Germà Bel: “Podem portar molta gent a passar gana per no ampliar l’aeroport”

Demà hi ha convocat un acte de més de dues-centes entitats a favor d’ampliar l’aeroport del Prat. De la Cambra de Comerç de Barcelona a Foment reclamen un acord entre les institucions catalanes per afavorir l’ampliació. Hi ha més veus que s’hi han mostrat en contra. Per parlar-ne, VilaWeb s’ha posat en contacte amb Germà Bel (1963), economista, ex-diputat i expert en infrastructures. És l’autor del llibre d’èxit Espanya capital París (la Campana), però també d’estudis especialitzats que lliguen vols internacionals i llocs de feina, com ara Arribar de pressa: la globalització, els vols intercontinentals i la localització de les seus, al Journal of Economic Geography 8 (2008). Bel defensa dos elements: si Barcelona està més ben connectada internacionalment amb vols de llarga distància, hi haurà empreses que s’establiran a la ciutat, amb feines de bons salaris. “La qüestió és aquesta, i no els turistes”. I en segon lloc, afirma que no serveix de res afegir una terminal si mantens les pistes velles. La clau és actuar sobre les pistes.

—Germà Bel ampliaria l’aeroport?
—Aquest és un projecte de decisió col·lectiva. Però per fi ens adonem d’una situació: l’aeroport té una limitació, i no és marcada per l’espai de les terminals, sinó per la limitació de les pistes. Imagina’t que tens un garatge a casa, on cap un cotxe petit. I al camí que t’arriba a casa només hi poden circular cotxes petits. És un camí estret. Per què vols ampliar el garatge per tenir-hi cotxes grans, si la carretera continua essent petita? No hi podrien arribar. El problema de l’aeroport el tenim al camí que hi arriba. El problema és a les pistes. Una vegada amplies el camí, aleshores ja pots ampliar el garatge. La limitació de les pistes ve del fet que una pista és molt curta, que afecta flora i fauna a l’espai de la Ricarda. I una altra pista molesta uns veïns. Uns veïns que vull recordar que s’hi van instal·lar quan ja hi havia l’aeroport. És on hem d’actuar.

—Frase: “L’aeroport té un problema perquè és a punt d’arribar a cinquanta-cinc milions de passatgers.”
—Els cinquanta-cinc milions que diuen que tenim a tocar no és el problema: és normal tenir un cert grau de congestió en dies concrets. Hi ha carreteres o autopistes que Divendres Sant van plenes, i la resta de l’any molt bé. No pots doblar l’autopista per un sol dia l’any. Amb les terminals actuals ja hi caben més passatgers. L’estrangulament de l’aeroport no ve de l’espai terminal, sinó de les pistes. I és important de veure quin és el primer obstacle. I no és la manca de terminal satèl·lit, sinó de pistes. Si no s’actua a les pistes, no té sentit una terminal satèl·lit.

—Què vol dir “actuar”?
—Pots allargar la pista que passa per l’espai de la Ricarda. O pots fer un ús més intensiu de la pista, crec que és la tercera. Fent-ho, podràs tenir més vols i interconnectivitat amb vols de llarga distància.

—I què hi guanya la ciutat si l’aeroport té més vols de llarga distància?
—La ciutat millora l’atracció com a centre d’activitat econòmica. Valor afegit. L’any 2008 vam escriure un article amb en Fageda, sobre això: Arribar de pressa: la globalització, els vols intercontinentals i la localització de les seus (Journal of Economic Geography 8, 2008). Sabem que Barcelona està per sota del que li correspondria pel pes demogràfic i econòmic. Està millor que fa quinze anys, això sí. Però està per sota del que podria estar. I per tant, limitem l’atracció de centres d’activitat econòmica de valor afegit. Tenim bona oferta de llarga distància, però cal que sigui aeroport on es puguin fer connexions. I això té a veure amb les pistes. Les operacions aeroportuàries fluides. És aquest el problema de les pistes.

—L’ampliació no té a veure amb els turistes?
—No és una qüestió de turistes. No. És mentida. És una qüestió d’operacions complexes que fomenten la connectivitat d’una ciutat a llarga distància, creen llocs de treball i activitat empresarial i valor afegit.

—Quins llocs de treball?
—Serveis tecnològics, serveis avançats, decisió empresarial. Les empreses instal·len seus, on van directius, als llocs on són més ben connectades. On hi ha les ambaixades i les multinacionals? A ciutats ben connectades. La Universitat de Chicago tenia un centre a Barcelona que al final el va dur a Londres perquè no podien arribar-hi directament. Ho van dir. Parlem d’aquesta mena de coses. Per això dic que la relació entre bones feines i aeroport és directa. I que el temps que tardes a arribar és important, i té valor. I la gent pren decisions en aquesta línia.

—Donem feina a un directiu que ve de fora. I feines per als de Barcelona, quines hi hauria?
—Les dels qui tinguin la formació requerida. Si té bona formació i –gràcies a la connectivitat– hi ha empreses de nivell que s’instal·len a Barcelona, es podrà quedar. I si no, el català amb bona formació se n’haurà d’anar. Actualment es creen llocs de feina a Barcelona amb salaris alts, però no tenim prou gent formada per a accedir-hi. Ara, si pensem a tenir feines per als catalans pel sol fet de ser catalans, i no per la seva formació, aleshores és economia circular. Tancada. Les visions romàntiques de l’economia impliquen una visió autàrquica, de tancament. I recordo que al món l’economia autàrquica són els Borbons casant-se entre ells.

—El vostre argument, doncs, és que la connectivitat portarà seus i feines de nivell a Barcelona.
—El meu argument és: quanta gent estem disposats a arruïnar, a retardar intervencions als hospitals, prenent mesures que eviten la creació de llocs de treball de qualitat, amb la recaptació fiscal corresponent, que permetria fer aquestes intervencions? Jo vull saber això: quants morts, quanta gana, i quantes oportunitats perdudes val no fer l’ampliació del port? El turisme d’entrompada està malament, el turisme de l’Hermitage està malament, portar empreses de qualitat està malament. Hi ha res que estigui bé?

—No vols tants turistes a Barcelona. Com ho fas?
—Apuges les taxes i els envies a Girona. En lloc de trenta i escaig per passatger, setanta en temporada alta. I cap a Girona. No parlem de turistes, parlem de capacitat d’atreure i desenvolupar feines d’alt valor afegit, algunes de les quals podran arreplegar catalans, i algunes, gent de fora. I encara farem una millora de l’espècie. Si demanem llocs de treball amb salaris alts i ens neguem a fer allò que facilita llocs de treball amb salaris alts, no fem sinapsi. La decisió sobre l’aeroport ha de ser informada. I aquí no parlem de més turistes, sinó de més avions de llarga distància. Els vols de llarga distància creen riquesa i llocs de feina amb valor afegit. Hem de jugar seriosament. Les ciutats de l’àrea metropolitana han de decidir quin model volen. És molt fàcil de dir que no, perquè tinc uns votants que viuen a prop de l’aeroport i s’hi oposen. I bloquejar. I això ho bloquejarà. Com sempre.

—Fem la quarta pista, però no a Barcelona.
—El govern de la Generalitat ha de deixar-se de beneitures. Dir que farem la quarta pista a Girona, per evitar el problema amb els veïns és mentida. No ha funcionat enlloc del món. Dues excepcions, en una àrea concreta de trenta-vuit milions d’habitants. Ni ells no tenen serveis exprés. El govern ja no pot jugar al solitari. No faran una quarta pista perquè una quarta pista no funciona enlloc del món.

—En contra de l’ampliació, hi veieu el problema ambiental?
—Hi ha una qüestió ambiental, que s’ha d’endreçar. Òbviament. Però no hi ha un problema ambiental molt gran. Mateu els ànecs, diuen. Mira, jo els ànecs els portaria al delta de l’Ebre. I que es barregin amb els altres. Ara són una endogàmia que acabarà destruïda. A mi m’agrada l’exemple de l’aeròdrom d’Alfés, a Lleida. Es va proposar d’ampliar aquest aeròdrom, abans de fer el nou aeroport d’Alguaire, però al final no es va ampliar l’aeròdrom perquè hi havia una colònia d’alosa becuda. Moixons. Cap a Alguaire. Jo, per cert, era contrari a l’una cosa i a l’altra. I quan ho deia quedava superguai, perquè anava contra l’aeroport. Però no hi anava per motius ecològics.

—Doncs per què?
—Perquè destruïa vides de la gent de Lleida. A Alguaire, s’hi van invertir noranta-cinc milions d’euros per fer el nou aeroport, i ara i cada any se n’hi gasten quatre o cinc. I aquests milions han fet que gent hagi mort per falta d’intervenció quirúrgica, o han acabat desficiats perquè no han tingut serveis socials. Hem llançat cent cinquanta milions d’euros que haurien pogut anar a uns altres llocs. Ha impedit d’evitar que mori gent. Doncs vols creure’t que l’any 2007 les aloses becudes van desaparèixer? Putada. No s’amplia l’aeròdrom… i se’n van les aloses igualment! Doncs el 2016 ja en van veure quatre, a Alfés, i ara set. Es veu que les aloses van i tornen. Vols dir que no és bona idea enviar els ànecs a cardar a l’Ebre? Podem, si us plau, arribar a un acord sobre quin valor donem als ànecs i quines accions fem? Fem-ho. Perquè podem portar molta gent a passar gana per no ampliar l’aeroport. Quanta gent estem disposats a deixar sense feina per no tocar l’aeroport, amb les compensacions que siguin? Jo estic d’acord que l’aeroport es bloquegi si acceptem, això sí, viure d’una altra manera. Salaris de 1.000 euros, 1.200, assumir que la gent més capacitada se n’anirà i que ens quedem amb menys recursos públics.