13.11.2023 - 21:50
|
Actualització: 13.11.2023 - 21:51
Matilde Martínez, fundadora de Godall Edicions, ha convocat la premsa per valorar els deu anys de trajectòria de l’editorial. D’entrada, n’ha construït una metàfora: “Imagineu-vos un mar ple d’embarcacions de tota mena: de barquetes de fusta a grans creuers. En aquest mar nosaltres seríem un llagut, com ho són totes les editorials petites independents. Imagineu-vos amb qui hem de competir. Quan vam néixer, volíem ser una editorial de proximitat, de quilòmetre zero, solidària, que pagués un preu just per la feina dels seus col·laboradors, que fes visible un tipus de literatura de qualitat. Després de deu anys, ens sentim satisfets.”
Metàfores
I aquesta satisfacció s’expressa amb una altra metàfora, la que conté el logotip de l’editorial, enguany renovat: l’olivera de Godall té ara el tronc més gruixut. Una llegenda ho visualitza: “L’olivera creix”, i sustenta el logo. Aquesta imatge va lligada al nom del projecte: Godall és un poble petit de la comarca del Montsià, on Matilde Martínez i el seu marit, Fèlix Rabal, tenen una casa. Godall és terra d’oliveres mil·lenàries i és així que l’editorial pren el nom del poble i del seu producte més preuat.
Balanç positiu
“Hem publicat 107 llibres i dos que sortiran abans no s’acabi l’any”, diu Matilde Martínez, que com a resum agafa Foix i el refà: “M’encoratja allò diferent i també m’enamora el vell.”
Fent balanç, en ficció, l’editora ha destacat l’aposta decidida pel conte: amb Kim Ae-ran, Uxue Apaolaza, Angela Readman o Victoria Lomasko. I ha explicat que, d’entrada, no havia considerat de fer poesia i que ja n’ha editat quaranta-dos títols. “En poesia, sobretot, ens hem guiat per l’instint.” Ha recordat la voluntat de traduir autors que escriuen en llengües minoritzades de la península, com ara del gallec i l’èuscar, “com a voluntat de descolonització”, i també ha destacat la qualitat dels autors traduïts d’un catàleg que compta amb Mary Oliver, Billy Collins, Mark Strand, Wallace Stevens i clàssics com Dostoievski i Nabókov.
També ha destacat els autors d’aquí. El catàleg de Godall compta amb obres de Sònia Moll, Gemma Gorga, Adrià Targa, Mònica Miró Binaixa, Abraham Mohino i Joan Todó, entre més. Precisament, la novel·la de Todó La verda és porta és el llibre més premiat de l’editorial. Tot i que no pas l’únic.
Traduccions al castellà
Matilde Martínez també ha explicat per què va decidir de traduir obres al castellà. La raó, diu, és que els lectors en llengua castellana poguessin llegir autors en català. El primer, el de Tina Vallès, El paréntesis más largo. L’editora no acaba d’entendre per què hi ha llibres que es venen molt bé en català i gens bé en castellà, i a l’inrevés. Per exemple, el llibre de Victoria Lomasko, L’última artista soviètica, ha funcionat bé en català i gens en castellà, igual com ha passat amb Corre, pare, corre!, de Kim Ae-ran. Per contra, una de les novetats d’enguany, En tren, d’Erin Williams i traduït per Marta Nin, funciona bé en castellà però costa que el lector en català se’l faci seu.
Les fires
Maltilde Martínez també s’ha referit a les fires literàries: “Des que vam començar que anem a fires. I he de dir que sóc molt defensora de les bones fires, aquelles que són pensades per afavorir les editorials independents. Hi ha llibreries que critiquen aquestes fires, però nosaltres considerem que no fem cap competència deslleial a les llibreries, que són punts de venda complementaris [en referència a una polèmica oberta per una llibreria de Tarragona]. Les fires ens permeten d’ensenyar el nostre catàleg i vendre llibre de fons. I penseu que al voltant del 30% de les vendes les fem a les fires, nosaltres.”
A favor del llibre de fons
Precisament, un dels aspectes en què ha fet èmfasi l’editora, i un dels eslògans amb els quals es presenta l’editorial ara que fa deu anys, és la voluntat de trencar la dinàmica de la novetat: “Fins que no l’has llegit, un llibre sempre és novetat”. En aquest sentit, explica Martínez: “Costa molt obrir-se camí en l’ecosistema literari català. Hi ha grans editorials que ocupen el mercat i les llibreries a cop de novetat. Així costa molt fer-se visible. Reivindiquem el llibre de fons i anem contra la dictadura de la novetat. Per això, una de les intencions és mirar de decréixer. Això és difícil, perquè si no tens novetat, el llibreter no et posa al taulell, però a poc a poc reduirem una mica els llibres que publiquem cada any.” Ara Godall treu entre deu i dotze títols l’any, i ara considera de fer-ne entre sis i vuit.
Novetats per a l’any vinent
Entre els títols que ha fet públics Matilde Martínez per al 2024 hi trobem: Com una mosca enganxada a la mel, d’Eloi Creus; El teatre de la natura a Catalunya (títol provisional), de Francesc Vinyes; Ós, mama, sí, de Maria Lada, traduït per Sònia Moya; Antologia d’Adam Zagaweski, traduït per Xènia Dyakonova; Poemes d’amor, d’Anne Sexton, traduït per Glòria Coll Domingo. I també ha anunciat que el 2025 publicarà els poemes de Passolini traduïts del friülà.
Augmentar els lectors de Godall
Un dels objectius més clars de l’editorial és treballar per augmentar el nombre de lectors de Godall “sense caure en la dictadura de les novetats”. Les tirades mitjanes de Godall són força curtes: 300 exemplars, en el cas dels títols de poesia, i una tirada de 500 exemplars per als títols de ficció. Però Matilde Martínez sap que l’augment de lectors va molt lligat a la conjuntura econòmica, al poder adquisitiu de la gent, i a l’ús social del català, i així ho ha manifestat.
L’equip
Godall funciona amb un petit equip fidel, però que és autònom i treballa per encàrrec: l’escriptora i correctora Tina Vallès fa d’editora de taula i assessora, i diu Matilde Martínez que és la seva mà dreta i la mà esquerra també. Com ho és la nova incorporació en l’àmbit de premsa i comunicació, Mireia Marimont. També ha destacat el dissenyador de les cobertes i maquetador, Xavier Simó, i Fèlix Rabal, el seu marit, que desenvolupa qüestions de logística. També ha fitxat una periodista cultural de Madrid, Isabel Navarro, per moure els llibres en castellà, i tanquen l’equip dues persones que fan funcions d’administració i subvencions: Núria Garriga i Ariadna Vilches.
