La genètica revela per què tothom té un doble sense parentiu

Investigadors de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras han descobert l’explicació biològica de per què totes les persones tenen un doble sense cap relació de parentiu. L’estudi conclou que comparteixen característiques genètiques que conformen els trets facials.

L’estudi, encapçalat pel catedràtic de Genètica de la UB i director de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, Manel Esteller, i que publica avui la revista Cell Reports, ha descobert que les persones extremadament similars però sense relació de parentiu comparteixen característiques genètiques en els gens encarregats de la formació dels trets facials, la qual cosa explica que tothom tingui un “doble” en algun lloc remot.

Un gran avenç per a la medicina legal i forense

Segons els investigadors, aquest estudi podria ajudar en la identificació de persones a partir del material genètic, que seria de gran ajuda en medicina legal i forense. La saviesa popular ha estès la idea que tothom té, pel cap baix, algú que se li assembla sense tenir-hi cap vincle familiar, un fet real però que fins ara no tenia una justificació genètica. La irrupció d’internet i les xarxes socials ha evidenciat que l’existència de cares similars entre els humans és més freqüent que no es pensava.

Esteller ha explicat que l’aparició de “dobles” d’una persona, com si fossin fotocòpies, ha estat motiu d’atenció en les arts i la cultura popular, però no s’havia abordat mai des del punt de vista científic: “Nosaltres hem recopilat material biològic d’aquests individus extremadament semblants per veure si trobàvem una raó objectiva de la seva similitud.”

Els investigadors van sotmetre persones amb semblances raonables a programes de reconeixement facial per descobrir parelles d’individus que eren gairebé indistingibles entre si. Després, van analitzar-ne la seqüència d’ADN (genoma), el perfil epigenètic (mecanismes de regulació del genoma) i la composició de microbis (microbioma).

Comparteixen variacions similars de l’ADN

Els resultats van permetre de descobrir que els dobles humans comparteixen variacions similars de l’ADN, particularment en relació amb gens involucrats en la formació de la boca, el nas, els ulls, la barbeta i el front. “Atès que la població humana és actualment de 7.900 milions, i està més interconnectada, cada vegada és més probable que hi hagi aquestes repeticions i se sàpiguen”, ha explicat Esteller.

La semblança va més enllà del rostre

Segons el catedràtic, les similituds en les persones estudiades van més enllà del rostre, i han comprovat que “la semblança d’aquestes parelles de dobles no només se cenyia a les característiques facials sinó que, a més d’afectar a altres propietats físiques com l’atura i el pes, també s’estenia a certs trets del caràcter i el comportament”.

Esteller considera que aquest estudi pot obrir noves línies de recerca en el futur en diversos camps i “proporciona les bases perquè, a partir de l’anàlisi de la imatge i de la forma de la cara, es puguin diagnosticar malalties genètiques”.