Gènesi i desenllaç de la creació de la Xarxa de Calls

Aquests dies ha aparegut a la premsa nacional (El Punt Avui, Racó Català, Catalunya Informació, entre més mitjans) i internacional (a The New York Times i fins i tot a l’israelià Ha-àrets) que els municipis catalans que fins ara havien format part de la Red de Juderías abandonaven aquesta associació i creaven una xarxa de calls catalana. Seria una bona notícia, sens dubte, si s’expliqués qui és el veritable impulsor d’aquesta iniciativa i, sobretot, si hi hagués una voluntat clara de gestionar-la seguint el model de qui la va idear fa prop de deu anys.

Qui hi ha, al darrere de la Xarxa de Calls? L’Institut Món Juïc, que es va crear amb un doble objectiu: fomentar la recerca i la difusió del coneixement en l’àmbit del judaisme català, i defensar l’ús de la llengua catalana en tots els àmbits.

Aquests objectius es concreten, des del primer dia, en l’execució d’un macroprojecte de gran abast que vam anomenar Xarxa de Calls i en el marc del qual des d’aleshores hem maldat per crear una xarxa on tinguessin cabuda totes les viles i ciutats catalanes on hi hagué, fins a l’època medieval, presència jueva. L’objectiu, a llarg termini, era que tots i cadascun dels nostres ajuntaments deixessin de formar part de la Red de Juderías de España-Caminos de Sefarad per integrar-se a la xarxa catalana. Entre més motius, perquè l’associació d’abast espanyol no únicament ha centrat el focus d’interès en el turisme, tot oferint activitats poc rigoroses i menystenint, doncs, els turistes (com si no fossin capaços d’entendre l’extraordinària importància del judaisme català medieval; com si no se’ls pogués oferir un coneixement objectiu, basat en dades documentals i fiables), sinó que, a més, la Red de Juderías ha desvirtuat la història del nostre passat jueu presentant-lo com si formés part de manera indestriable del dels jueus que habitaven en uns altres territoris de la península Ibèrica. Breu: la Red de Juderías s’ha fonamentat en les tesis hispanocèntriques i folklòriques i, doncs, ha fet un flac favor al nostre país i ha fallat de manera lamentable al rigor i objectivitat bàsics que ha de perseguir tota aproximació històrica. El sol fet d’emprar el terme ‘Sefarad’ per referir-se a les comunitats catalanes medievals és –com deia Eduard Feliu, doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona– un ‘crim de lesa història’, que té uns efectes molt negatius en el coneixement del nostre passat i en el desenvolupament normal de la nostra nació.

La idea de crear una xarxa de calls, vinculada a un projecte de recerca amb la implicació no tan sols d’estudiosos i especialistes del judaisme català, sinó també de més col·lectius de la nostra societat, va néixer el 2006. Entre més accions encaminades a fer realitat aquest projecte, l’Institut Món Juïc va cercar el suport del Parlament de Catalunya mitjançant l’aprovació d’una proposta de resolució que n’esperonés la creació. Vam començar a treballar en aquesta proposta el mes de març del 2008; ens vam entrevistar amb els grups parlamentaris i els vam exposar, en un projecte detallat que incloïa annexos amb documentació abundant, per què era necessària la creació d’una xarxa de calls. En les reunions prèvies, tots els partits van estar d’acord amb la nostra iniciativa. La presentació de la proposta de resolució va anar a càrrec de la diputada de Convergència Glòria Renom, i es presentà al parlament el 25 de març de 2009. Atès que tots els grups parlamentaris havien estat receptius i ens hi havien expressat el seu suport, no dubtàvem que la proposta tiraria endavant, i per aquest motiu van assistir a la sessió representants de les comunitats jueves catalanes i altres personalitats del món cultural i acadèmic, a més dels membres de l’Institut Món Juïc, impulsors de la proposta. La nostra perplexitat, doncs, va ser immensa en veure que la proposta de resolució no s’aprovava per culpa del representant del PSC, que argumentà que la Red de Juderías ja s’encarregava de dur a terme allò que la nostra iniciativa defensava, quan justament la manera de fer i el marc hispanocèntric de l’associació espanyola és als antípodes de l’essència de la Xarxa de Calls.

L’atzucac d’aquest fracàs no anunciat no va fer minvar en absolut les nostres ganes de lluitar per tirar endavant la Xarxa de Calls. Des d’aleshores, hem continuat treballant en diversos projectes de recerca centrats en l’estudi dels arxius, el resultat dels quals es publiquen regularment a la col·lecció ‘Bet Guenazim’ de l’Institut Món Juïc; hem establert contactes amb diversos ajuntaments; hem treballat amb el MUHBA (remodelació museística de l’Espai Call, reinterpretació de la placa del carrer de Marlet, en la qual vam exigir que no aparegués el logotip de la Red de Juderías, atès que no hi ha cap base històrica ni científica que justifiqui la inclusió dels municipis catalans en aquesta xarxa espanyola); hem presentat un projecte exhaustiu per a la creació de la Xarxa de Calls al Departament de Cultura, etc. No hem parat, doncs, d’explicar, difondre i defensar la importància de l’establiment d’una xarxa de calls, cercant –entre més complicitats– el suport de les nostres institucions. Per aquest motiu vam emprendre de nou les gestions per tornar a presentar el projecte al Parlament de Catalunya i, gràcies a Glòria Renom, vam aconseguir, finalment, l’aprovació de la proposta de resolució d’una creació de la Xarxa de Calls, aquest cop per unanimitat de tots els grups parlamentaris, el 16 d’octubre de 2013.

D’aleshores ençà, hem explicat aquest projecte en congressos internacionals i jornades diverses, fins que fa un mes ens vam entrevistar amb la persona que durant anys havia estat l’ànima de la Red de Juderías a Girona, per engrescar-la a col·laborar amb nosaltres. Li vam fer arribar el nostre projecte, seriós, madur i ben argumentat. I tant es degué engrescar que al cap de pocs dies va saltar als mitjans la notícia que Girona encapçalaria la creació d’una xarxa de calls perquè renegava de l’esperit que mou la Red de Juderías. Un titular ben irònic, si tenim en compte que justament havia estat Girona la ciutat que havia impulsat la xarxa espanyola. Tot plegat no seria tan greu, i la notícia es podria reduir a un intent d’apropiació indeguda de propietat intel·lectual (un de tants), si no fos perquè, en aquesta apropiació barroera i maldestra que volen fer del nostre projecte, no hi ha cap voluntat d’establir un nou marc d’interpretació de la nostra història, una interpretació rigorosa, autocentrada i lliure de les falsedats heretades del marc mental hispanocèntric. Si ho jutgem per les declaracions que els mitjans atribueixen als impulsors (sic!) de la xarxa de calls, sembla que l’únic motiu que hi ha darrere el trencament amb la Red de Juderías és que té una orientació massa turística; en cap de les declaracions reflectides a la premsa no apareix la voluntat de posar fi als crims de lesa història que ha perpetrat i continua perpetrant la Red de Juderías. Volem això? Crear una xarxa de calls a l’espanyola?

Tessa Calders i Esperança Valls, Institut d’Estudis Món Juïc