Girona ha viscut una Diada amb visió de Països Catalans que ha superat les expectatives

  • Girona ha aconseguit d’aplegar 6.500 manifestants tot i el desànim aparent de la gent

VilaWeb
Emma Granyer
11.09.2024 - 22:08
Actualització: 11.09.2024 - 22:40

Una pilota inflable gegant voleiava entre centenars de persones a la Gran Via Jaume I de Girona. Era de color negre i hi tenia estampada una estelada de color blanc. Era la pilota de l’ANC, i complementava les pancartes de la mateixa entitat amb l’eslògan “Hi som”. Hi eren, sí que hi eren. A partir de dos quarts de quatre de la tarda, un formigueig de gent s’ha anat acostant a l’escenari de l’organització, situat davant la Delegació d’Economia i Hisenda de Girona. L’emplaçament de l’esdeveniment no ha estat pas triat a l’atzar, atès que enguany la Diada volia denunciar els greuges que sofreix la nació catalana pel fet de pertànyer a l’estat espanyol i que van estretament vinculats a l’espoliació fiscal de Catalunya. A Girona, concretament, es denunciava la manca de recursos a la sanitat pública amb el lema “Per una sanitat de qualitat, independència”. Amb aquesta premissa, les entitats han volgut denunciar els efectes que l’espoliació fiscal té per a la sanitat catalana. Un dels encarregats de donar xifres i posar-hi noms ha estat el metge i secretari nacional de l’ANC Albert Vendrell, que ha dit que Catalunya tenia un dèficit d’inversions en sanitat d’uns 5.400 milions anuals. “La independència és la solució per a trencar amb aquest robatori fiscal i la República Catalana dels iguals és l’oportunitat de repensar les polítiques de salut en un sentit més social, participatiu i humanista”, ha afegit sense oblidar la infermera i dirigent sindical a l’Hospital Josep Trueta de Girona Rosa Bonillo i la gran activista Àngels Martínez Castells, presidenta de Dempeus per la Salut Pública.

Diada 2024 Girona // Júlia Partal

En qüestió de pocs minuts, Jaume I s’ha tenyit de verd (color de la samarreta de l’ANC d’enguany), groc i vermell. Els arbres de l’avinguda ajudaven a fer més suportable la calor de final d’estiu. A tres quarts en punt de cinc, Meritxell Yanes ha donat la benvinguda als assistents en un acte que sembla haver superat les expectatives de l’organització i també les d’alguns assistents. De l’escenari estant, el “som molta gent!”, que s’ha repetit unes quantes vegades, demostrava la poca confiança i esperança que hi havia dipositades en aquesta Diada que, malgrat tot (que vol dir malgrat la divisió dels partits independentistes, malgrat la investidura del president Illa, malgrat el desànim generalitzat i malgrat la poca confiança de la gent en els polítics), ha aconseguit d’aplegar 6.500 manifestants segons la policia municipal. Ara, les xifres d’assistència s’allunyen molt de les de la Diada del 2016, que també va ser descentralitzada en unes quantes ciutats del Principat, entre les quals, Salt, poble adjunt a Girona. Aquell any van ser 200.000 persones, segons l’organització.

Sortir al carrer pel país i per la gent

Els manifestants d’avui venien de tot arreu: de Vic, de l’Anoia, de la Garrotxa, de Castelló d’Empúries… També de Perpinyà. “He decidit venir a Girona en lloc de Barcelona per canviar una mica. Hem aprofitat per passar el dia aquí, i mira…”, deien del grup de l’Anoia sense gaire entusiasme, com si sortir al carrer l’Onze de Setembre s’hagués convertit en un costum més que no pas en una reivindicació. Entre els manifestants amb qui hem pogut parlar, es compartia un mateix sentiment de decepció cap a la classe política, però una confiança i germanor entre la gent. La gent, avui, hi ha estat pel país, però sobretot per la mateixa gent. Hi eren perquè tenien ganes de ser-hi. “Els carrers, no els hem abandonat mai, els que venim aquí. Jo sóc incombustible. Seré gairebé l’última de retirar-me”, deia una assistent de Vic. Així i tot, per alguns hauria estat millor una manifestació unitària a Barcelona. “Així no llueix tant”, “No fa la sensació de tanta unitat” o “Així queda més diluïda” eren algunes de les opinions. “Tenia l’esperança que amb el govern impresentable que ha sortit, rectificarien. M’hauria agradat més una concentració unitària, la veritat”, afegien mentre criticaven el panorama polític actual, que, a parer seu, “enfada més que no pas ajuda”. Alguns, fins i tot, s’han atrevit a dir: “L’any que ve, aquí, hi haurà banderes espanyoles.” Segons ells, el nou govern socialista aconseguirà de fer una Diada “per a tothom”, que no incomodi ningú.

Un dels moments més tensos de la concentració ha estat durant el discurs de la consellera de Salut durant el tripartit, Marina Geli. La metgessa de Sant Gregori (abans socialista i de Junts pel Sí, i ara de Junts per Catalunya), ha pujat a l’escenari per explicar de primera mà el sistema sanitari públic, i s’ha endut crits i xiulets d’una part dels manifestants, que fins i tot l’ha obligada a parar en alguns moments que ha intentat de dissimular entonant amb poca força (i molta incomoditat) crits de “Independència”. Una situació que s’ha fet com més anava més tensa i que tan sols les notes de “Que tinguem sort” cantada per en Julien, conegut pel seu pas per Eufòria, han aconseguit de trencar. En Julien ha estat, en certa manera, l’estrella de l’esdeveniment. Només de pujar a l’escenari ja ha declarat que a Catalunya s’hi sentia com a casa i que, gràcies al seu pas pel programa musical de TV3 i la vinculació amb el Principat, havia trobat quina era la seva identitat. Més tard, en declaracions a VilaWeb, ha dit: “El meu pas per Eufòria ha estat amb el missatge d’unió dels Països Catalans. Cada vegada sento menys que visc en una perifèria del país.” Els moments més emotius han estat mèrit seu, que ha aconseguit d’unir en un mateix càntic tot el públic, amb les lletres de “Va com va”, d’Ovidi Montllor, o “L’estaca”, de Lluís Llach. En acabat, grans i petits li demanaven fotografies i autògrafs. “Si et sóc sincera, he decidit de venir a Girona perquè vaig llegir que hi cantaria en Julien, i com que vaig sentir que cantava l’Ovidi Montllor…”, deia una senyora vigatana.

Amb tot plegat, la unió dels Països Catalans s’ha fet palesa durant tot el dia. En l’acte institucional conjunt entre l’Ajuntament de Girona i la diputació, que s’ha fet aquest matí a la plaça del Vi, hi ha intervingut el batlle de Manacor, Miquel Oliver Gomila (l’any passat, en la primera Diada de Lluc Salellas com a batlle de la ciutat, ja hi va convidar el batlle d’Elna, Nicolas Garcia) i, tot seguit, Joan-Lluís Lluís ha llegit el manifest. A la tarda, Borja Penalba ha fet un concert a plaça de la Independència.

Manifestació aigualida

Una vegada acabat l’acte unitari, els concentrats s’han desplaçat fins a la plaça de Pompeu Fabra, que és a tocar d’on es feia la manifestació. Amb una gran pancarta en què es podia llegir “Independència” i amb el batlle de Girona i el diputat de la CUP Dani Cornellà al capdavant, la marxa ha passat per davant de la delegació de la Generalitat a Girona.

Amb crits com ara “Independència”, “Sense les dones no hi ha ocupació” i “Ni França ni Espanya, Països Catalans” els manifestants han seguit pel carrer Nou, quan la previsió era anar pel de Santa Clara. Tot plegat, per passar per davant de la subdelegació del govern espanyol, que era custodiada pels Mossos, a qui els concentrats han proferit càntics en contra, com ara “Els Mossos també són forces d’ocupació”. Així i tot, ha estat una manifestació aigualida, en què els càntics amb prou feines duraven més de trenta segons, i en què les gralles no han aconseguit de fer aflorar els ànims de festivitat. Una mica com la pilota inflable de l’ANC, que a mesura que avançava la tarda s’anava desinflant i cada vegada s’enlairava menys.

Diada 2024 Girona // Júlia Partal

I, quan començava a caure el dia i alguns s’asseien a descansar a les terrasses dels bars, Borja Penalba posava la banda sonora final mentre cantava, acompanyat de la guitarra, els versos de “O tots o ningú”:

A tu que ja no pots suportar la teua misèria:
Uneix-te als que lluiten,
el nostre dia és Avui!
El nostre dia és Demà!

Als carrers, ja mig deserts, encara hi havia algú amb una estelada que desfilava cap a casa.

O tots o ningú. O tot o res.
No pot salvar-se un només.
O tots o ningú. O tot o res.
Les cadenes o els fusells.

Girona Diada 2024 // Júlia Partal

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor