Godall edicions, cinc anys fent llibres i fent xarxa

Maltilde Martínez fa cinc anys que va iniciar Godall edicions, amb col·laboradors de luxe com l’escriptora i traductora Tina Vallès, que en fa la coordinació editorial, el dissenyador gràfic Xavi Simó i Fèlix Rabal, que porta la logística. En aquest temps, Maltilde Martínez ha editat trenta-vuit títols, tres dels quals en espanyol i aviat publicarà tres volums més que ja anuncia, fet que suposarà que aquesta editorial de nova fornada estigui a punt d’arribar als quaranta-un títols. Les pròximes novetats: el llibre de poemes Set elefants drets sota la pluja de Billy Collins, en català i espanyol, i en l’àmbit de la narrativa, El que dura un cigarro de Ferran March. L’editorial celebrarà els primers cinc anys de trajectòria amb els autors, traductors, col·laboradors i amics el dia 30 d’octubre.

El catàleg de Godall compta amb llibres de poemes com Perennia, a cura de Mònica Miró, un recull de poesia epigràfica llatina en edició bilingüe, que contra pronòstic és un dels títols més venuts de l’editorial. També ha publicat per primera vegada al català la poesia del nord-americà Mark Strand, en una traducció impecable de Joan Todó; o l’antologia poètica recentment editada de Wallace Stevens, un clàssic de les lletres nord-americanes, per primera vegada en català, traduït per Josep M. Capilla i pròleg de Sam Abrams. En narrativa destaca la novel·la de la coreana kim Ae-ran, Corre, pare, corre!, per primera vegada en català i espanyol; Passamaneria de Pruden Panadès i el volum de Sònia Moll, Beneïda sigui la serp. També ha publicat autors del País Basc: Iban Zaldua amb Enlloc, mai i Uxue Apaolaza, Des que els nens diuen mentides. L’editora també ha anunciat, tot i que encara no té data, un llibre de contes de Nabokov i un volum literari sorprenent, diu,  de Joan Todó.

Matilde Martínez era professora. La seva vinculació amb els llibres era tangencial abans que fundés Godall: havia escrit un parell de llibres de text, un per ensenyar francès i l’altre per ensenyar espanyol. Per tant, el que sí que sabia era la il·lusió de tenir un llibre nou a les mans. Però a la seixantena, embarcar-se amb Godall va suposar una aventura plena de primeres vegades. Confessa que el més feixuc ha estat i és la part administrativa (factures, albarans de dipòsit, nous impostos…), però també ha après a gestionar contractes amb editorials estrangeres, fins i tot amb l’agència literària Wylie, la més important del món, per poder publicar Mark Strand. Ella, una editora entusiasta, que gaudeix de tots els efectes col·laterals que suposa editar un llibre (presentacions singulars que es poden convertir en un concert, una conferència o una obra teatral), també ha sabut aprendre a dir no a un traductor quan el seu treball no ha estat prou acurat o parlar amb les distribuïdores.

On vol arribar Matilde Martínez? Quines perspectives de futur projecta? Ella voldria que l’editorial generés llocs de treball. Que l’editorial es consolidés. Però per això sap que caldrà que vengui més llibres. També té clar que vol seguir mantenint els principis fundacionals que han mogut el projectefins ara: ‘que publiquem llibres que ens agrada llegir; que siguin obres que no passin de moda, que no pateixin l’obsolescència de la novetat; i continuar cuidant les relacions personals.’ I afegeix: ‘L’atzar em va portar a conèixer i treballar amb la Tina Vallès i en Xavi Simó i ara ells són dos puntals, tant per la seva professionalitat com per la riquesa de converses i discussions que el projecte ens genera.’

Màrius Serra i Pau Vidal, ambaixadors de luxe
La presentació a la premsa dels cinc anys de trajecte de Godall ha comptat amb la presència dos escriptors, crucigramistes i enigmistes més assenyalats del país: Màrius Serra i Pau Vidal. Pau Vidal ha parlat del nom, Godall, que Matilde Martínez va posar perquè té una casa en un poblet del mateix nom, al Montsià. Era una manera de fer territori, de donar visibilitat a les terres del sud del Principat. Però Pau Vidal li ha recordat amb picardia que ‘godall’ també vol dir porquet. Pau Vidal ha dedicat la primera definició del crucigrama d’ahir al diari El Nacional, a l’editorial Godall: «Grans idees editorialment petites molt celebrades a les granges porcines.» Deu lletres. Resposta: «godallades».

Vidal també s’ha fixat amb el nom de la col·lecció de poesia, Cadup. Matilde Martínez ha explicat que el cadup al Montsià es refereix a una gerra de terrissa que es posava a la sínia per recollir l’aigua. Era una manera de recuperar aquesta paraula tan montsianenca.

I en Màrius Serra ha triat un llibre per a cada lletra de Godall. Per a la ‘g’ ha optat pel llibre d’Isidre Grau, que no és una novel·la, L’arquitectura del conte. Per a la ‘o’, el llibre-disc Sacrilegis, de Víctor Bocanegra. Per a la ‘d’, la traducció de Joan Todó de la poesia de Mark Strand. Per a la ‘a’, Córrer, pare, córrer de Kim Ae-ran. Per a la primera ‘l’, la versió castellana del llibre de Tina Vallès, El paréntesis más largo, traduït per Gonzalo Torné. I per a la segona ‘l’, Enlloc mai d’Iban Zaldua.

Una de les característiques de Godall edicions és la voluntat de vincular-se amb altres associacions i entitats amb les quals comparteix valors i poden fer xarxa. De manera que el vincle i activitats conjuntes amb el Centre Quim Soler del Priorat és una constant; com també amb el grup interdisciplinari de música, dansa, teatre La Rabera Eclèctica de Castelló; amb la companyia teatral La Perla 29, amb la qual van coeditar el llibre-disc de Bodas de Sangre. Godall també és present en fires i trobades literàries arreu del país, i dóna suport a iniciatives com la Fira del llibre d’Ares del Maestrat i les Jornades musicals de l’Ermita de la Pietat d’Ulldecona. I organitza la Trobada de Poesia i Terrissa de La Galera, amb el terrissaire Joan Cortiella.