20.07.2017 - 22:00
|
Actualització: 21.07.2017 - 02:02
Entres dos quarts d’onze i les onze del matí d’ahir, agents de la Guàrdia Civil es van presentar al Parlament de Catalunya, al Palau de la Generalitat, al Departament de Justícia i al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI). Tots anaven de paisà amb les identificacions pertinents. Portaven una diligència de requeriment d’informació aprovada pel jutge del Tribunal Superior de Justícia que instrueix el cas contra Germà Gordó pel cobrament de comissions per a Convergència a canvi d’obra pública. Contra el que era habitual fins ara, els agents de l’institut armat militar espanyol van topar amb unes noves formes a les institucions catalanes. No van poder passar més enllà de les sales d’espera.
Sales d’espera
Al parlament, van ser conduïts a una sala d’on no van sortir si no era per anar al servei o a buscar alguna cosa al cotxe. Al palau, van restar a la sala d’espera que hi ha a les cotxeres perquè el conseller de Presidència, Jordi Turull, no els va deixar entrar més endins. I al departament situat a Pau Claris amb Casp, els agents van esperar totes les hores a una sala de la primera planta –’la més propera a la porta que tenim’, diuen fonts del departament– i no es van moure d’allà. Els agents, a les sales d’espera, i el fiscal anticorrupció José Grinda, d’un lloc a un altre per a seguir de prop l’obtenció de la informació requerida.
A tot arreu, els agents portaven requeriments d’informació. Per a comprovar que se’ls donaven còpies del material original, un agent va poder entrar al Palau de la Generalitat per verificar-ho. En tot cas, el van fer entrar per la porta del carrer de Sant Sever (la porta del darrere) i no va tenir accés directament a la informació ni als sistemes informàtics del govern.
Una decisió al parlament que no els va fer gens de gràcia
Al parlament, sense cotxeres ni una sala d’espera a prop de la porta d’entrada, els agents van esperar que se’ls lliurés la informació exigida a una sala del departament d’Infrastructures, a prop del bar. En tot moment, van ser acompanyats per un lletrat del parlament, per la cap d’informàtica i pel cap d’infrastructura. Els informàtics de la cambra van lliurar els correus electrònics de Gordó durant la seva etapa de diputat. El fiscal Grinda, que va ser una estona amb els agents al parlament, va ser l’únic que va sortir de la sala per anar a fer un cafè al bar, sempre acompanyat de treballadors de la cambra.
Els agents que havien estat destinats al parlament se’ls va fer deixar les armes a l’entrada i se’ls va acreditar. ‘No els ha fet gens de gràcia’, reconeixia un membre de l’equip de Presidència del parlament. L’actuació del personal de la cambra va ser correcta, deien de fonts del parlament, perquè la instrucció era que hi hagués col·laboració amb la justícia, ‘però ni un mil·límetre més, ni un de menys’. Quan van arribar els agents de l’institut armat espanyol, la mesa estava reunida amb la junta de portaveus. Per tant, la presidenta Carme Forcadell va ser informada en tot moment. Però no va voler interrompre pas l’agenda prevista per la irrupció dels agents. Les corredisses de periodistes van ser constants cada vegada que semblava que hi podia haver alguna novetat durant l’hora i mitja que els guàrdies civils van trepitjar la seu de la sobirania de Catalunya.
La llarga espera a la plaça de Sant Jaume
La situació a la plaça de Sant Jaume també va ser de corredisses a cada moviment a la porta custodiada pels Mossos d’Esquadra. El registre d’accessos del palau assenyala les 10.47 com l’hora d’entrada dels agents, quatre homes i dues dones de paisà amb distintius del cos armat: la destral, l’espasa, la corona i el feix romà. D’aleshores fins poc abans de les set del vespre, els agents es van esperar a la petita sala d’espera, tota de fusta i vitralls de colors, de les cotxeres i les cavallerisses del palau. Custodiats en tot moment per mossos d’esquadra, van esperar a rebre la informació requerida: l’agenda de visites de Gordó durant la seva etapa de secretari del govern (de desembre de 2010 a desembre de 2012) i la relació del personal que li donava suport administratiu.
‘Ni espectacles ni humiliacions’ i uns quants turistes despistats
Quan ja havien sortit del palau, Turull va deixar clar que la seu del govern des de feia sis segles no era un lloc per a espectacles ni humiliacions. La llarga espera dels agents va permetre al fiscal Grinda d’anar i venir diverses vegades. Els periodistes que esperaven informació i moviments a peu de plaça van atendre tota mena de consultes de ciutadans curiosos i turistes despistats aquelles hores sota un sol de justícia, ell sí.
‘Puigdemont és l’alcalde’, deia un home que explicava que era de Jaén a un altre decidit a fer-li cas. ‘No és el president?’, replicava l’altre. També un home de faccions orientals –d’aquelles dels tibetans– s’afegia a la tertúlia sense saber amb qui parlava: ‘A Espanya hi ha molts corruptes. Per què vénen a Catalunya? Que vagin a Espanya! Espanya, molts segles de corrupció.’ Pocs minuts després, passaven dos homes més sense aturar-se i un d’ells cridava: ‘Visca Espanya’, en castellà. El tibetà (si no ho era, que em perdoni) responia ‘Espanya morta!’ amb un somriure d’orella a orella.
En paper o en suport informàtic
Al Palau de la Generalitat, la relació amb els agents i el fiscal a les cotxeres fou supervisada en tot moment per Francesc Esteve, el cap del gabinet jurídic del govern des del juny i ex-secretari general de Governació encausat juntament amb la consellera Meritxell Borràs pel procediment de compra d’urnes. Una vegada trobada la informació que volia el fiscal, els responsables jurídics del govern la van lliurar en paper als agents. Això va fer que demanessin un nou requeriment per a tenir-la en suport informàtic i verificada per un agent de la Guàrdia Civil. Fonts de Presidència van explicar a aquest diari que el tracte amb els agents havia estat correcte en tot moment i que el president Puigdemont havia estat ‘informat puntualment de l’evolució del dia’.
L’agenda de Gordó no apareix
A la seu del Departament de Justícia de Pau Claris, els agents s’hi van passar cinc hores. No en van sortir fins a les quatre de la tarda. La previsió era de fer-hi una estada molt més curta, com la del parlament. Però els agents portaven dues diligències. Una, per a obtenir la relació del personal del departament en l’etapa de Gordó. I una altra, sobre el registre de visites rebudes per l’ex-conseller. La primera va ser fàcil d’obtenir i es va lliurar sense cap inconvenient als guàrdies civils. La segona no va aparèixer enlloc. ‘Si ha existit mai un registre de visites de l’ex-conseller Gordó, aquí ja no hi és’, reconeixia una font del departament a VilaWeb.
Davant l’absència d’aquest registre, el fiscal Grinda va decidir de demanar una ampliació de diligències al jutge instructor del TSJC per a poder-se endur l’agenda de Gordó. ‘Però tampoc no n’hi havia cap. Hi ha una agenda d’activitat institucional, però no hi ha cap diari de sopars, dinars, reunions, viatges i desplaçaments. Això no hi és, aquí a la conselleria.’ Per tant, fiscal i agents van acabar anant-se’n amb la relació de personal del departament entre desembre del 2012 i el gener del 2016 sota el braç i prou.
El CTTI és l’únic lloc per al qual la guàrdia civil tenia l’ordre d’escorcoll. Hi cercaven també informació relacionada amb Gordó. ‘Poca cosa’, segons les fonts de Presidència consultades. Amb tot, és un dels llocs més sensibles perquè reuneix informació sobre la seguretat informàtica de les institucions catalanes.
La cara de pocs amics de Grinda
La Guàrdia Civil i la fiscalia anticorrupció van voler demostrar ahir que podien entrar on volien quan volien. Però no se’n van sortir. El gest de fer-los esperar a la sala d’espera a les cotxeres o a les sales del parlament i de Justícia va ser un canvi de to evident per part de les institucions de la Generalitat. El fiscal Grinda hi va voler treure ferro dient que no s’havia negat cap informació als agents i que no hi havia voluntat d’entrar més endins. La cara de males puces i de pocs amics no li treia ningú. El somriure forçat en el moment de dirigir-se als periodistes que havien fet guàrdia al carrer no podia amagar la derrota viscuda. Encara que fos simbòlica. Però és que els símbols…
