L’embranzida futbolística del Girona s’encomana a la ciutat

El 19 de juny de l’any passat, el primer equip de futbol de Girona i el de bàsquet van pujar alhora a la primera divisió. A la coincidència improbable de tots dos èxits, se n’hi ha afegit un altre, poc després: contra tot pronòstic, el Girona de futbol encapçala sòlidament la classificació de la lliga espanyola, per davant del Reial Madrid i del Barça. Fa anys que l’esport ha esdevingut la benzina de la promoció de Girona, per causes ben diferents. La publicitat que en féu el ciclista Lance Armstrong, que se n’hi va anar a viure l’any 2001, ha alimentat un model turístic en què la bicicleta té un paper molt especial. El retorn de Marc Gasol i la seva implicació al Bàsquet Girona n’ha estat un segon plat, més recent. I l’adquisició del Girona Club de Futbol per part del Grup City i Pere Guardiola, l’any 2017, l’ha fet créixer fins atènyer l’èxit actual. El lideratge de la lliga de futbol professional espanyola, que, ben entrada la temporada, ja no és accidental, és vist per molts gironins com una oportunitat per a un nou impuls; no tan sols per a la ciutat, sinó per a les comarques de l’entorn.

Els intangibles de l’impacte econòmic

La primera vegada que el Girona de futbol va arribar a primera divisió, l’any 2018, la Cambra de Comerç de la ciutat va elaborar un estudi que deia que aportaria 22,5 milions d’euros a la ciutat. La raó és, sobretot, que, a la màxima categoria, a més dels jugadors locals, les seves famílies i els equips tècnics, els afeccionats dels altres equips també es desplacen més per seguir el partit i s’allotgen a la ciutat que el seu club visita, i que els seguidors locals tenen més incentius per a veure el partit al bar amb els amics. Tot plegat multiplica el consum. En una actualització feta l’any passat, l’estimació era que els ascensos paral·lels del bàsquet i el futbol tindrien un impacte de més de quaranta milions d’euros per a la ciutat. Encara no hi ha cap estudi sobre la primera posició a la lliga, però el president de la cambra, Jaume Fàbrega, diu en declaracions a VilaWeb que tindrà efectes significatius, sobretot si l’equip acaba disputant la Lliga de Campions europea la temporada vinent.

Fàbrega aclareix, d’entrada, que l’impacte del futbol és molt superior a la resta, perquè és l’esport rei. En una reunió de fa pocs dies, l’ambaixador de Corea del Sud els va dir: “No us imagineu la quantitat d’afeccionats al futbol coreans que ara segueixen el Girona.” Diu Fàbrega: “La marca Girona i, per tant, els productes gironins, tenen ara una targeta de presentació que no tindrien d’una altra manera”, gràcies al reconeixement que ofereix la fama futbolística. Per això l’impacte econòmic exacte és tan difícil de mesurar, i sembla que va més enllà i tot que no pas les dades de creixement del consum del lleure en cada jornada. “Hi ha uns intangibles que de vegades són més importants que la transacció econòmica, perquè deriven d’una campanya de màrqueting molt potent que és causada per aquest èxit”, explica Fàbrega. Sobre el model de ciutat, això reconverteix l’esport en una taca que s’escampa. Ara que es debat sobre un nou hospital, diu, la proposta de la Cambra és que s’opti de manera important per l’especialització en salut esportiva, per exemple.

El risc i l’oportunitat de ser moda

A banda del clima d’optimisme anímic i del creixement econòmic, els efectes menys amables del turisme també preocupen uns quants veïns. Fa anys que la proliferació de pisos turístics, sobretot al Barri Vell i al barri del Mercadal, on n’hi ha prop d’un 15%, han tensat el mercat de l’habitatge a la ciutat. L’any passat, el preu del lloguer va créixer més d’un 14%, segons les dades de la Cambra de la Propietat Urbana, i amb una mitjana de 763 euros. Segons Aliou Diallo, portaveu del Sindicat de Llogateres de Girona, cal ser prudents: l’èxit del primer equip de futbol tot sol no implicarà cap canvi de paradigma, “però és un afegit que, si no es gestiona amb cura, i tenint en compte la capacitat que tenen Girona i la seva població de rebre tants estímuls, pot aprofundir les desigualtats estructurals que patim ara”. Les dinàmiques vénen de lluny i accentuar-les o no és la qüestió que ara hi ha en joc.

L’ús turístic de molts habitatges, per exemple, ha crescut sobretot arran del ciclisme, perquè moltes empreses promouen estades esporàdiques, amb l’oferta i organització de rutes. Com que s’allotgen a la ciutat provisionalment, aquesta mena de visitants solen fer servir els pisos turístics; però no són els únics, és clar. Ho explica el periodista Jordi Grau, que ha seguit de prop el fenomen, alimentat en bona part per la marca d’Armstrong. És un moviment que creix de manera exponencial: la recurrència de ciclistes va acabar atraient botigues de material especialitzat, que han proliferat i han acabat seduint grans marques, com ara Trek, que hi ha obert un local ara fa poc. “Això existeix, sí, però no hi ha cap discussió gran i constant sobre la qüestió”, opina Grau. “L’equilibri sembla molt ben controlat. També ha revitalitzat el centre.” Ara, una de les incògnites que suscita la bonança futbolística és si passarà una cosa semblant.

Malgrat els dubtes i la part imprevisible que tenen sempre els resultats esportius, especialment quan són tan sorprenents, Diallo diu que el sindicat està satisfet per la primera mesura que ha aprovat el govern tripartit independentista format per Guanyem, Junts i ERC, que va arribar al poder a l’estiu: un topall del 4% de pisos turístics per a preservar la funció social de l’habitatge i evitar que se’n perdi per a uns altres usos que no siguin residencials. Diallo considera que la mesura servirà per a contenir possibles efectes descontrolats d’aquest èxit esportiu inesperat. És la mateixa resposta que hi dóna el batlle, Lluc Salellas, que creu que la mesura reeixirà. “Estem tranquils”, diu, tot i que l’objectiu del govern municipal és que, més enllà del turisme esportiu, “la ciutat sigui viva els tres-cents seixanta-cinc dies de l’any, que el comerç funcioni, que hi hagi activitat veïnal, social i cultural”.

Jaume Fàbrega també és optimista, però reconeix que cal estar alerta i procurar que tot l’impacte no es concentri en la ciutat, que avui té 103.000 habitants. “No voldríem un efecte Venècia”, diu. “Hi ha mesures per a frenar la gentrificació que ja s’han començat a fer, perquè no pot ser que Girona acabi essent un parc temàtic.” Per això insisteix molt que cal una política coordinada per repartir l’èxit als pobles i viles del voltant. Amb tot, també celebra que tots aquests debats ja siguin al consistori municipal, i demana que ens fixem en la cara de la moneda: “Ara Girona és en un altre imaginari, més enllà de l’estat, i això és un avantatge per a atraure talent. Cada vegada hi ha més gent que considera de venir a treballar a Girona per la qualitat de vida.”

Els efectes per a la resta del país

L’embranzida de la pilota aviat s’estendrà per les contrades de la vora de Girona, en general, però pot tenir efectes sobre la resta del país? No és tan senzill. Salellas refusa les comparacions. Diu que nota que Girona és moda i la gent de tot el país té ganes de fer-hi coses, però aclareix que la situació té molt a veure amb les particularitats de la ciutat. “Som conscients que som una de les capitals del país, que som un govern independentista i que, per tant, tenim una responsabilitat i no l’evitem.” Grau diu que cal desmentir la dicotomia que a Barcelona les coses van malament i a Girona, en canvi, van bé: “D’això potser se’n parla a Barcelona, però aquí no crec que ningú tingui pas aquesta sensació.” I ho rebla: “A Barcelona només els feia gràcia el Girona mentre fos un equip petit, que no amenacés.” Una ironia futbolística, però que reflecteix bé tot un sentiment de prudència respecte dels entusiasmes.