Gonellista, secessionista i homòfob: així és el nou conseller de Cultura del Consell Insular de Menorca

Ara farà un any que es va morir Joan Francesc López Casasnovas. Entre el seu llegat, hi trobam les bases d’allò que havia de ser la Conselleria de Cultura, el departament de normalització lingüística. Va començar la tasca l’any 1979, quan va ser elegit conseller pel PCIB. Ell va proposar de crear i gestionar una àrea anomenada Normalització Lingüística i Investigacions. Va fer una feina ingent, de la qual encara es pot ensumar el perfum de la seva saviesa, rigor i serietat. Va construir, maó a maó, un edifici que, fins ara, governàs qui governàs el consell, no havia gosat de desmentir ningú.

Ningú, fins avui, no havia posat en dubte ni les arrels ni l’abast de la cultura i la llengua dels menorquins. Ara, si ningú no hi posa remei, la cadira que amb tanta dignitat va ocupar Joan Francesc López Casasnovas l’ocuparà un gonellista, un secessionista, un homòfob. Perquè el futur nou president del Consell Insular de Menorca, Dolfo Vilafranca, nomenarà Joan Pons Torres conseller de Cultura, Patrimoni, Educació, Joventut i Esports. Materials sensibles i fràgils, com ara la llengua, el patrimoni talaiòtic, l’educació dels infants, les polítiques de joventut, les polítiques esportives, passaran per les mans de Pons Torres, perquè “és graduat en història, ha fet de professor, i durant sis mesos va ser president de Sa Fundació”.

Rallant en pla

Joan Pons Torres (Ciutadella, 1993) es fa dir historiador i durant anys ha tingut  una columna d’opinió al diari Menorca. La titulava Rallant en pla i l’emprava per a denigrar amb cada paraula, amb cada frase, amb cada paràgraf, la llengua que diu que estima. Pons Torres és un gonellista i un ignorant. O un ignorant gonellista que exhibeix una misèria intel·lectual sense límits i sense pudor cada vegada que vol defensar un argument contra la unitat lingüística, contra els governs d’esquerres, contra els nacionalistes, contra els independentistes, contra la protecció del territori, contra qualsevol cosa. Quan va acceptar d’anar a les llistes del PP, va deixar d’escriure-hi, però tots els articles són encara consultables a l’hemeroteca.

Els arguments que fa servir són puerils i barats. Habitualment, es basen a retòrcer afirmacions o traure-les de context, confondre períodes històrics o citar de manera aïllada allò que han dit uns i altres si serveix per a traure’n profit. Afirmacions que entren per l’estómac i que no provenen de cap reflexió, a l’estil de: “Què és prioritari, tenir bons metges o que parlin català?” Populisme sense límits que faria riure si no fos perquè d’ell i de les polítiques que desplegarà en dependrà l’educació dels joves menorquins.

El PP? Vox? Ciutadans?

El futur nou conseller va anar a les llistes del PP al consell, però va ser a punt d’anar amb Vox. De fet, va ser un dels fitxatges sorpresa del partit de Marga Prohens, amb qui Pons Torres va compartir militància a les Noves Generacions del PP. En declaracions al diari Menorca, deia: “No sóc anti res, sinó més menorquinista que aquells que falsament s’autodenominen així. M’opòs de manera clara i contundent al catalanisme de Més.” Afegia que els seus articles són escrits en menorquí, però que no vol semblar un hooligan anticatalanista. Prohens va haver de desmentir que tengui desavinences amb Pons Torres sobre el nom de la llengua que es parla a les Illes.

Pons Torres va fitxar pel PP, però també s’hauria sentit còmode a Ciutadans. Amb Vox és l’home frontissa, la intersecció necessària. Tant, que està encantat del futur pacte que durà l’extrema dreta, per primera vegada, a la màxima institució insular. I no solament això, ex-militants del PP, ara claca de Vox, aplaudeixen amb deler aquest nomenament que fa escarrufar qualsevol persona amb cara i ulls i amb dos dits de seny.

Mallorquí, menorquí, eivissenc

Joan Pons Torres és un secessionista que duu als extrems els postulats de José Ramón Bauzá, quan deia que a les Illes es parla mallorquí, menorquí, eivissenc. Pons Torres, que ha estat professor d’institut i, per tant, ha tingut una tribuna on ha pogut escampar les afirmacions acientífiques entre estudiants joves, ha publicat un llibre titulat Sa llengua de Menorca. En defensa des menorquí, un tresor filològic en perill d’extinció. Es tracta, diu, d’un llibre necessari per a defensar el menorquí de les fal·làcies catalanistes. En aquesta frontera, en aquest punt de no-retorn de la neciesa i l’acientifisme, ha trobat una ombra on arredossar-se en això que s’anomena Sa Fundació. Perquè en el món de Pons Torres només hi ha lloc per a l’article salat. Aquest és el tret fonamental de la llengua que parlen els balears, dit en paraules seves, és clar. Paraules que també ha ajuntat per a confegir aquesta frase: “S’amenaça per as menorquí no és es castellà, és es català estàndard.” La va dir en la presentació d’aquest pamflet que ha escrit i que promociona amb la col·laboració d’ajuntaments com el d’Alaior, governat pel PP. La frase va sortir reproduïda en algun titular de premsa i Pons Torres ja es prepara per rebre el premi Pulitzer.

Sa Fundació

Sa Fundació Jaume III és, segons que es pot llegir a la pàgina web, una associació per a “dignificar es mallorquí, es menorquí i s’eivissenc”. Diu més endavant: “Ha arribat s’hora de passar de ses paraules an es fets, de sa queixa negativa a s’acció positiva, de deixar de renegar en privat per reclamar obertament i públicament sa dignitat…” Pons Torres va presidir durant sis mesos aquesta entitat. Fins que va acceptar d’anar a les llistes del PP n’era el delegat a Menorca. Se’n va acomiadar amb una carta pública molt colpidora en què agraïa la tasca feta pels membres d’aquesta entitat privada que li havia permès de publicar el llibre.

En aquests articles que escriu a la premsa cita els cappares menorquins de les lletres catalanes per a tergiversar la realitat científica i negar la unitat de la llengua.

Però no solament nega la unitat lingüística. Pons Torres és negacionista de la covid i ha pres partit per una metgessa de l’Hospital Mateu Orfila que va ser suspesa de feina per haver demanat que es deixàs de vaccinar la gent. Nega també el canvi climàtic i la sequera i clama contra les restriccions horàries a les dutxes de les platges de l’illa.

Obertament homòfob

Qui serà el nou conseller de Cultura, Joventut i més coses és un homòfob declarat. En aquests articles setmanals al diari insular en va publicar un l’any 2017 intitulat “Sa LGTBI-inquisició”, contra la llei LGTBI aprovada pel Parlament de les Illes Balears. A banda de dir que és una llei innecessària i feta només per satisfer les demandes de determinats partits polítics que permetien la governabilitat a les Illes, Pons Torres escrivia: “Es poder homosexual tindrà una enorme capacitat d’atemorir i perseguir a persones, institucions, col·legis o empreses contràries a s’ideologia de gènero LGTBI.” Afegia que la llei vigent atempta contra els drets dels pares i dels centres educatius perquè “obliga a considerar s’homosexualitat i sa bisexualitat i a qui dins aquesta premissa siguin educats es nostros fills”.