Gerard Fullana: “Mazón i Rovira formen part d’una estructura mafiosa dins el PP d’Alacant”

José Antonio Rovira, el conseller d’Educació, ha estat pràcticament absent d’ençà del 29 d’octubre, quan les inundacions de la gota freda van fer malbé desenes de centres escolars i van deixar 22.000 alumnes sense classe. De fet, encara no ha xafat la zona afectada per les inundacions, i això és una de les coses que més li retrau tant la comunitat educativa com l’oposició. Diumenge, quan un operari de TRAGSA va morir fent tasques de sanejament de l’escola Lluís Vives de Massanassa, el conseller tampoc no va considerar necessari d’anar-hi. És per això que, després de la remodelació del Consell, Rovira continua sofrint desgast i es troba en l’ull de l’huracà.

Compromís l’interpel·larà dijous a les Corts sobre la seua política d’estructures educatives. És una interpel·lació demanada abans de l’accident de Massanassa, però la coalició aprofitarà l’ocasió per recordar-li que aquest centre era dins el pla de reforma dels centres que el PP va retallar quan va arribar al poder.

De tot això, en parlem amb Gerard Fullana, el diputat de Compromís portaveu en temes educatius a les Corts.

—Segons les informacions que teniu, quants alumnes continuen sense poder anar a escola?
—Ahir [dilluns] havien de començar pràcticament tots, però a Benetússer va dir que no començarien. A Paiporta, la setmana passada hi havia 4.000 alumnes sense classe. A Catarroja també n’hi ha. Pense que, en total, deuen ser uns deu mil.

—Pràcticament ja ha passat un mes.
—Ací hi ha un factor humà important. Aquesta és una conselleria molt ideològica. El Partit Popular va tenir un resultat electoral molt per damunt de la capacitat de gestió que té. Posen a gestionar tota la gent que ja va tenir un resultat de gestió i de corrupció nefast fa quinze anys. El conseller, el senyor Rovira, és un senyor que acumula càrrecs d’ençà del 1995, que ja va estar en la Conselleria d’Educació en les èpoques més fosques i que s’envolta de tots aquests perfils. I una cosa que s’ha vist, abans de la dana, és que cada vegada que hi ha hagut alguna qüestió important, algun element de gestió difícil, el resultat ha estat catastròfic. Des de les primeres adjudicacions, que eren més complexes pel nombre d’oposicions que hi havia hagut, la gestió en la construcció de centres educatius, la caiguda del concurs de trasllats…

—En la gota freda del 2019, al Baix Segura, Compromís tenia la conselleria d’Educació. Com es va gestionar?
—Dos dies abans ja hi havia coordinació entre Presidència i la Conselleria d’Educació. Es va comunicar amb els ajuntaments, cosa que ara no s’ha fet. Els ajuntaments no han tingut els advertiments corresponents i, en canvi, hem vist que la decisió de la previsió va recaure en els equips municipals. La conselleria no va fer res eixe dilluns, ni tampoc dimarts, però és que dimecres, quan la dana va pujar a Castelló, les escoles van obrir amb normalitat i es va tancar a les deu i mitja del matí. Una nefasta gestió de prevenció, absolutament descoordinada amb Emergències de la Generalitat. El 2019, en 48 hores es van contractar les empreses especialitzades a fer neteja d’emergència. No hi van anar voluntaris a netejar, no ho van netejar els docents. Jo puc entendre que les primeres 48 hores siguen d’absoluta confusió, però avui encara hi ha molt pocs centres on la conselleria haja fet tasques d’inspecció ben feta.

—El conseller Rovira encara no ha visitat cap escola?
—En la prèvia va haver-hi una negligència i descoordinació absoluta. Durant els dies següents, va haver-hi una desaparició total que va durar vint dies. A partir del dia 20, alguns tècnics comencen a anar als centres escolars, però el conseller encara no ha anat a la zona afectada. Hi ha manca de gestió, però també falta d’humanitat i d’empatia. Fa la sensació que estan per damunt del bé i del mal. La reacció de diumenge del conseller, més enllà dels fets, és una reacció impròpia d’un ésser humà que té els peus en terra. És molt difícil pensar que després del que va passar diumenge, amb tot el context, tant ell com Mazón decidiren de no anar a Massanassa per a evitar les imatges amb les crítiques. Això és una reacció molt poc humana.

—Així i tot, pocs dies després va donar l’ordre de tornar a classe amb moltes escoles encara plenes de fang.
—No volien que es parlara dels responsables i va ser quan van anunciar que aquell dilluns, 22.000 alumnes tornaven a classe, però la realitat és que era divendres a les onze del matí i ningú no sabia res. Va arribar una circular a les sis de la vesprada. Al principi anaven pressionant per a obrir sense cap certificat de salubritat. Jo era en un centre educatiu quan hi hagué les telefonades pressionant per a obrir i per a tornar. Sobre la marxa van decidir que fos l’empresa pública TRAGSA que fes els treballs. Va ser molt tard i de manera molt descoordinada i, segons sembla, contradient alguns elements com el del centre de Massanassa que tenia un perill greu, tal com es va notificar a l’ajuntament. I, així i tot, hi van entrar.

—Els equips directius dels centres, quin paper hi han tingut?
—Els equips directius del centre eren, pràcticament, en alguns moments, la màxima autoritat local. Fins al dia 20, ni el conseller ni els alts càrrecs de la conselleria s’havien posat en contacte amb els equips directius. Jo vaig demanar al conseller que ho fera, que telefonaren als centres i que preguntaren en quina situació es trobaven. Hi havia docents que havien perdut la casa o el cotxe i, a més, els pressionaven per obrir, per fer realitat el titular de Carlos Mazón de la tornada a les aules. En alguns casos, exigien que reobriren i encara hi havia aigua. Van demanar als equips directius –i encara els ho demanen– que assumisquen ells la responsabilitat d’obrir o no el centre. S’han sentit absolutament abandonats. La sensació generalitzada és que la Conselleria d’Educació no existia.

—Durant aquests temps, la conselleria ha continuat treballant portes endins i no ha perdut el temps.
—La conselleria ha tingut una actitud miserable, no mantenint la dinàmica, sinó accelerant decisions simplement per a desviar l’atenció de la situació descontrolada en gestió educativa durant la dana. Ho han aprofitat per intentar clavar elements vinculats a la seua persecució del valencià que són clarament il·legals. Per exemple, el fet de retirar el requisit de valencià a la inspecció educativa. Això va en contra de l’ordre prèvia del 2013. De fet, no és ni previst en la llei de llibertat educativa. Això ha estat objecte de recurs, conjuntament amb els sindicats. I, en el cas de la llibertat educativa, han començat la tramitació de la llei per tràmit d’urgència, per tràmit extraordinari. El tràmit d’exposició pública de l’ordre de la consulta l’han fet de forma urgent. Han escurçat els terminis perquè la ciutadania, les entitats, puguen exercir el seu dret als recursos i al·legacions. I això és molt greu. Clarament, algú en la conselleria, de manera miserable i perversa, ha pensat que era una bona idea introduir el conflicte lingüístic per a provar de tapar les seues vergonyes. No és gaire diferent del que ha fet la dreta valenciana tota la vida, que ha estat atiar el conflicte lingüístic per a tapar la corrupció abans i ara per a tapar la negligència d’una catàstrofe que ha tingut 223 víctimes evitables.

—Avui [per ahir] havia de començar la consulta sobre l’elecció de llengua en les escoles. La van ajornar fins després de Nadal, però creieu realment que, amb tot això que ha passat, la faran aquesta consulta?
—Fa uns quants dies que es va fer públic que el Tribunal Constitucional havia admès a tràmit el recurs de Compromís contra la llei de llibertat educativa. Això no és un tribunal ordinari. Quan s’admet a tràmit una qüestió com aquesta és que hi ha uns indicis clars d’inconstitucionalitat. Això ja és un agreujant més en el context que tenim, en què prioritzen la guerra, la batalla lingüística que volen fomentar, tenint el Tribunal Constitucional analitzant la legalitat de la llei. Tots els recursos al Constitucional que ha presentat el govern de Carlos Mazón els han arxivat sense admetre’ls a tràmit. Aquesta admissió a tràmit no és una qüestió simbòlica. No veiem que la prioritat en aquest moment siga abocar les famílies a aquesta situació de conflictivitat, perquè, al final, això de la llibertat educativa és absolutament fals. El 51% decidirà pel 49% i, a més, les famílies matricularan els seus fills sense saber en quin programa educatiu matriculen. Eixa és la gran diferència, i és un element que nosaltres pensem que és il·legal.

—Dissabte va haver-hi una manifestació pels carrers de València demanant la dimissió de Rovira i de Mazón. Dissabte n’hi ha una altra per a demanar la dimissió de Mazón. Creieu que tornarà a tenir la mateixa repercussió?
—Nosaltres donem suport a la manifestació i a les concentracions de divendres. Crec que tindrà una repercussió important, però tampoc podem exigir a la ciutadania que cada quinze dies isquen al carrer 150.000 persones a demanar la dimissió d’un senyor que entenem que aviat serà encausat per homicidi imprudent. És possible que això siga així tant per al senyor Mazón com per al senyor Rovira. Quant a l’incident de Massanassa, hi havia indicacions de la conselleria advertint que no s’entrara en el recinte d’aquesta escola, i ara hem vist què ha passat. És incompatible per a una democràcia avançada la continuïtat de Carlos Mazón i, en general, de tot el seu govern. Hem vist què han fet Nuria Montes i Salomé Pradas, Carlos Mazón, José Antonio Rovira ara. I el cas del secretari autonòmic d’Emergències que no va ni anar al CECOPI, es va presentar dimecres a les onze i continua en el càrrec.

—Dèieu fa un moment que tant Mazón com Rovira entronquen directament amb el PP de tota la vida, que ja tenien càrrecs amb Zaplana.
—Jo els conec molt bé. Formen part d’una estructura mafiosa dins el PP d’Alacant molt coordinada. Els ha costat tornar al poder, però ara que ho han aconseguit faran el que siga per a mantenir-s’hi. Parlem d’una persona com Carlos Mazón, que ja era el director de les ITV quan Zaplana utilitzava els recursos de les ITV per a enriquir-se il·lícitament i té una condemna. Parlem de Carlos Mazón, que va ser encausat en la trama Brugal i quan es van anul·lar les cintes va quedar exculpat. Parlem del senyor Rovira, que era director general quan esclatà el cas CIEGSA i em resulta molt difícil de creure que no veiés res d’allò que passava. El factor humà d’una gent a qui s’ha permès de tornar a la primera línia política valenciana i que mai hi hauria hagut de tornar.

—Heu esmentat el cas CIEGSA. Ara hi haurà uns quants centres escolars que s’hauran de fer nous, com ara el de Massanassa. Això són contractes, licitacions, diners públics… Estareu especialment amatents a detectar casos de corrupció?
—La gent es pregunta com és possible que la majoria de les adjudicacions exprés, sense filtre, vagen a les empreses relacionades amb el finançament irregular del PP. Doncs perquè és la seua gent. Perquè és la gent amb la qual ells tenien confiança en el passat i ara despengen el telèfon i tornen a comptar amb ells. La situació és de temor absolut, especialment en aquestes coses, perquè són contractes molt cars. Estem alerta, però també he de dir que en la situació d’alguns centres hi ha influït la retallada del 40% del pla Edificant, que ha fet aquest govern. El Lluís Vives de Massanassa tenia un pla per a començar els tràmits d’una reforma que s’havia d’acabar el 2027. Aquest és un dels projectes que es va paralitzar a final de l’any passat per les retallades en infrastructures educatives del PP.

—Demà interpel·lareu el conseller Rovira a les Corts. Com ho encarareu?
—Cada dia que passa, les coses es compliquen. M’esperaré a última hora per a tancar-la del tot. La interpel·lació era sobre infrastructures educatives. Jo la vaig demanar abans que passara això i la basaré en la manera com es va alertar les escoles abans de la dana, què es va fer durant i en els moments posteriors, i què es farà a mitjà i a llarg termini. I introduirem una sèrie de preguntes de fiscalització sobre el cas de Massanassa.