19.12.2023 - 08:00
|
Actualització: 19.12.2023 - 09:14
L’any 2019, Ginestà va publicar dins l’àlbum homònim una cançó dedicada a la seva àvia titulada “A la iaia”. Ara, quatre anys després, el grup compost pels germans Pau i Júlia Serrasolsas llancen una cançó dedicada a la seva mare, amb la col·laboració de la seva germana Maio, titulada “Mama”.
Una cançó en família, que Ginestà dedica no tan sols a la seva mare, sinó també a tots els qui lluiten i que acompanyen els qui es van fent grans. “La nostra mare ha hagut de lluitar, ha patit, ha sofert la precarietat laboral que sofreixen moltes dones. Però ara, a la maduresa, també ha aconseguit de començar a viure pensant en ella. La veritat és que, alliberada de responsabilitats, passa per època molt dolça”, expliquen els germans Serrasolas.
En aquesta cançó, els tres germans volen fer èmfasi en les mares que durant molts anys s’han centrat en la criança dels seus fills i que ara, amb els fills grans, per primera vegada tenen cura d’elles mateixes i “miren cap endavant”.
A “Mama” es reconeix la sonoritat de Ginestà –a més, ha estat produïda per Xicu, bateria i productor del grup–, tot i que la cançó s’ha compost amb piano en lloc de guitarra, com és habitual. Això és perquè Pau Serrasolsas va tenir un accident que li va afectar l’espatlla, fet que el va allunyar durant un temps de la guitarra amb què normalment compon. El resultat és una cançó molt pop amb certes picades d’ullet a l’indie.
“Se li han arrugat, després d’un temps, els ulls de riure. Fa res, estar trista era una gàbia transparent. Ve la claror, i el sol d’estiu la pell l’estima. I un cos més viu parta els núvols de la ment. Però guarda un racó d’aquell dolor per no oblidar-se’n, ara que l’amor s’hi posa, ara que l’amor fa bé.” Amb aquests versos comença “Mama”, una cançó que descriu com ha estat de valenta la seva mare, amb totes les dificultats que s’ha anat trobant durant la vida. En definitiva, un homenatge a la mare, que no posa el focus en la criança i prou, sinó també en la figura de la mare en si mateixa, que quan arriba a la maduresa passa de tenir cura dels fills a tenir cura d’ella.
