02.12.2015 - 13:24
|
Actualització: 02.12.2015 - 15:22
El govern valencià, Ferrmed i els batlles dels ajuntaments de València, Alacant, Elx i Castelló de la Plana han signat al Palau de la Generalitat Valenciana la ‘Declaració de València’, un manifest que remarca la importància de les xarxes transeuropees ferroviàries de transport i exigeix el Ministeri de Foment espanyol ‘més sensibilitat’ vers els corredors europeus al seu pas per l’estat espanyol. En aquest sentit, reclamen que es considerin prioritàries les inversions en aquestes infraestructures reorientant-les ‘des de la tradicional visió radial a una perspectiva més transversal’. Així mateix, remarca la necessitat d’entendre el corredor com un projecte estratègic, establint la figura d’un coordinador o comissari general.
Durant el seu discurs posterior a l’acte de signatura de la Declaració, el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha remarcat que l’acord ha de suposar ‘un pas més en la unió dels valencians’ i ha indicat que el Corredor Mediterrani ha de ser prioritari ‘per a Espanya i per a Europa’.
Puig ha dit que el disseny de les infraestructures ‘no és neutral’ i que no es pot entendre ‘com un país amb una de les xarxes d’alta velocitat més importants, no hi hagi AVE entre la segona i la tercera ciutat o entre València, Castelló i Alacant, forma part d’una manera d’entendre les decisions que no es correspon amb el que un país modern i avançat mereix’.
El cap del Consell ha afegit que les quatre autonomies que integren el Corredor Mediterrani representen el 50% de la població de l’Estat, el 45% del PIB, el 47% de les empreses, el 46% de l’ocupació, el 51% de les exportacions i el 63% del tràfic de mercaderies. Puig ha assenyalat que si fos un país serà el setè en importància de la UE per dimensió del PIB i població, per davant de 22 estats membres.
Ximo Puig ha incidit en la unió i en ‘fer pedagogia i tenir la sang freda’ per fer del Corredor Mediterrani una realitat. Puig s’ha compromès a dur endavant la Declaració de València ‘perquè està en joc el futur de l’autonomia, l’autogovern dels valencians i generar una nova etapa sostenible de prosperitat’ i ha anunciat que la durà a les Corts Valencianes, on confia en la unanimitat de tots els partits per referendar-la.
Ferrmed: ‘Des de Castellbisbal cap al sud no s’ha fet pràcticament res’
El president de l’organització FERRMED, Joan Amorós, ha exposat al Palau de la Generalitat Valenciana la necessitat d’executar el Corredor i ha recordat com en aquest mateix palau el govern espanyol es va comprometre l’abril de 2013 a què a finals de 2015 hi hauria amplada de via internacional entre València i la frontera amb França.
Amoròs ha lamentat que això no sigui així sinó que tan sols arriba al Port de Barcelona ‘de manera precària’ i sense connexió amb polígons ni plataformes logístiques. ‘Des de Castellbisbal cap al sud no s’ha fet pràcticament res’. En aquest sentit, el president del lobby empresarial ha dit que ‘es fa difícil pensar no que pugui estar enllestit enguany o l’any vinent sinó al 2017. Depèn de la voluntat política’.
FERRMED ha acordat aquest dimecres en la seva assemblea celebrada a València sol•licitar a tots els partits que incloguin als seus programes el Corredor Mediterrani de cara a les eleccions espanyoles del 20 de desembre.
Durant l’acte també ha intervingut el president de PROAVE, Federico Félix (nomenat vicepresident de FERRMED), que ha insistit en denunciar la ‘manca de voluntat política’ del govern espanyol vers el Corredor . Félix ha assenyalat que ‘hi ha unes xifres aclaparadores que justifiquen la inversió’ però ha lamentat que l’Estat ‘sempre ens ha tractat com a ciutadans de tercera o quarta categoria i en aquest cas més’ i ha reclamat unitat per defensar ‘els nostres llocs de treball i el futur’.
L’alcalde de València, Joan Ribó, ha intervingut en nom de tots els alcaldes assenyalant que ‘són molts anys escoltant plans i projectes’ i incidint que el Corredor és clau per a la competitivitat del País Valencià. Ribó ha denunciat així mateix ‘la discriminació en infraestructures’ dels valencians, per sota de la mitjana en inversions en relació amb la seva població.
