23.01.2021 - 21:50
Dimecres es va anunciar la pròrroga de les restriccions a Catalunya fins al 7 de febrer, cosa que implica que els centres esportius continuen tancats, amb algunes excepcions, com ara les activitats a l’aire lliure. August Tarragó, empresari i president de l’Associació d’Empresaris de Clubs Catalans de Fitness (ADECAF), entén el tancament per raons epidemiològiques, però demana un pla de recuperació urgent. De fet, l’associació tramita una demanda de responsabilitat patrimonial contra la Generalitat perquè considera que s’ha de responsabilitzar de la recuperació econòmica del sector. Considera que, tot i que s’han rebut ajuts, de moment són insuficients per a aixecar unes empreses que es troben “descapitalitzades i endeutades”. També critica amb contundència la gestió del govern pel que fa a la comunicació i l’organització de les restriccions, que creu que es podrien haver fet de manera més acurada i comptant amb el coneixement de les empreses. Parlem de tot plegat amb el president de l’entitat, que demana que l’activitat dels gimnasos sigui considerada servei essencial: “L’activitat física és el millor vaccí.”
—Com esteu i com vau rebre la notícia de la pròrroga de les restriccions?
—Veient les últimes dades sobre la pandèmia, ens l’esperàvem, però no per això és menys dolorosa. Estem tancats des del 7 de gener, però un mes i mig abans teníem unes condicions que produïen un tancament encobert, no podia venir ningú. Des del 14 de març fins al 7 de febrer haurem estat el 65% dels dies tancats, i això no hi ha negoci al món que ho aguanti. Estem molt tristos i alhora un pèl frustrats i indignats. Sabem que s’ha de tancar i prendre mesures perquè la pandèmia ens fa molt de mal, però cal que el govern d’una vegada per totes s’assegui amb nosaltres a negociar un pla de recuperació del sector.
“Des del 14 de març fins al 7 de febrer haurem estat el 65% dels dies tancats, i això no hi ha negoci al món que ho aguanti”
—En quin estat es troba el sector, més concretament?
—Ara mateix cal una injecció de diners molt gran, perquè si no, això no ho salvarem. Hi ha gent que està molt malament. A la nostra associació hi ha des de grans cadenes fins a petits gimnasos, autònoms que tenen un projecte que és la seva vida i que són els que més pateixen. Calculem que un de cada quatre gimnasos catalans tancarà i no tornarà a obrir mai més, i s’han perdut el 50% dels ingressos i dels abonats. És una bestiesa. La situació és dramàtica i dins el govern no deu quedar ningú que no vegi que el mal que s’infligeix al sector és bestial i que toca actuar. Sabem que hem d’estar tancats perquè som responsables, però també ells han de saber que patim molt, i la mateixa empatia que tenim amb ells pel que fa a la gestió de la pandèmia, volem que la tinguin amb nosaltres per sortir de la crisi que ens han causat. Ja no toca dir que som salut, que els centres són segurs i que hem fet els deures. Ja no estem en aquesta fase perquè ens han tancat malgrat aquests arguments. Ara toca salvar el sector, i això vol dir calés. Hem tingut ajuts, però n’hi ha d’haver més, i de ràpids, perquè de moment no arriben a cobrir el mal que s’ha fet.
—Com valoreu el paper de la Generalitat fins ara?
—Estem molt queixosos de com s’ha gestionat, no ens sentim ben tractats per la Generalitat, a qui li demanem des del juliol una taula sectorial efectiva, que serveixi per a treballar, no una taula informativa en què tan sols ens donin informació. Volem que Presidència, Salut i Economia seguin amb el sector –les empreses, les federacions, els clubs…– per veure com es pot gestionar la pandèmia. En lloc d’això s’ha tirat pel dret. Aquesta vegada ens han comunicat la decisió amb antelació, però algunes vegades ens han tancat d’avui per demà. Això és del tot inadmissible, és incompetència. Si hi ha un sector que està organitzat, no costa res fer-ho de manera consensuada, i nosaltres hauríem preparat els tancaments, les reobertures i les mesures. Ells no en saben, d’esports, saben de pandèmies. La suma d’ambdós coneixements hauria permès una millor gestió i la Generalitat hauria tingut informació de com patim.
“Ja no toca dir que som salut i que hem fet els deures, perquè ens han tancat malgrat aquests arguments. Ara toca salvar el sector, i això vol dir calés”
—Com valoreu el paper del govern espanyol?
—També n’estem molt queixosos perquè l’únic que ha fet és finançar-nos perquè paguem impostos. Tots els préstecs ICO, que han deixat tothom endeutat, ens han servit per a pagar seguretat social i imposts, i això tampoc no és gestionar la pandèmia. Haurien d’aprovar una exempció d’impostos mentre hi hagi restriccions per la pandèmia.
—A banda de president de l’ADECAF, també sou president de l’empresa Sintagmia, que treballa a Mallorca, entre més llocs. Com heu viscut el tancament a les Illes?
—Quan la pandèmia era molt potent, vam poder treballar molt bé. De fet, a Catalunya el juliol estàvem tancats i en canvi a les Illes estàvem a ple rendiment, treballant amb precaucions i totes les mesures. Ara, però, la pandèmia ha empitjorat i hi ha moltes restriccions. No puc dir quina ha estat la relació del govern amb la patronal perquè no en formo part, però a les Illes s’han pres mesures més acurades. Ara mateix les restriccions són molt similars, amb la diferència que a Catalunya acumulem ja quatre tancaments i a Mallorca és el segon. Però la situació epidemiològica ha estat molt diferent.
—Creieu que a Catalunya han mancat mesures més acurades?
—En molts casos les mesures han estat arbitràries. Quan es va decretar la queda es va fer una excepció: la cultura a les deu del vespre, i tota la resta a les nou. Això no té cap justificació. Quan ens ve més gent al gimnàs és de vuit a deu del vespre. De la mateixa manera, la cultura pot continuar al 50%. Vam preguntar el perquè d’això a Aragonès i Budó, i no hi ha un argument. O genera mobilitat tothom o no la genera ningú… També són mesures fetes des del desconeixement dels gimnasos i els centres esportius.
—Per exemple?
—La qüestió de la mascareta. És del tot impossible fer activitat física amb mascareta. A l’última resolució amb què ens prorrogaven ens deien que no es podria fer res que no es pogués fer amb mascareta. No obligaven a portar-la, però deien en realitat que les activitats d’alta intensitat, que no es poden fer amb mascareta, eren prohibides. També en un moment determinat ens van dir que s’havia d’obrir amb cita prèvia. Vam preguntar per què, i ens van dir que era per la traçabilitat. Però tots els gimnasos tenen un sistema de gestió dels abonats que garanteix la traçabilitat. Se sap quan la persona entra i surt, i les persones que hi havia amb ella. La cita prèvia no aporta res, però en canvi limita, perquè obligues la gent a trucar, entrar a la web o a l’aplicació i fer la sol·licitud. La gent jove ho fa ràpidament, però la gent gran no.
—Per això comentàveu que molta gent va deixar de venir…
—És clar. A més, quan vens no tens vestidors. Si acabes de fer una sessió d’spinning, no pots marxar sense dutxar-te i canviar-te, perquè amb el fred que fa segur que et refredes. Hi ha un seguit de mesures que s’han encavalcat fins a un tancament encobert.
“S'han pres mesures des del desconeixement dels gimnasos i els centres esportius”
—Voleu que se us consideri servei essencial.
—Sí. El govern no té un discurs que l’esport sigui una part important de la salut de les persones. Se’ns considera un servei de lleure i d’entreteniment. Això fa que de seguida tanquin els gimnasos, perquè no som servei essencial. Però fins i tot l’OMS recomana que es faci activitat física, que en pandèmia i contra la covid és la millor arma. Hi ha estudis que diuen que la gent que té una més bona condició física supera més bé els efectes de la covid i no té afectacions tan greus. Nosaltres hauríem de formar part de la solució i obrir en condicions segures. Hem de fomentar l’activitat física, que és el millor vaccí. Això fins ara no ens ho han comprat, segurament perquè no tenien fets els deures abans de la pandèmia. Som lleure, però som salut. El lleure no deixa de ser salut emocional, però la salut fisiològica de les persones és justament la que serveix per a prevenir aquestes malalties.
—De moment, heu experimentat alternatives per poder combinar les restriccions amb les vostres pràctiques? Hi ha casos de gimnasos que fins i tot han tret les màquines o les activitats a l’exterior.
—Això ja és una mesura desesperada… Molta gent ha pres la decisió de fer-ho, fins i tot amb el fred que fa. Em cau l’ànima als peus quan veig aquestes coses, perquè és l’evidència que la gent està desesperada per treballar. Hi ha una estadística del ministeri que diu que fins a l’octubre els contagis produïts en un centre esportiu eren tan sols el 0,28% de tots els casos. Això vol dir que els gimnasos són centres segurs. S’han respectat les distàncies, s’han pres tota mena de mesures… I aquesta dada demostra que no cal treure màquines a l’exterior, perquè els centres esportius són segurs. Tot i això, tots hem fet com hem pogut: activitats en streaming, digitalització de serveis…
“Hem de fomentar l'activitat física, que és el millor vaccí”
—Però ha crescut molt l’esport a l’aire lliure per compte propi. Què en penseu?
—Els centres esportius aporten una cosa molt diferent que l’activitat a casa i a la muntanya. Primer, professionals preparats. El 30% dels abonats vénen amb prescripció mèdica. Ara els diem: “Vés al carrer i corre.” Per tant, no tenen l’ajuda dels professionals preparats per fer la seva pràctica esportiva segura. Però la gent no tan sols fa activitat física per estar en forma, també per socialitzar, per diversió… Hi ha un component de relació vinculat a l’activitat física que això no ho aporta res més que l’activitat física als centres esportius. És cert que la gent s’ha espavilat per fer-la d’unes altres maneres, però el valor que aportem és insubstituïble, i per tant considerem que quan puguem tornar a treballar en condicions la gent preferirà tornar als gimnasos.
