La veu pròpia de Formentera contra l’especulació dels poderosos

Com resisteix la pressió turística un dels darrers tresors de la Mediterrània? És possible un model sostenible? Quins empresaris han intentat especular a Formentera? La protecció del territori, la lluita contra els grans poders econòmics que volen fer-hi negoci i la preservació de la identitat pròpia, amb una defensa decidida i ferma de la llengua i la cultura catalanes, són tres dels grans eixos de la política del Consell Insular de Formentera, el màxim òrgan administratiu de l’illa, constituït el 2007, quan Formentera se separà políticament i administrativament d’Eivissa. El consell és presidit per Gent per Formentera, un moviment polític transversal que va néixer l’any 2006. Aplega d’independentistes a ex-militants del PSIB i ha estat capaç de derrotar a les urnes els grans partits estatals, PSOE i PP.

Els orígens: per què i com neix Gent per Formentera?

Les eleccions locals del 2003 van ser el preludi del naixement de Gent per Formentera. PSIB-PSOE, Esquerra Unida i un grup d’independents es presenten en una coalició de les forces d’esquerres per a plantar cara a la dreta, que capitalitza el PP. Després de les eleccions, el sector d’independents veu clar que cal articular un espai progressista i insularista, sense gens de dependència de forces de fora. Volen cobrir l’espai del centre-esquerra, amb un missatge molt clar: l’única prioritat és Formentera i els seus habitants. El 2006, tres anys després d’aquelles reunions inicials, es presenta oficialment Gent per Formentera i un any més tard, el 2007, es constitueix el consell.

Formentera surt del consell compartit amb Eivissa i aconsegueix la independència política i administrativa. El Consell de Formentera es regula gràcies a l’aprovació de l’estatut d’autonomia de les Illes Balears. A partir d’aleshores augmenta el pressupost, creixen també els serveis i són els formenterencs que decideixen quina promoció turística que volen. El nou estatus el gestiona GxF, que ja el 2007 presideix el màxim òrgan de govern perquè és la força més votada. Amb 30 milions d’euros de pressupost anual i la cartera de promoció turística a les mans, el gran envit de GxF és continuar gestionant d’una manera equilibrada la gran font de riquesa.

Com es tria el Consell de Formentera?

Les eleccions a Formentera tenen un format local. Els ciutadans trien l’ajuntament. Quan els regidors elegits prenen possessió, assumeixen la condició de consellers i es forma l’òrgan de govern de Formentera. ‘No hi ha cap altra institució que funcioni d’aquesta manera, ni a la resta d’illes ni a l’estat espanyol’, explica Jaume Ferrer, un dels puntals en la gestació de GxF i president de Formentera durant més d’una dècada. ‘És una estructura de ciutat i comunitat, similar al cas de Ceuta i Melilla’, diu. La llei electoral és la d’un ajuntament, cosa que ha permès d’augmentar el nombre de consellers a 17, perquè s’hi han superat els deu mil habitants.

A les darreres eleccions GxF va obtenir per primera vegada majoria absoluta. Van votar-hi 3.757 persones, un 51%. GxF va obtenir 9 consellers, amb 1.817 vots. El PP fou la segona força, amb 768 vots i 4 consellers. El PSOE, 541 i 2 consellers. Finalment, la formació Compromís amb Formentera, que el 26 de maig formarà coalició amb el PP, en va aplegar 460 i 2 consellers.

Enguany, GxF estrena candidata: Sandra Ferrer, consellera de Turisme i Territori. També s’hi presenten PSOE, Sa Unió –marca blanca del PP– i l’extrema dreta de Vox.

Un diputat al parlament que acostuma a ser decisiu

Només un escó dels cinquanta-nou del parlament de les Balears és per a Formentera. I té una importància màxima. Sílvia Tur, que repeteix com a candidata, destaca la importància d’aconseguir representació: ‘És important perquè és l’única veu directa de l’illa de Formentera al parlament.’ Aquesta legislatura ha estat la primera vegada que GxF ha tingut escó, de manera íntegra. El 2007 el partit va guanyar al consell, però l’escó al parlament el guanyà la dreta. El 2011 Gent per Formentera va revalidar la victòria al consell insular i al parlament es reparteixen la legislatura amb el PSIB-PSOE. El 26 de maig tornaran a anar en coalició amb el PSIB per mirar de retenir l’escó. ‘El vot del diputat ha estat decisiu fins i tot per a la conformació de governs cap a un costat o cap a un altre’, recorda Tur. És un escó molt disputat i hi ha precedents històrics que han decantat la balança i han permès el canvi polític a les Balears.

Evolució d’un moviment transversal, amb independentistes inclosos

Sense cap lligam amb forces de fora de Formentera, a banda acords amb el PSIB-PSOE per a les eleccions al parlament, els representants de GxF expliquen la capacitat que han tingut d’obtenir com més va més suport dels ciutadans. Candidatures transversals, proximitat amb la gent i defensa de l’interès general enfront dels grans grups de pressió empresarials, principalment d’Eivissa, són alguns dels ingredients de l’èxit, segons que expliquen els responsables del partit. Una marca política capaç d’aplegar independentistes i ex-militants del PSOE. ‘Hi conviuen ideologies de diverses procedències de l’esquerra. Gent provinent d’ERC, EU o el PSOE. Però és un projecte molt sòlid i que aplega totes les propostes’, explica el president Jaume Ferrer.

‘Hi ha gent que simpatitza amb l’independentisme i gent que no. Gent més d’esquerres i més de centre. Per això tenim majoria absoluta. I perquè fem feina només pensant en Formentera. Aquest accent és molt marcat en la nostra formació’, diu Sílvia Tur, diputada per Formentera al parlament. En la mateixa línia s’expressa la secretària general de GxF i número tres al consell, Susanna Labrador: ‘GxF és un partit progressista i insularista que no depèn de cap marca estatal. No ens presentem a les espanyoles, només a les locals i al parlament. Volem decidir a Formentera tot allò que passa a Formentera i aspirem a un finançament millor. Som l’única opció cent per cent d’aquí –afegeix–. La gent ha vist que som l’alternativa. Ens uneix la necessitat de protegir el territori i la nostra identitat pròpia’, explica la formació.

Identitat, llengua, cultura

La defensa de la cultura i la llengua catalana és inqüestionable per a GxF. Ho explica Susanna Labrador, que a més de secretària general del partit també és consellera de Cultura, Patrimoni i Educació: ‘Formentera és una illa on conviuen moltes nacionalitats. És una illa acollidora i la nostra identitat fa un paper cohesionador. Volem fomentar i protegir el català, que és la llengua vehicular a l’administració. Hem de fer entendre a la gent quina és la nostra identitat i la nostra cultura. Volem que s’hi afegeixin. Per això oferim cursos de català gratuïts. És una eina cohesionadora i, a més, és la llengua vehicular de les Illes Balears.’

Alguns representants de la formació han mostrat el suport al procés independentista del Principat i han expressat solidaritat amb els presos i els exiliats polítics. Uns gests que no han agradat a la dreta espanyolista ni als seus mitjans afins, que han atacat la transversalitat ideològica de GxF, amb articles vergonyosos assenyalant i perseguint la llibertat de pensament i d’expressió.

Sostenibilitat turística

El gran objectiu polític de la formació és fer sostenible el turisme. A l’hivern la població de Formentera és d’unes 12.000 persones. Els mesos d’estiu, arriba a 40.000. Sense renunciar a aquesta font d’ingressos, gairebé exclusiva, GxF defensa la protecció del territori i la sostenibilitat turística i econòmica. ‘El turisme no serveix si no és per a millorar la vida de la gent’, una frase que resumeix el projecte polític de GxF i el model de societat que defensen. ‘El turisme és el motor econòmic, però aquesta economia ha de millorar la vida dels qui vivim aquí’, argumenten.

Un exemple d’aquesta lluita és la regulació de l’entrada de vehicles, aprovada el gener passat, i que servirà perquè el consell insular decideixi quants cotxes entren a Formentera els mesos d’estiu. És una de les victòries programàtiques de la formació. ‘Enguany hi entraran els mateixos perquè la tramitació del govern de les Balears va anar una mica lenta. A partir de l’any vinent ja ho podrem regular. De tota manera, ja és una bona notícia que enguany no n’entrin més que l’any passat. No podíem crear una afectació a reserves que ja eren fetes’, explica Ferrer. En podeu consultar la informació oficial a la web de reserves per a circular a Formentera els mesos de juliol i agost.

Els darrers anys s’ha legislat també un nou límit de places turístiques. Els responsables polítics van detectar que hi havia una mitjana de 10.000 a 12.000 persones que hi pernoctaven il·legalment. El nou sostre de places és de 20.585. ‘Volem qualitat, no quantitat’, diuen. L’ordenació turística, una comercialització responsable i la protecció del territori són tres eixos cabdals de les polítiques sostenibles de la formació.

Un paradís temptador per als poderosos

Fa vuit anys que es van posar de moda les Party Boats, les festes en embarcacions a alta mar, que de cada vegada oferien més empreses. Regular-les va significar el primer gran triomf legislador de GxF. ‘Representava un model contrari al model de vida, de societat i d’illa que volem. Aquesta va ser la primera mesura que vam aprovar el 2015, quan vam guanyar el consell amb majoria absoluta. Vam poder actuar contra aquestes embarcacions en l’espai marítim protegit’, expliquen. Formentera té l’espai marítim protegit al cent per cent.

Les festes gairebé s’han acabat, però les amenaces i els intents d’especulació es mantenen. Els grans poders econòmics vénen de fora. Sovint, d’Eivissa. El caràcter proteccionista de Formentera ha evitat intents d’urbanitzar espais com el parc natural de Can Marroig.

La gestió proteccionista de GxF ha acabat als tribunals en l’anomenat cas Punta Prima. L’empresari Leo Stober va emprendre accions judicials contra el consell. Jaume Ferrer, Pep Mayans, Sònia Cardona i Bartomeu Escandell s’enfronten a inhabilitacions, multes i penes de presó per haver rebaixat la capacitat urbanística prevista per l’ajuntament anterior, governat pel PP. ‘Sempre hi ha hagut aquests intents. GxF veu clara quina posició ha de prendre. És un judici per a defensar la protecció del territori. Només han anat contra GxF. El PSOE també va participar en el canvi de regulació’, assenyalen a la formació.

L’intent de treure rendiment especulador de Formentera és antic i en trobem exemples històrics. Dos dels homes més poderosos de les Illes van provar d’urbanitzar parts importants de Formentera. Per exemple, l’empresari i polític eivissenc del PP Abel Matutes, que volia construir un complex turístic residencial al parc natural de les Salines. O per exemple, Gabriel Cañellas, l’ex-president de les Balears, també del PP, que pretenia urbanitzar Illetes. ‘Formentera és molt llaminera per als lobbies empresarials. Però si no els haguéssim plantat cara, ja haurien destruït l’illa’, expliquen els representants de GxF.

Objectius immediats

La regulació del transport marítim entre illes, especialment entre Eivissa i Formentera, és un altre dels fronts oberts de la formació, que recorda que fa dotze anys que es fa feina en aquest sentit. ‘Ni PSOE ni PP quan han presidit el govern de les Illes no han pogut o no han volgut pressionar les empreses navilieres, que són lobbies potents, perquè millorin aquest servei. No s’imposen mai les mesures redactades’, denuncien. ‘Tenim molta pressió al litoral amb embarcacions d’esbarjo que arriben d’Eivissa. Això ens obliga a fer polítiques molt fermes d’ordenació i prohibició de fondeig en zones on tenim posidònia, a més de gestió de vigilància’, explica la diputada al parlament, Sílvia Tur.

Una altra de les demandes és el traspàs de més competències per a ampliar l’autogovern. Després d’assumir la promoció turística, que implica que es decideix a Formentera com i on es fa aquesta promoció, el consell insular reclama més pressupost per a encarar la triple insularitat de l’illa i demana al govern de les Balears i a l’espanyol que assumeixin la despesa dels residus de rebuig que surten de Formentera. El cost d’aquesta despesa s’enfila al milió d’euros.

‘Formentera és una illa fantàstica, formada per la gent que hi viu. Ve d’una història de lluita per a defensar-la, per a evitar que caigui en mans de grans poders econòmics. És un model de societat fonamentat en una economia familiar i sense grans empresaris’: això és una bona definició, feta per un representant del partit, que ajuda a entendre com és l’illa. El 26 de maig, GxF té el desafiament electoral de donar continuïtat al seu projecte polític.