17.06.2023 - 21:40
|
Actualització: 17.06.2023 - 22:22
La Càtedra del Bosc, impulsada per l’ONG Sèlvans i la Universitat de Girona (UdG), constituïda a final de l’any passat i dirigida pel geògraf Joan Nogué, ha organitzat aquesta setmana el primer seminari, amb la pregunta “Com crear paisatges agroforestals resilients?”, coorganitzat amb l’Observatori del Paisatge de Catalunya.
Entre les conclusions que es van apuntar, Nogué destacava: “Tractar d’una manera quirúrgica només els grans reptes dels paisatges forestals i agroforestals sense tenir en compte el context en què s’insereixen, que és en el món rural i les seves problemàtiques de despoblament, manca de serveis, etc., és abocat al fracàs. Només tenint en compte el context rural, la gestió forestal pot tenir garanties d’èxit.” També va aparèixer d’una manera central la necessitat de nous models de governança per a aquests territoris rurals i una altra necessitat imperiosa, la de fer canvis normatius en la llei d’urbanisme i la necessitat de desenvolupar la nova llei d’espais agraris, que és aprovada però no s’ha desenvolupat encara, per protegir aquests territoris.
Un paisatge forestal resilient
A la sessió, que es va allargar durant tot el matí del dia 13 de juny, hi va anar Anna Sanitjas, directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi del Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat, que va obrir el seminari. Entre més qüestions, va parlar d’alguns dels desafiaments arran de la situació actual d’emergència forestal greu i sense precedents: “Tots veiem com els boscos pateixen aquesta sequera que els posa contra les cordes, i també una emergència forestal a causa de la manca de gestió dels boscos. Fa quaranta anys que hi ha un traspàs de població del món rural al món urbà, ens hem girat d’esquena al bosc, hem deixat de cuidar-lo, hem deixat de treballar-lo i avui ens trobem aquestes masses poc diverses i poc resilients. Aquesta situació complexa ve acompanyada de grans reptes i grans oportunitats. Tenim el repte d’adaptar-los per evitar els grans incendis forestals, però també tenim l’oportunitat de treballar per la bioeconomia, per tornar a impulsar el món rural i donar sortida a tot un seguit de productes forestals que ens permetin de garantir-ne també la conservació. Som en un context en què l’opció de no fer res és l’única que no podem contemplar. Necessitem boscos amb menys arbres, menys continus, necessitem aquest mosaic agroforestal i necessitem saber com fer-ho i fer-ho de pressa, perquè som en temps de descompte.”
Va continuar Sanitjas: “Cap on volem anar? Des del govern advoquem per una política integradora amb la gent del territori, on les polítiques forestals siguin motor de la conservació de la biodiversitat del país i siguin motor de l’adaptació dels boscos, com també del desenvolupament rural i del sector productiu. Només així aconseguirem adaptar-nos i tenir paisatges resilients.” En aquest sentit, la primera ponència es va dedicar a presentar el pla pilot de Soriguera, al Pallars Sobirà, cap a una gestió integral de l’espai forestal, i per crear paisatges agroforestals resilients al canvi climàtic, amb Ignasi Rodríguez, del gabinet tècnic del Departament d’Acció Climàtica, i Núria Aquilué, cap del grup de Dinàmica del Paisatge i Biodiversitat del CTFC (Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya).
L’Agenda Rural
Una segona ponència la va conduir Eduard Trepat, coordinador tècnic del grup ARCA (Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya), una de les entitats que ha impulsat i definit les propostes que articulen l’Agenda Rural de Catalunya, juntament amb l’Associació Catalana de Municipis i l’Associació de Micropobles de Catalunya. L’Agenda Rural es va presentar el maig de l’any passat, juntament amb l’Atles del món rural, un document d’anàlisi i dades que sustenta les propostes, aixoplugats pel Departament d’Acció Climàtica.
Trepat va explicar que l’Agenda Rural contenia 892 accions, entre les quals 275 de prioritàries i 59 d’estratègiques. I aquestes propostes són el resultat d’un procés de participació multitudinari, amb 1.200 participants de tot el país i dels diversos sectors agraris, que van aportar 4.000 propostes a partir de tallers temàtics. “De manera que l’Agenda Rural és el resultat d’un procés participatiu que demana a la gent que té competències que actuï envers uns temes que la ciutadania creu que són clau per desenvolupar els territoris rurals”, comenta Trepat.
L’Agenda Rural parla de tenir cura de la qualitat del sòl, de la necessitat de canvis normatius d’algunes lleis per frenar el despoblament de les zones rurals, i Trepat va deixar clar que la clau de l’èxit de l’Agenda Rural era el canvi urgent en la governança del territori, que hi impliqués els qui hi viuen i el coneixen. També va incidir en la necessitat de crear un mosaic agroforestal. Entre les propostes de l’Agenda Rural lligades a la gestió agroforestal, va explicar que el gran desafiament, en què hi ha més accions destinades, és el de la transició ecològica: gestió dels recursos hídrics i cicles de l’aigua; promoure la millora i manteniment del sòl; preservar els espais naturals i millorar l’estat de la biodiversitat (i en aquest àmbit s’especifica establir sistemes de protecció i ampliació dels boscs madurs, fomentar la biodiversitat i valorar els serveis ecosistèmics); promoure la reducció i gestió sostenible de residus i l’economia circular; augmentar la sostenibilitat de la gestió forestal, etc. (Vegeu el dossier de les accions prioritzades.)
Experiències que reclamen un nou model de governança
La segona part del seminari es va centrar a donar veu i donar a conèixer experiències vinculades des de la gestió del paisatge agroforestal per mostrar que una altra manera de gestionar el territori i el bosc és possible. Va començar parlant Rut Domènech, activista rural, que va explicar el cas d’estudi de la reserva de la biosfera de les Terres de l’Ebre. “Aquest territori ocupa 326.192 hectàrees, la meitat de les quals són de superfície forestal. La meitat de la superfície forestal és arbrada. Molta de la qual és pública, fet que en facilita la gestió. Amb tot, la majoria de municipis d’aquest territori són petits i hi ha pocs tècnics en gestió forestal que s’encarreguin de vetllar per aquest territori”, va explicar. I va ensenyar una fotografia del 1945 i una altra del 2022, del mateix paisatge. No tenien res a veure. Bona part dels camps de conreu han passat a ser bosc, arran de l’abandonament de les terres, un abandonament econòmic. Són boscs amb molta densitat, d’arbre petit, amb regeneració difícil, i marcats per la continuïtat, cosa que implica molta vulnerabilitat als incendis forestals.
“El que hem fet sobretot és gestió forestal en petits municipis per a la prevenció d’incendis. En aquest sentit, la pagesia hi té un paper molt important. Nosaltres abastàvem en la gestió forestal tan sols dues-centes hectàrees (els grans incendis en pocs dies poden cremar cinc mil hectàrees de bosc). Això ens va fer pensar que potser havíem de canviar l’estratègia. Necessitem un paisatge que sigui viable per a aturar aquests incendis. Però el canvi de punt de vista és important: hem de treballar en el territori per prevenir els incendis o hem de treballar amb l’objectiu que la gent pugui viure al territori i que aquest paisatge sigui econòmicament viable? Hem de mirar més enllà del foc. Per nosaltres, la pastura i l’agricultura és la base d’aquest paisatge que volem tenir. I és el que ens permetrà de tenir un paisatge resilient. Els projectes pilot que desenvolupem ara parteixen del mosaic agrari (cultiu, ramaderia, bosc) i posem el productor al centre. Nosaltres solament som facilitadors, treballem per a ells. D’aquesta manera, fomentem la venda directa de proximitat, les renovables de proximitat, una connexió amb els actors del territori i una manera de fer cooperació del segle XXI, amb producte agrari, biomassa… I també fomentem la transversalitat (tècnica, dels actors territorials, d’activitats econòmica).” Rut Domènech va concloure amb la idea que un paisatge de qualitat és un reflex d’una societat i d’una economia madures.
Ramats de Foc, pastures per a la gestió d’incendis
Marc Arcarons, coordinador del projecte Ramats de Foc es defineix d’aquesta manera: “Sóc un ramader del sector terciari que ha entrat a coordinar un projecte de la Fundació Pau Costa.” I explica: “La Fundació Pau Costa ve dels bombers, del GRAF, i arrenca el 2011. Tenim claríssim que davant el triangle dels incendis (topografia-meteorologia- combustible), nosaltres pragmàticament tan sols podem actuar sobre els combustibles. I és fàcil d’entendre que el paisatge mosaic, la silvicultura [és la ciència, la tècnica i l’art de gestionar les masses forestals] és important per a evitar els incendis de cinquena i sisena generació. A partir d’aquí, apareix la pastura en el projecte i també hi entra el gremi de restauració per certificar que la carn prové d’aquestes pastures. El concepte que ens agrada difondre és que l’acte polític que fem tots és menjar, i el fem tres cops el dia. Per tant, si decidim què mengem podem actuar políticament i actuar políticament sobre el territori.”
Ramats de Foc pastura en unes zones definides pels bombers. Actualment, hi ha noranta explotacions adherides al projecte, tot i que solament un 25% són ramaderes. Molts ramaders, perquè els surtin els números, també han de fer venda directa. És fonamental la governança i Arcarons defensa el model cooperatiu. La certificació de la silvipastura prescrita demana que el 95% de l’estat herbaci d’un bosc estigui pasturat. Arcarons també es queixa de l’excessiva burocràcia per a les certificacions.
La gestió forestal a la Serra de Llaberia
Ricard Baqués i Gemma Roca, tècnics de recursos naturals i forestals, que treballen al Consorci de Gestió dels Espais d’Interès Natural a la Serra de Llaberia, adscrit a la Generalitat de Catalunya, van explicar la seva experiència. Ja d’entrada, Baqués va dir que un fet clau era que s’havien adaptat al territori: “Nosaltres som un organisme que quan el 2004 es va crear va saber adaptar-se reflectint el territori. Són 9 pobles i 2.500 persones en un espai natural de 10.000 hectàrees, tan sols el 15% de les quals no són forestals. Al voltant d’aquest espai natural el territori és agrari. La governança, a través d’alcaldes i regidors, com que som pocs i dedicats al conreu o les pastures, ha estat de proximitat i ens ha marcat molt el caràcter del consorci. De fet, hi ha el nucli històric de la serra, però hem entrat als municipis veïns. Treballem al voltant de 35.000-40.000 hectàrees, perquè treballem amb criteris de conservació i reflectim les necessitats del territori, que sovint no es corresponen als límits administratius. El 2009 ens vam adonar que necessitàvem ampliar l’equip en l’àmbit de l’execució i vam incloure-hi les persones amb risc d’exclusió social.”
Baqués va ser contundent a l’hora de mostrar la necessitat que hi hagi més pagesos, que cuidin el paisatge, i dignificar la feina dels treballadors forestals. Aquest projecte també treballa en xarxa amb les empreses locals. I fan una feina d’R+D. Baqués va recordar que el seu era un paisatge de persones, però també de despoblament rural, un paisatge que s’havia anat morint, i que treballaven per revertir aquesta situació.
Gemma Roca va explicar l’experiència de feina en una finca en custòdia que té el consorci envoltada de massa forestal de pi blanc molt vulnerable, sorgida d’una successió d’incendis d’ençà dels anys setanta del segle XX. “La finca és un petit reducte de gestió multifuncional dins aquest espai forestal continu, on hem emprat diferents recursos del territori per fer punts estratègics i reproduïbles dins l’espai d’interès natural. És una gestió cultural, natural i patrimonial d’agents del territori i, per tant, de màxim retorn. Volem fer un paisatge viu i resilient.”
Prioritat, identificar els valors de paisatge del Priorat
Joan Vaqué, president de Prioritat, associació que agrupa gent, entitats, empreses o institucions de la comarca del Priorat, que treballa d’ençà del 2007 pel reconeixement d’un mosaic agrícola mediterrani de secà i per implantar un model territorial que impliqui una gestió compartida en tots els àmbits per viure dignament al Priorat, a partir dels valors que l’identifiquen. Vaqué va explicar com va sorgir Prioritat: “Va néixer d’una amenaça a la serra del Montsant, que per nosaltres és un emblema, i on s’havia previst instal·lar una central eòlica, que ocupava tota la serra. Al costat d’aquesta amenaça també ens vam trobar amb l’amenaça del transvasament de l’Ebre i de la central tèrmica d’Enron. Avui, les amenaces continuen: l’amenaça del despoblament, de la implantació de les renovables, d’un turisme agressiu… Prioritat neix per deixar de pensar en negatiu i començar a pensar en positiu. I se’ns acut la bogeria de treballar perquè se’ns declari patrimoni mundial de la UNESCO.”
Continua: “El paisatge del Priorat va associat a uns valors que ens són propis. Quins són aquests valors és el que hem estat reflexionant i identificant durant aquests anys. Parlem de nitidesa i llegibilitat del paisatge, amb límits clars entre els usos agrícoles, forestals i urbans, amb un gran patrimoni de pedra seca i una xarxa de camins, perquè és un paisatge on es troba l’empremta humana des dels primers pobladors del territori. És un territori que té una escala i una dimensió. Un equilibri entre l’acció humana i l’acció de la natura, amb una gran biodiversitat i un policultiu eminentment de secà (vinya, oliveres, horta, bosc, fruita seca), alhora que conté un gran patrimoni immaterial (festes, cançons, toponímia, tradicions…).”
La voluntat de Prioritat és posar aquests valors de paisatge al centre de l’estratègia de desenvolupament de la comarca mitjançant tres elements: fomentar l’autoestima; avançar cap a una governança del territori que no sigui jeràrquica ni piramidal; i reconèixer el valor econòmic del producte. Vaqué també va recordar que el Priorat era una comarca amb manca d’habitatge i de serveis (botigues de queviures, escoles, metges…), fet que també es repeteix en moltes zones rurals.
