Glosses monàrquiques a San Millán de la Cogolla

TEMA DEL DIA
Cartes. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, pretén que el president de la Generalitat assisteixi divendres a una reunió amb tots els presidents autonòmics al monestir de San Millán de la Cogolla, ala Rioja, temple del nacionalisme espanyol on es van trobar les famoses Glosas Emilianenses, els textos amb les primeres mostres del castellà i el basc escrit. L’endemà que els dirigents independentistes tornessin a la presó per l’anul·lació del tercer grau i el mateix dia que la fiscalia, lluny de rectificar, ha mantingut l’acarnissament demanant que se suspengui qualsevol permís per a sortir a treballar, el president espanyol ha demanat per carta al president Quim Torra que hi assisteixi presencialment perquè la reunió és crucial. Torra havia demanat de participar-hi telemàticament pel rebrot del coronavirus, com també havia fet el lehendakari Iñigo Urkullu, però el govern espanyol els vol allà físicament.

La reunió de divendres serà la quinzena que fan tots els presidents autonòmics per a parlar de la covid-19 i, fins ara, totes s’han fet telemàticament. L’interès que els governs català i basc hi siguin presencialment és perquè Sánchez ha convertit la reunió en un acte de vassallatge a Felipe VI en plena crisi de la monarquia. El rei espanyol farà l’obertura oficial de la reunió davant tots els presidents autonòmics en un intent de reforçar la seva figura, per una banda, i de transmetre una imatge d’unitat d’Espanya, per una altra. En aquesta situació, no té cap sentit la presència de Quim Torra ni de cap membre del govern català. Si de cas, el govern podria considerar d’enviar-hi els consellers Josep Rull o Jordi Turull si divendres encara no han entrat a la presó perquè la fiscalia continua de vacances.

L’acte, com totes les reunions de presidents autonòmics, és una presa de pèl, en què Sánchez informa dels acords ja presos pel govern espanyol sobre la crisi sanitària i els presidents autonòmics fan de simples espectadors. Aquesta vegada, es tracta de ‘debatre’ sobre la participació de les comunitats en el fons europeu de 140.000 milions d’euros, sempre garantint la solidaritat entre territoris i la igualtat entre els ciutadans, segons que explica Sánchez a la seva carta. Quan el govern espanyol parla d’igualtat i solidaritat, la Generalitat s’ha de posar de seguida la mà a la cartera, perquè aquests criteris són la coartada per a justificar l’espoliació i negar a Catalunya els diners que li pertoquen d’acord amb el seu PIB i el pes poblacional. És la mateixa trampa que fan amb el finançament. No té cap sentit que Catalunya discuteixi amb disset autonomies allò que li pertoca, ho ha de fer bilateralment amb el govern espanyol.

En el cas del govern basc, és diferent. Sánchez ho sap i per això la carta que ha enviat a Urkullu hi ha un esquer perquè el lehendakari hi vagi. El president espanyol expressa el seu compromís de convocar la comissió mixta del concert econòmic, després d’excusar-se de no haver-ho fet abans i, fins i tot, no descarta de reunir-la durant el mes d’agost ‘si fos necessari’. Tot allò que són exigències en la missiva a Torra es converteixen en reverències a Urkullu, per a aconseguir la seva presència i posar vaselina al suport del PNB al pressupost de l’estat. Bascs i espanyols ja es van trobar a les Glosas Emilianenses, compartint els textos fundacionals de les seves respectives llengües, i la seva relació té unes bases molt diferents de les del catalanisme.

MÉS QÜESTIONS

Ximo Puig exigirà a Sánchez un corredor segur per al País Valencià. Qui sí que assistirà presencialment a la comissió de presidents autonòmics de divendres serà el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, i ho farà per exigir a Pedro Sánchez un corredor sanitari segur per al País Valencià per a salvar la temporada turística. El president ho ha anunciat durant una visita a la comarca del Baix Segura, una de les més afectades per la manca de turistes. Els empresaris britànics del Baix Segura s’han sumat a l’ofensiva per a evitar la quarantena marcada pel govern de Boris Johnson per als turistes que tornin al Regne Unit després d’haver estat al País Valencià. Els empresaris ja han traslladat formalment les seves reivindicacions a l’ambaixador britànic a Espanya i al cònsol d’Alacant. El turisme britànic és molt important al Baix Segura. Els empresaris calculen que més de la meitat hauran de tancar al setembre si la decisió de Londres no canvia. Només a Oriola hi ha més de 9.100 anglesos empadronats i més de 300.000 compatriotes visiten la zona durant l’estiu. Els empresaris apunten que la decisió és més política que sanitària i reclamen solucions també al govern valencià.

Una associació reclama la recuperació del Palau de Marivent per als ciutadans. La crisi de la monarquia espanyola fa que els ciutadans vagin apoderant-se i reivindiquin el retorn del patrimoni de la família reial. A Palma s’ha constituït l’associació Recuperem Marivent, amb la finalitat que el Palau de Marivent torni a ser d’ús i gaudi dels mallorquins. L’entitat recorda que el palau va ser donat pel mecenes i pintor Joan de Saridakis al poble de Mallorca en la seva mort, i amb posterioritat, la Diputació de les Illes Balears, violant la lletra i l’esperit de la donació, va expropiar el palau als ciutadans i els terrenys adjacents perquè en fes ús exclusivament la casa reial espanyola. Encara hi ha registres gràfics de l’entrada del Palau amb el rètol ‘Museu Saridakis’. Segons l’associació, l’expropiació es va fer en uns anys en què, per la proximitat al període franquista, era fàcil de decidir en contra dels interessos dels ciutadans i perpetrar una espoliació com aquesta. Els hereus del magnat, veient l’incompliment de les disposicions testamentàries, van litigar contra la diputació i es va arribar a un acord extrajudicial per a compensar-los mitjançant el lliurament del patrimoni artístic que contenia l’edifici. Tot això, a esquena dels ciutadans. Aquests darrers anys s’ha permès que es visiti una part del jardí en determinats períodes, però això, segons l’entitat, no significa un gaudi real per a la gent, ans al contrari, no és sinó una rentada de cara ‘absolutament insatisfactòria’. L’associació considera que la disminució progressiva de les estades de la família reial espanyola justifiquen que les institucions balears, amb el govern al capdavant, exigeixin la recuperació del Palau.

El rebrot origina un augment de les anul·lacions turístiques d’allotjament a Andorra. L’Associació d’Empreses d’Allotjaments Turístics registrava aquestes darreres setmanes un nombre creixent de reserves, que havien arribat gairebé al 100%, però la tendència positiva ha començat a canviar des de fa poc més d’una setmana pels rebrots de la covid-19 a Andorra i a Catalunya. El pronòstic del president de l’entitat, Àlex Ruiz, és que aquest agost tindran una davallada entre un 10% i un 20% respecte de l’any passat. En aquests moments, les reserves se situen en un 60% i les anul·lacions representen el 40% restant, segons Ruiz. Una altra dada negativa és que les estades dels clients són més curtes. El president de l’associació ho atribueix a la por d’estar molts dies fora del seu país.

LA XIFRA
427.500 metres cúbics d’arena han perdut les platges de València des de la tardor de 2015 fins al març de 2020, segons que ha informat l’ajuntament.

TAL DIA COM AVUI

El 29 de juliol de 1998, es feia pública la sentència del cas del segrest de Segundo Marey per part dels GAL. La sentència condemnava a penes de dos anys de presó a deu anys tots els processats. Les penes més altes, per a José Barrionuevo, Rafael Vera i Julián Sancristóbal, alts càrrecs dels governs de Felipe González, a qui la CIA ha assenyalat darrerament com a màxim responsable.