15.03.2023 - 21:40
El desembre del 2020 un activista de la PAH de Lleida va denunciar que havia estat víctima d’una agressió per part d’uns veïns d’un bloc de pisos del barri de Pardinyes. S’hi havia personat per a fer de mediador en un cas de mòbing contra un temporer que vivia en un pis de l’edifici, propietat del fons voltor Cerveurs. El 21 de març Gil Ferré anirà a judici, però no pas com a víctima, sinó com a acusat. El jutge va arxivar la seva denúncia, però en canvi va estimar la que havia presentat un dels veïns, que l’acusava d’haver-li dislocat l’espatlla durant l’incident.
Ferré, de 25 anys, explica en una entrevista a VilaWeb la seva versió dels fets, pels quals li demanen 17.000 euros. “Hauria de ser Rambo per dislocar l’espatlla contra vuit persones”, diu amb ironia. Culpa de l’incident el PSC i Vox, que han alimentat el clima de tensió al barri oposant-se a la construcció d’un alberg de temporers.
—Denuncieu que vau ser víctima d’una agressió el desembre del 2020. Què va passar aquell dia?
—No es pot entendre què va passar sense el context previ. Tot això passa al barri de Pardinyes, on hi ha hagut molta polèmica per la construcció d’un alberg de temporers, i on partits com el PSC i Vox han fet una campanya mediàtica molt forta per a posar la població d’aquest barri contra l’alberg de temporers. Per una altra banda, veníem de l’estiu del 2020, molt marcat per les campanyes antiocupació que hi va haver en alguns mitjans. Tot això va crear un marc mental i un caldo de cultiu que va acabar desembocant en la meva agressió. En aquest barri de Pardinyes, en un bloc del fons voltor Cerverus, hi vivia un company de l’assemblea de la PAH que és temporer. Els veïns el van començar a increpar quan feia un mes i mig que hi vivia.
—Com li feien mòbing?
—Va haver-hi una escalada de violència. Primer l’insultaven, dient-li de “moro de mierda” en amunt. Després ja van passar a trucar-li al timbre a les nits i no deixar-lo dormir, després li van tallar la llum… I el següent pas va ser la instal·lació d’una porta antiocupa al replà perquè, si ell sortia de casa, ja no pogués tornar-hi a entrar. És en aquest moment que hi vam intervenir com a PAH de Lleida.
—I què vau fer?
—Anar al bloc a fer de mediador amb els veïns. Cal entendre que érem en un context de covid i que hi havia restriccions de mobilitat. I això dificultava molt la vida d’aquesta persona, una persona migrada, sense papers, amb totes les vulnerabilitats de la societat, i que per si no en tingués prou també patia un assetjament. Un cop vaig arribar al bloc em vaig trobar vuit persones amb una actitud agressiva en contra meu. D’entrada, em van insultar, dient que en aquell bloc no hi volien ni moros ni hippies. Va ser impossible el diàleg. Un dels veïns es va encendre i va donar-me un primer cop i els altres s’hi van afegir i em van agredir.
—Però ells també us han denunciat.
—Jo em vaig tirar a terra i em vaig tapar per defensar-me dels cops. Fins que va arribar la policia. A mi m’han denunciat perquè, durant l’agressió, un dels veïns es va dislocar l’espatlla i me’n responsabilitzen. Jo, contra vuit persones; hauria de ser Rambo per a dislocar una espatlla contra vuit persones. I es basen en això. Em demanen 10.000 euros d’indemnització i, a banda, disset mesos de pena de multa, és a dir, o pagues o entres a la presó. I en cas de pagar, sumant-hi la responsabilitat civil, ens n’aniríem als 17.000 euros.
—Hi vau anar tot sol, a fer de mediador?
—Prèviament, hi havia hagut una altra mediació de la PAH que havia acabat amb crits. Però els veïns encara no havien posat la porta anitocupa. És aleshores quan vam veure que no podia mantenir-se aquella escalada. Volien segrestar una persona a qui ja li havien tallat la llum i no tenia aigua a casa. Per això vam optar per tornar a fer una mediació, però bé, va ser un error, perquè hi vaig anar tot sol.
—I vau presentar una denúncia?
—Quan va passar tot això no ens ho podíem creure. Amb l’advocada crèiem que es tipificaria com una baralla, cosa que acostuma a arxivar-se quan hi ha denúncies encreuades. La sorpresa va ser que la nostra la van arxivar “per falta de solidesa”, tot i que no ho justificaven, i la seva la van acceptar. I jo també vaig presentar un informe mèdic per a demostrar que m’havien agredit. No va ser una pallissa de mort, de fet, no els interessava trinxar-me, perquè havien estat ells els qui havien avisat la policia. Però em van tirar a terra i un cop era allà estès em van donar puntades de peu i cops de puny. Tenia contusions al braç esquerre i una compressió abdominal, però no va servir de res.
—Entenc que, com que hi vau anar tot sol, no teniu testimonis. Com demostrareu la vostra innocència al judici?
—Sé que no podem entrar en el relat i contraposar versions perquè serà complicat. Volem posar èmfasi en els dies previs, com hi va haver l’escalada de violència i com vam mirar d’aturar-la amb la mediació. Malauradament, van acabar apallissant algú, que era jo, però no em sorprèn veient que havien segrestat una persona a casa seva posant una porta antiocupa. Els qui em van agredir ni tan sols eren els veïns que compartien replà amb aquesta persona temporera. Això evidencia que els movia l’odi. Ells no es queixaven que fes soroll, els molestava que fos “moro”.
—Quina responsabilitat hi tenen partits com el PSC i Vox, que al principi de l’entrevista heu assenyalat per haver participat en el discurs de l’odi contra els immigrants?
—Els autors materials de la pallissa són els veïns del bloc, però els responsables directes tenen noms i cognoms i són els líders de PSC i Vox. Han creat un caldo de cultiu per a esgarrapar quatre vots. Han posat molts esforços en aquesta campanya contra la construcció de l’alberg. El candidat a la batllia de Lleida del PSC, Fèlix Larrosa, s’ha mobilitzat en manifestacions en contra de l’alberg. I no hi ha anat pas sol, sinó acompanyat de Salvador Illa. És un tema central en la seva pre-campanya de les eleccions del maig. De cada cinc piulets que fa a les xarxes, un parla de Pardinyes o Balàfia. Quan parlem de caldo de cultiu ens referim a això, al fet que quan cultives l’odi repetidament, hi ha situacions que acaben esclatant.
—És fàcil associar Vox a aquest comportament, però no el PSC.
—Fa quatre anys, hi va haver un canvi de govern després de molts anys de governs socialistes, i la construcció de l’alberg l’ha impulsada el govern actual d’ERC. I en política molts cops passa això, que no interessa pas la profunditat del tema, sinó que allò no has proposat tu, ho combats electoralment. I no és un fet aïllat de Lleida, el PSC ha fet igual en altres poblacions com Rubí, Badalona o Sant Adrià del Besòs en contra de centres de menors no acompanyats.
—Com va afectar aquest incident l’home que vivia en aquell pis?
—La cosa no es va acabar amb la meva pallissa. Van venir agents de policia i, a banda d’identificar-me a mi i a la gent que m’havia agredit, van rebentar la porta del nostre company i el van desnonar sense cap ordre judicial. Això va abocar aquest temporer al sensellarisme. En aquests estats, les persones migrades i sense papers no tenen dret d’accedir a un habitatge digne, i no digne. Sense una situació regularitzada, no tens dret de tenir un contracte ni de res.
—I l’alberg, s’ha començat a construir?
—N’hi ha per temps, i més encara si hi ha canvi de govern. Aquest alberg havia de construir-se en un solar del barri, però arran de la campanya d’odi, algunes persones van fer campanya perquè en aquest espai es construís una residència. Aleshores, l’alberg es va projectar en un solar annex on hi havia unes antigues sitges. Ara fa un mes es van començar a enderrocar. Va ser aleshores quan es va fer més visible el conflicte. A part d’omplir el barri de cartells molt demagògics, van anar a tirar pedres contra l’excavadora. Els discursos d’odi calen en la societat i acaben amb actuacions violentes. I repeteixo, els autors materials eren els que tiraven pedres, però els responsables directes d’això són el PSC i Vox.
