats serà presidit a partir d’ara per Pedro González-Trevijano, un magistrat que és a punt d’exhaurir els nou anys de mandat i que podrà romandre en el càrrec tan sols fins al mes de juny vinent, si la pròxima renovació de quatre magistrats es fa quan toca. Però durant aquests mesos vinents, González-Trevijano, un home profundament conservador, amic de Felipe VI i enemic del nacionalisme català, rector de la Universitat Rey Juan Carlos durant els anys dels escàndols dels màsters de Cristina Cifuentes i de Pablo Casado, tindrà el poder d’endreçar i repartir els afers que hagi de tractar el tribunal i l’atribució exclusiva del vot de qualitat.
González-Trevijano (Madrid, 1958) es va llicenciar i doctorar en dret a la Universitat Complutense de Madrid. Durant aquells anys, va fer contacte amb una persona clau per a vincular-lo amb el PP i la seva xarxa d’interessos: Gustavo Villapalos, ex-rector de la Complutense, fundador de la Universitat Rey Juan Carlos i conseller d’Educació en el govern d’Alberto Ruiz Gallardón a la Comunitat de Madrid, que li va facilitar l’arribada al capdavant de la universitat. González-Trevijano va compaginar els onze anys de rector de la Universitat Rey Juan Carlos amb la difusió de les seves idees en una tribuna d’opinió al diari ABC i la col·laboració amb la FAES de José María Aznar. Era un home del PP situat en un lloc privilegiat, molt pròxim amb el poder, i implicat en afers obscurs de presumpte suborn.
Va maniobrar per a mantenir-se en la direcció de la universitat més anys que no li haurien pertocat, va aprofitar per a col·locar-hi amics i gent influent, de partits diversos, per a tenir-los tots contents i assegurar-se que podria fer de rector amb tranquil·litat, segons que informava Eldiario.es. A un catedràtic que li va impugnar la candidatura a renovar el càrrec, li va enviar un emissari que li va dir: “Tu em retires el contenciós perquè m’he presentat a la tercera reelecció com a rector i jo a canvi… Què vols? Diners, professors, departaments, espais…”
Els seus contactes arriben fins a la Zarzuela, diuen les fonts citades pel diari espanyol. Una professora de Felipe VI els va posar en contacte, i aquesta relació explicaria el poder que té González-Trevijano tant a la universitat com al Tribunal Constitucional espanyol. Un poder que exercia com a opinador, amb una tribuna fixa a l’ABC en què lloava la figura de Juan Carlos quan encara era rei, i en què va arribar a qualificar els independentistes catalans de “nazionalistes”.
Amb l’estatut aprovat i en procés de purga al congrés espanyol, va escriure l’article titulat “L’elixir nazionalista“, amb l’adjectiu en italià, però que es podia interpretar que duia la zeta de nazi. Hi criticava les “flagrants violacions constitucionals que contenia, com la conformació d’Espanya com un estat plurinacional, la competència de la Generalitat per a convocar referèndums i l’excloent apel·lació als drets històrics”. Lamentava que el congrés espanyol no hagués aconseguit de reparar “la música sobiranista”. I encara, en un article anterior, del 2004, parlava sobre: “Quan s’addueixen deslleials drets de secessió, fictícies potestats d’autodeterminació, forçades incorporacions de territoris d’unes altres comunitats autònomes, impossibles competències atribuïdes d’ordenació territorial, grolleres alteracions de fronteres o insensates modificacions dels límits geogràfics de l’estat.” És un article sobre la unitat d’Espanya, que acaba dient: “Tinguem cura, doncs, de preservar la nostra terra ferma del cos quallat, com un vestit inseparable, de l’Espanya constitucional.”
En diversos dels seus articles demostra una bel·ligerància extraordinària contra el dret de decidir del poble basc, primer, arran de la proposta d’estatut polític impulsada per Juan José Ibarretxe, i contra el sobiranisme català, després, arran de la reforma de l’estatut i del procés que va culminar amb la consulta del 9-N. Com a magistrat del Tribunal Constitucional espanyol, d’ençà del 2013, ha continuat publicant a l’ABC. El Parlament de Catalunya el va recusar el 2014, per haver publicat tots aquests articles, i per ser una persona tan vinculada a la FAES, perquè s’apartés de la deliberació sobre la llei de consultes i tots aquells recursos relatius al 9-N, però el tribunal ho va desestimar.
Ara, com a nou president del TC, per més que ho sigui tan sols durant uns mesos, haurà de gestionar uns quants recursos pendents de resoldre, com els d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Joaquim Forn contra la seva condemna per sedició, i els dels exiliats contra el manteniment de les ordres de detenció espanyoles i europees malgrat la immunitat que tenen com a eurodiputats i les resolucions de la justícia europea. El plenari actual, amb González-Trevijano al capdavant, hostil amb l’independentisme, previsiblement els tombarà.
Els magistrats que en discrepen són una clara minoria: només n’hi ha dos, Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer. Xiol, que es perfila com a nou vice-president, va contestar enèrgicament tant les condemnes per sedició com la sentència que va tombar el primer estat d’alarma dictat pel govern espanyol arran de la pandèmia. Fou precisament el nou president, González-Trevijano, el magistrat ponent de la polèmica sentència, tot acceptant els recursos de Vox i del PP.
