07.04.2023 - 21:40
Les llistes d’espera al sistema sanitari continuen creixent a Galícia. Les darreres dades publicades pel Ministeri de Sanitat espanyol, que corresponen a la segona meitat del 2022, reflecteixen que 261.781 gallecs formen part de les llistes d’espera del Servei Gallec de Salut. Així, el nombre d’inscrits va créixer de 17.000 usuaris respecte del primer semestre de l’any.
La pressió assistencial creix en tots els nivells de l’atenció especialitzada, especialment en cirurgia, amb les segones dades més dolentes de tota la sèrie històrica, que va començar el 2014, i en l’espera per una consulta mèdica, en què els pacients passen de 198.323 a 215.600. A més, la Junta de Galícia no informa sobre els inclosos en l’anomenada llista d’espera no estructural, que els col·lectius en defensa de la sanitat pública estimen que són uns 150.000. En aquesta llista hi ha els que van rebutjar de ser derivats a la sanitat privada.
La precarietat i la manca de recursos humans a la sanitat són conseqüència de la manca de compromís pressupostari amb el sistema sanitari públic. Segons les dades que acaba de publicar l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIREF), les darreres xifres de la qual corresponen a l’exercici del 2021, la despesa sanitària per habitant a Galícia és de 1.691 euros l’any, 37 euros per sota de la mitjana espanyola, fixada en 1.728 euros per habitant. Tan sols Andalusia, Madrid i La Rioja inverteixen menys en sanitat que Galícia.
La reducció de fons és tota una declaració de principis del model social i econòmic d’Alberto Núñez Feijóo, que es va iniciar com a gestor en l’àmbit sanitari al capdavant de l’Institut de Salut espanyol (Insalud), en la primera legislatura de José María Aznar. Les retallades executades per Feijóo no són pas casuals. Responen a una agenda política destinada a deteriorar la sanitat pública per lliurar el dret de la salut als operadors privats. Les llistes d’espera de la sanitat gallega són una altra part de l’herència del “gestor”.
