Gent de Merda: “Ens han dit sempre que som una generació de merda; doncs abracem-ho i fem-ne bandera”

La Clàudia Rius, la Paula Carreras, la Rita Roig i l’Ofèlia Carbonell s’ajunten una volta a la setmana per parlar d’allò que els dóna la gana amb un micròfon al davant. Són quatre noies que, amb interessos i inquietuds compartides, han creat Gent de Merda, un podcast millennial i en català que surt cada dimecres a Ràdio Primavera Sound. Aquest cap de setmana han arribat al programa número cent amb un format especial d’una hora i en directe. Les han acompanyades el crític i cronista d’arts escèniques a Núvol, Oriol Puig Taulé, i l’il·lustrador Martí Melcion.

Un podcast per a una generació de merda

Gent de Merda neix d’una generació marcada per la precarietat, les crisis i les poques expectatives. Per això, la idea del podcast va molt lligada al seu nom: “Siguis qui siguis i ho petis o no, tothom és gent de merda”, diu l’Ofèlia. “A més, és una manera d’igualar-nos a tots. Som gent de merda les persones que fem el podcast, els convidats i els qui ens escolten. És la cosa més democràtica que existeix i una manera de veure que tots tenim coses en comú”, afegeix la Paula.

Però, alhora, es reivindiquen i proposen el contingut amb optimisme: “És una mena d’autoparòdia i autohomenatge. Ens han dit sempre que som una generació de merda; doncs perfecte, abracem-ho i fem-ne bandera, al final, és la nostra”, explica la Paula. “Parlem amb gent que fa coses molt ben parides, coses que no són de merda i que ens inspiren o ens interessen“, assenyala la Rita.

“El fet de portar sempre un convidat de la nostra generació, d’alguna manera, demostra que es fan coses maques també des d’aquestes mirades. Serveix per a demostrar que hi ha un teixit creatiu al país”, diu la Paula. “Gent de Merda és un podcast d’entreteniment que volem que sigui un reflex de les nostres preocupacions, però també una conversa interessant amb algú que aporta valor a la societat, i segur que aquesta persona en algun moment també és gent de merda”, afegeix la Rita.

De totes maneres, no volen cenyir-se solament a un grup d’edat determinat i això es fa palès quan analitzen les audiències: “Tenim més oients boomers que no sembla.” “Hi ha gent que escolta el nostre podcast des d’una altra generació per veure què pensen els joves i això trenca amb la idea que el nostre públic són només noies que escolten Manel i porten vestidets de flors –que són les millors persones del món–. També hi ha més gent que ens escolta”, diu la Rita.

I per què no?

Encara que quan les escoltes parlar semblen amigues de tota la vida, no es coneixien entre elles abans que la Clàudia decidís engegar una trobada, primer per separat i després plegades, per presentar-los la idea del podcast. Sense pensar-s’ho massa, totes van pujar al carro sota la premissa de “i per què no?” i juntes van dissenyar-ne el format. De totes maneres, coincideixen que no sabien com sortiria: “Hi havia un punt estrany d’haver de fer un podcast amb gent que no coneixes de res, quan se suposa que en aquests formats sempre hi ha molt bon rotllo entre qui els fa. Podia sortir molt bé o molt malament”, diu la Paula.

Aquest és el nostre pla (*). Què pot sortir malament?

(*) Send ànims. pic.twitter.com/C8TAQL7n2K

— Gent de Merda (@GentdeMerda) November 18, 2019

La Clàudia es va adonar que hi havia molts podcasts en anglès o en castellà, però que n’hi havia molt pocs en català i cap format solament amb veus femenines. A més, va veure que la seva generació, entre els millennials i els Z, era poc representada als mitjans en general. És gràcies a la combinació d’aquests elements que va néixer Gent de Merda: “Vam ser el primer podcast en català amb quatre noies joves al capdavant”, assenyalen.

Han ocupat un espai que fins aleshores no estava cobert i potser l’existència d’aquest buit és també un dels motius pels quals ràpidament van acumular força audiència i milers de seguidors a les xarxes. “No hem ocupat un espai i ja està. Ens agrada pensar que hem obert una porta perquè més gent s’afegeixi a fer coses”, diu la Rita. “De fet, ens han escrit noies dient que s’han animat a fer podcasts gràcies a Gent de Merda”, afegeix la Paula.

Continuar parlant en català després de prémer el botó d’enregistrar

Tot i que fer-ho en català va ser l’única opció d’ençà del primer moment, darrere hi havia una intenció: “No va ser una decisió presa perquè sí. Fer-lo en català també era una opció una política per a demostrar que és possible fer contingut i crear productes en català“, explica la Paula. “Si entre nosaltres parlem català i pensem les coses en català, seria molt estrany començar a parlar en castellà quan premem el botó de gravar, encara que hi ha molta gent que ho fa”, diu l’Ofèlia.

L’ús que fan de la llengua també forma part de la seva identitat i de la seva generació: “Quan parles en català no has de parlar com si fossis Ramon Llull o Pompeu Fabra tota l’estona”, diu la Rita, i pensen que també és una manera de reivindicar la llengua: “Crec que és una cosa de llengua minoritzada pensar que defensar-la és parlar-la bé tota l’estona i en realitat s’ha de parlar i adaptar-se al format. En el nostre cas, que fem un podcast d’entreteniment, es parla com es parlaria en una conversa entre amigues i això implica dir ‘com’ i ‘o sigui’ tota l’estona.” A més, defensen que és com es fa a tot arreu: “Si mirem productes d’entreteniment o podcasts, així més joves o moderns, en castellà o en anglès, no fan servir la llengua de la mateixa manera que la CNN o Televisió Espanyola”, apunta l’Ofèlia.

Del “anem a fer un podcast i a veure què” als cent programes

“Ràdio Primavera Sound ens va contactar després d’haver emès el primer programa, però els vam dir que no perquè no consideràvem que tinguéssim un projecte prou format i amb prou identitat pròpia”, explica l’Ofèlia. Van voler començar de manera completament autogestionada, però es van adonar de la càrrega de feina i de les despeses de poder mantenir Gent de Merda. Així, de cara a la segona temporada, van començar a cercar patrocinadors i Ràdio Primavera Sound, que en aquell moment perfilava una nova graella de podcasts, els va acceptar la proposta.

Al llarg d’aquests cent programes, la forma del podcast ha anat mutant i evolucionant: “No té res a veure la idea que vam tenir fent unes birres amb el producte que tenim ara. Tot i que mantenim les seccions, és un programa radicalment diferent”, diu la Paula. També ha evolucionat per la complicitat que s’ha creat entre elles: “Crec que es deu notar que arriba un moment en què tenim més confiança i en què hem viscut més coses juntes, no solament perquè fem un podcast, sinó perquè som amigues”, assenyala la Rita.

Gairebé sense adonar-se’n, s’han plantat als cent programes: “Vam començar pensant ‘anem a fer un podcast i a veure què’ i de cop i volta ens vam adonar que havíem fet vuitanta programes i que al febrer ja arribàvem als cent”, diu la Paula. I ja hi són. A més, totes comparteixen les ganes de continuar posant veu a Gent de Merda: “Fins que ningú no digui la cosa contrària, anirem fent.”