06.02.2018 - 22:00
El conegut periodista i assagista britànic George Monbiot va defensar ahir al CCCB la necessitat de construir un nou relat polític partint de l’essència del món natural i que tingui en el sentiment de pertinença a la comunitat la principal via d’intervenció directa.
Monbiot va oferir una perspectiva estimulant establint una metàfora entre els ecosistemes naturals i les comunitats humanes i proclamant-se optimista sobre ‘allò que l’ésser humà és, més que allò que l’ésser humà fa’. El periodista insisteix a girar la mirada cap al món natural i expressa la necessitat de ‘renaturalitzar’ la vida humana, una visió política que desenvolupa en el seu últim llibre traduït al castellà, Salvaje. Renaturalizar la tierra, el mar y la vida humana, editat per Capitán Swing.
Monbiot –que va intervenir per videoconferència, en coherència amb la seva política de minimitzar l’impacte sobre el medi dels trasllats en avió– és un dels quatre destacats pensadors –juntament amb Vandana Shiva, McKenzie Wark, Donna Haraway i Marta Segarra– que el CCCB ha elegit per reflexionar sobre com podem afrontar el món del futur i habitar-ho, una de les línies temàtiques que el centre aborda també amb l’exposició ‘Després de la fi del món’.
El periodista britànic, reconegut de l’activisme ecologista al Regne Unit, va defensar que ‘és essencial que la nostra política estigui arrelada geogràficament’ perquè és des de la proximitat des d’on les persones podem causar un impacte d’una manera més directa. ‘M’agrada la idea d’un sentiment de pertinença’ va dir. ‘L’alternativa a crear comunitats inclusives no és no crear comunitats, sinó la solitud. I la solitud és devastadora per a la nostra salut mental i física’. A més, va afegir que, tal com assenyalava la filòsofa Hannah Arendt, aquesta ‘atomització’ és un dels factors que afavoreix l’aparició del feixisme. ‘El problema del feixisme és que ofereix comunitat i identitat però vol estomacar la resta’ va dir.
‘Evidentment que ens hem d’implicar en la política nacional i internacional’, va dir a l’auditori, ‘però hem de començar per la cosa més local, pel nostre carrer. Necessitem una cosa tangible’. I va afegir que era el coneixement i l’autoorganització que permetia de detectar els problemes i solucionar-los. ‘Hem de reclamar la nostra implicació genuïna.’
Monbiot va insistir que ell creu que l’ésser humà és ‘empàtic’, a diferència dels neoliberals, que coincideixen que l’ésser humà és egoista per naturalesa. ‘Hem de desenvolupar una política d’acord amb allò que la ciència ens diu que som: persones empàtiques i comunitàries. Som aquí per ajudar els altres’, va dir, justificant que el seu treball periodístic era el desenvolupament d’aquesta mirada sobre el món.
‘No necessitem canviar la naturalesa humana, sinó revelar-la i fer que floreixi’, va dir. ‘La norma ha de ser participar en activitats comunitàries i quan això passi podrem transcendir el tribalisme’, va explicar Monbiot, qui considera que ‘vivim un moment il·lusionant en el qual aquests valors es poden convertir en principis d’una política efectiva’.
L’activista té una llarga carrera com a assagista i ha publicat diversos llibres centrats en els efectes econòmics i ecològics de les polítiques neoliberals. ‘No podem tractar el desastre ambiental com a ambientalistes sinó com a persones que fan campanyes polítiques’, va concloure.
