26.06.2019 - 21:50
El barri del Terreno, de Palma, és ara com ara un dels més degradats de la capital mallorquina. Bona part dels problemes deriven de la pèssima reconversió de la plaça d’en Gomila en una zona d’oci nocturn amb locals cada vegada més desastrosos, amb un públic jove que només cerca el màxim d’alcohol al mínim preu i amb una reconversió de molts locals en pubs sense regulació horària que continuen la festa des de les tantes de la matinada fins ben arribat el migdia.
Res no recorda aquell senyoriu dels anys cinquanta, quan Ava Gardner sopava al restaurant El Patio amb Errol Flynn o quan Robert Graves hi duia els seus hostes més il·lustres. Ni tampoc dels anys trenta, quan Marlene Dietrich va inaugurar la discoteca Tito’s en ple passeig Marítim. Tot i que al barri encara queden una bona munió de cases unipersonals amb petits jardins amagats i que encara hi viuen escriptors com Antònia Vicens i Llorenç Capellà i llibreteres com Glòria Forteza, la cosa més normal és veure una gernació d’immigrants de totes les nacionalitats imaginables que han trobat al barri lloguers d’habitacions una mica més barats per culpa, precisament, de la degradació que abans esmentàvem i que provoquen aquesta mescla estranya: la dels mallorquins que continuen servant aquelles cases d’estiueig fa molt de temps reconvertides en residència principal i la dels nouvinguts que aprofiten la deixadesa i les construccions dels seixanta i dels setanta per estalviar els màxims euros possibles.
Però el Terreno no sempre ha estat així. Barri d’estiueig de les classes benestants de Palma, mirador privilegiat sobre la Mediterrània i amb el pulmó verd del Castell de Bellver al darrere, el barri era una de les millors contrades de ciutat quan l’estiu de 1915 hi va arribar l’escriptora nord-americana Gertrude Stein, acompanyada per la seva parella Alice B. Toklas. Fugien, és clar, de la Primera Guerra Mundial, feia anys que totes dues residien a París com a expatriades nord-americanes. En teoria, tenien previst passar-hi només aquell estiu, a l’illa, però s’hi varen estar fins a la primavera de 1916, quan van tornar a París.
Gertrude Stein, una figura cultural de primer ordre
L’estada illenca ha quedat consignada en unes quantes pàgines de l’Autobiografia d‘Alice B. Toklas, de Gertrude Stein, llibre que acaba de publicar l’Avenç en traducció d’Assumpta Camps. El volum per si sol és una obra deliciosa, però sobretot és un joc d’enginy meravellós: Gertrude Stein volia escriure les seves memòries, però en lloc de fer-ho així, va recórrer a la seva companya sentimental durant dècades perquè fos ella qui posés la veu en primera persona i parlés de Getrude Stein i dels grans pintors, artistes, escriptors i intel·lectuals que durant una trentena d’anys havien passat per casa seva, a la vegada que renovaven tota la creació clàssica i l’abocaven a la modernitat.
Stein serà la primera gran col·leccionista de Picasso i de Matisse, a casa seva, al número 27 de la rue Fleurus de París, serà amiga íntima del malaurat Guillem Apollinaire, coneixerà surrealistes com Braque i fauvistes com Derain, comprarà quadres de Cézanne i acollirà tots els joves de la generació perduda, amb Ernest Hemingway al capdavant, sense parlar de la importància que va tenir per a l’edició de l’Ulisses de James Joyce, per exemple, i de les seves contribucions a la literatura nord-americana contemporània. És a dir, Stein és un dels grans pals de paller de la cultura pictòrica i literària de París entre 1905 i 1930, vint-i-cinc anys cabdals per a la història intel·lectual de la humanitat.
Tornem un moment a l’estada illenca de Stein i Toklas, que es veu que es van relacionar ben poc amb els mallorquins. Explica al llibre: ‘La vida a Palma era agradable i per això, en comptes de viatjar per altres llocs, aquell estiu vam decidir de quedar-nos a Palma. Vam fer venir la nostra minyona francesa, Jeanne Poule, i gràcies a un carter, vam trobar una petita casa al carrer de Dos de Maig, al Terreno, als afores de Palma, i ens hi vam instal·lar. Hi estàvem molt a gust. En comptes de passar-hi només un estiu, ens hi vam quedar fins a la primavera següent.’ En aquests nou mesos, Stein va escriure a Mallorca les peces de Geography & Plays. També va escriure alguns poemes que el professor i estudiós Sam Abrams considera part del patrimoni literari illenc, encara que no s’hagin traduït totalment.
Aquest carrer del Dos de Maig del Terreno devia ser una meravellosa font d’inspiració, perquè precisament el poeta Ruben Darío hi va residir deu anys abans, entre 1906 i 1907, i hi va escriure alguna de les seves obres, com l’Epístola a la señora Lugones i algunes de les seves proses, i val a dir que la mateixa casa on residí Stein després va acollir la residència dels Kerrigan, amb l’il·lustre traductor Antonhy Kerrigan al capdavant.
William Cook, l‘amfitrió
Stein i Toklas havien acudit a Mallorca seguint la crida de William Cook, un pintor americà de poc èxit financer que aprofitava el valor baix de la pesseta per viure bé a l’illa. De fet, Cook (1881-1959) va acabar morint a Mallorca. El 1936, Cook va fixar la seva estada definitivament al Terreno i es va relacionar amb el grup d’artistes locals i, de fet, promogué i formà part del Grup dels Set (1948), que va influir sobre l’art mallorquí posterior. Cook va tenir els seus principals èxits pictòrics entre 1945 i 1955, quan va obtenir el reconeixement del Cercle de Belles Arts i va fer la seva primera gran mostra individual a Mallorca.
En aquells nou mesos a Mallorca, la guerra és la qüestió que més preocupa Stein i Toklas i val a dir que els mallorquins no queden gaire ben parats en el retrat que en fa la nord-americana: ‘Pel que fa a la guerra, els sentiments de l’illa eren més aviat confusos. La cosa que més els impressionava era la quantitat de diners que costava. Podien estar-se discutint durant hores quants diners costava cada any, cada mes, cada setmana, cada dia i cada minut. Acostumàvem a sentir-los que deien, tot parlant un vespre d’estiu, cinc milions de pessetes, un milió de pessetes, dos milions de pessetes, bona nit, bona nit, i aleshores se n’anaven, enfeinats com estaven amb els seus càlculs interminables sobre el cost de la guerra. Com que la majoria dels homes, fins els de la millor classe mitjana, llegien, escrivien i comptaven amb dificultat, i les dones gens en absolut, ens podem imaginar com era de fascinador i interminable un tema com el cost de la guerra.’
Fos com fos, que la ciutat francesa de Verdum resistís al setge alemany i que la batalla del Marne s’hagués guanyat va fer que, el 1916, Stein considerés que havia de tornar a París, a casa seva, a fer tant com pogués pels ferits de guerra. Va acabar essent conductora d’ambulàncies, i Toklas, infermera voluntària. Una experiència, la de conductora d’ambulàncies, que compartí amb un joveníssim Ernest Hemingway, que en aquest cas estava destinat al front italià i que va viure el desastre de la batalla de Caporetto, on fou ferit. La seva recuperació i la història d’amor que va viure amb la infermera Agnès Von Kurosky inspirà Un adéu a les armes (1929), tot i que aquesta és tota una altra història.
Resistir el paradís
De l’experiència de Stein a Mallorca, en sortirà una frase definitiva i molt important: ‘Vés a Mallorca, si pots resistir el paradís.’ Conta la llegenda que la va dir a Robert Graves, havent tornat l’escriptor anglès del Caire amb la poeta Laura Riding i separat de la dona i els primers fills. Graves acabava de publicar Adéu a tot això, la seva biografia de joventut, on explicava els anys de la guerra –Graves va ser ferit tan greument a la batalla del Somme que fins i tot van enviar una carta a la família certificant la seva mort. L’autor necessitava un lloc nou per a fer-hi el niu i va arribar a Mallorca el 1929. S’hi va estar fins al 1936, quan l’abandonà per la guerra, i el 1946 hi tornà definitivament.
Graves va ser, possiblement, un dels epicentres culturals clau de Mallorca, sobretot durant la segona meitat del segle XX, però els escriptors estrangers que hi han fet estades més o manco llargues són molt nombrosos: de Georges Sand a l’arxiduc Lluís Salvador, passant per Albert Vigoleis Thelen, Robert Creeley –que imprimirà a Mallorca els primers números de la Black Mountain Review, on es donaran a conèixer els poetes de la Beat Generation-, Claribel Alegría, Julio Cortázar, José Donoso, Carlos Fuentes, Frederick Forsayth i Milan Kundera. Tots ells varen resistir el paradís i varen tenir com a precursora una dona com Stein, excepcionalment dotada per a descobrir el talent dels altres, tal com palesa el llibre, una joia per a mitòmans i una prova del poder aglutinador de les personalitats excepcionals.
