11.10.2023 - 21:40
Les eleccions generals a Gibaltar han coincidit enguany amb una data assenyalada a l’altra banda de la tanca, on és festiu pel dia de la Hispanitat. La qüestió no és innòcua i es vincula de ple amb la campanya electoral, que ha tingut com un dels temes centrals l’encaix del penyal després del Brexit i la relació amb l’estat espanyol.
De fet, si hi ha hagut un debat encès en la política gibaltarenca, amb retrets i acusacions creuades entre candidats, aquest és el de la sobirania i el model andorrà, és a dir, un coprincipat parlamentari, amb dos caps d’estat que, en el cas de Gibaltar, seria de preveure que fos un d’espanyol i un de britànic. L’actual ministre en cap, Fabian Picardo, i candidat de l’aliança GSLP-Liberal, publicava a les xarxes socials el mes de juliol un cartell polèmic en què apareixia el principal rival a les eleccions i cap de l’oposició, Keith Azopardi, amb el text “Vota GSD, obtingues Andorra”. En el missatge, Picardo deia que aquest era justament el motiu pel qual no havia convidat Azopardi a participar en les negociacions posteriors al Brexit, ni ho faria, una cosa que el seu rival polític demanava de feia temps. “El senyor Azopardi no hauria de representar mai Gibaltar en cap negociació amb Espanya”, sentenciava.
This is why I won't sit next to Mr Azopardi in the EU negotiation. This is why Mr Azopardi should never represent Gibraltar in any negotiation with Spain or the EU. His view that Andorra is not joint sovereignty sends the wrong signal to Spain, the EU & UK. pic.twitter.com/iQUCB1eKPf
— Fabian Picardo (@FabianPicardo) July 20, 2023
El missatge va incendiar la campanya. Azopardi, cap dels socialdemòcrates de Gibaltar (GSD), responia que la imatge era “falsa, ofensiva i fabricada” i que simplement era un recurs d’una “tàctica desesperada”. Encara ara la tensió és màxima, i diu que la campanya de la coalició de govern es “basa en mentides”.
Les acusacions de Picardo fan referència al fet que Azopardi va defensar una solució andorrana fa catorze anys, en una anàlisi jurídica. Tot i això, aquesta opció de sobirania està fortament desacreditada d’ençà de l’any 2002, quan un 98% de la població va votar en contra d’aquesta possibilitat en un referèndum, i el ministre en cap de Gibaltar de llavors, Peter Caruana, i Azopardi mateix, que era el vice-ministre en cap, van renegar d’aquesta via: “Gibaltar no estaria disposat a acceptar cap model que permetés que una persona o autoritat aliena a Gibaltar, com ara un bisbe o un príncep, exercís poders de cap mena.”
Tot i això, ha esdevingut un tema central de campanya i tots dos partits en fan referència explícita en el programa electoral. El manifest de la coalició encapçalada per Picardo té un punt que es diu, literalment, “No a la solució andorrana”, en el qual mostren el seu rebuig rotund a aquesta possibilitat i asseguren que, en canvi, “la manca de coherència del GSD i del senyor Azopardi” faria que “fossin atropellats per l’altra part si mai s’asseuen a la taula de negociacions per representar Gibaltar”. “No és un risc que es pugui assumir amb el futur dels nostres fills i els fills dels nostres fills”.
Per contra, en el programa del GSD es diu que hi ha hagut “una sèrie de mentides o tergiversacions”, que la solució andorrana ja la va descartar el seu candidat a cap de Gibaltar l’any 2011 i que les acusacions de Picardo són solament una maniobra de distracció per a escampar dubtes i portar la campanya allà on li interessa. Sobre la seva proposta, diuen: “Queda clar que el futur de Gibaltar només el pot decidir la seva gent. Farem campanya i lluitarem pel reconeixement internacional dels nostres drets. Nosaltres protegirem la nostra sobirania, els nostres drets com a poble i el dret a la nostra terra i les nostres aigües. Donem suport a un enllaç durador i permanent amb la Corona Britànica amb la garantia que tindrem tot l’autogovern possible.”
Unes eleccions molt ajustades
Les eleccions són, indubtablement, un cara a cara entre dos grans candidats. Per una banda, hi ha la coalició del GSLP i els liberals, de centre-esquerra, amb Picardo al capdavant, i per una altra, el GSD, de centre-dreta, encapçalat per Azopardi, que vol fer un gir radical a la política gibaltarenca després de dotze anys a l’oposició.
Si els dirigents del govern han portat la campanya a la qüestió de la sobirania, el GSD ha posat l’accent en la situació social, i ha retret que l’executiu havia fallat en àrees com l’habitatge i les finances públiques. El cap de l’oposició denuncia “la manca de transparència, l’opacitat, la incapacitat, la simple incapacitat, o pitjor encara, la falta de voluntat, per a abordar els problemes de malbaratament, abusos i corrupció i els fracassos que hi ha hagut en molts altres fronts”, i assegura que aquestes eleccions són una cruïlla que pot canviar el futur del territori.
Gibaltar té 24.700 electors, que trien 17 diputats en un sistema electoral en el qual cada votant té 10 vots. Això fa que els partits presentin habitualment 10 candidats, que representa una clara majoria absoluta i, habitualment, l’oposició se’n queda 7. Enguany, a més, hi ha un candidat independent, Robert Vásquez, que es presenta tot sol, i això vol dir que solament quatre candidats quedaran fora del nou parlament.
Un sondatge publicat fa dos dies mostrava un resultat extremadament ajustat: la llista d’Azopardi aconseguiria un 49,9% dels vots, la de Picardo, un 48,3%, i el candidat independent, un 1,8%. I la situació encara es complica més si tenim en compte que són llistes obertes. Segons el sondatge, els 6 candidats més votats serien del partit de Picardo, però solament aconseguiria 8 diputats, mentre que, Azopardi, en tindria 9. Això passaria perquè Sir Joe Bossano i Vijay Daryanani aconseguirien menys vots que no els seus companys de la coalició del GSLP i els liberals.
No obstant això, el resultat és totalment obert i és previst que es decanti per un grapat de vots. L’any 2007, el GSD va guanyar per uns 400 vots, mentre que, quatre anys més tard, es va imposar l’actual govern per 200 butlletes.
La situació post-Brexit, central
L’encaix de Gibaltar després del Brexit és una situació que preocupa bona part de l’electoral, atès que sense un acord s’haurien d’aplicar controls estrictes a la frontera terrestre, en un enclavament on cada dia es desplacen més de deu mil espanyols, un terç dels treballadors del penyal. El 31 de desembre de 2020, poques hores abans d’acabar el període de transició, Londres i Madrid van acordar una solució temporal, però aquest acord pot ser rescindit en qualsevol moment, i les autoritats gibaltarenques temen que hi pugui haver una crisi si a l’estat espanyol governa el PP de bracet de Vox.
En aquestes eleccions s’elegirà qui clourà les negociacions amb la Unió Europea. El secretari d’Afers Exteriors del Regne Unit, James Cleverly, ja ha deixat clar que només signarà un tractat sobre l’encaix de Gibaltar si es respecta la voluntat dels gibaltarencs, és a dir, si continuen essent britànics. Cleverly va explicar que les negociacions havien avançat molt, però que ara s’havien aturat a causa de la incertesa política a l’estat espanyol i de les eleccions d’avui.
Picardo assegura que és el més capacitat per a portar les negociacions i que, si no s’ha tancat un pacte amb la UE, ha estat per les eleccions espanyoles i la covid. En aquest sentit, diu que “la sobirania britànica sobre la totalitat de Gibaltar no es ven” i treu importància al fet que la votació coincideixi amb el dia de la Hispanitat: “Gibaltar no és espanyola i el 12 d’octubre no és festiu, aquí.”
En canvi, l’oposició ha criticat durament que en set anys de negociació no s’hagi arribat a cap acord. “Nosaltres tenim l’equip competent per a aconseguir-ho i mantindrem els funcionaris que han fet la feina”, diuen, i es veuen tan capacitats o més per a encapçalar les negociacions, tot i la campanya feta pels seus rivals polítics, sense que això suposi d’endarrerir els terminis.
Ara seran els electors qui decidiran si els donen aquesta responsabilitat o si Picardo pot repetir durant quatre anys més, en el seu quart mandat i, teòricament, el darrer.
