07.06.2019 - 18:46
|
Actualització: 07.06.2019 - 21:39
El govern de la Generalitat ha de pagar 35,2 milions d’euros a les nuclears per la decisió del Tribunal Constitucional espanyol de tombar l’impost sobre el risc ambiental d’elements radiotòxics. Segons que ha pogut saber VilaWeb de fonts del Departament d’Economia, aquesta és la quantitat que l’executiu ha de tornar per la recaptació obtinguda durant els mesos que l’impost va estar vigent, més els interessos de demora. L’intent reiterat del govern de crear un tribut sobre les nuclears ha acabat finalment amb l’obligació legal de retornar els recursos ingressats per haver gravat la producció, la manipulació i el transport, la custodia i l’emissió d’elements radiotòxics.
L’impost partia de la base que les nuclears han d’assumir el cost de les externalitats negatives que genera aquesta activitat sobre el medi ambient i la salut de les persones, sobretot als municipis on hi ha centrals nuclears. D’aquesta manera, es gravava el risc local que representen per a l’entorn natural i els veïns les activitats relacionades amb les reaccions termonuclears. És a dir, la producció d’elements radiotòxics, la manipulació i el transport, la custòdia transitòria i la dispersió rutinària o accidental de les emissions. El tribut va entrar en vigor l’1 d’abril de 2017 i es va aplicar fins al setembre següent, quan el Constitucional el va suspendre en admetre a tràmit el recurs del govern espanyol. El novembre d’aquell any, el TC en va aixecar la suspensió i es va aplicar fins al març d’enguany, quan va ser declarat inconstitucional.
La Generalitat va recaptar 7,4 milions d’euros el 2017; 9,9 milions el 2018 i n’ha recaptat 14,3 milions enguany. En total, 31,6 milions. Els 35,2 milions a retornar inclouen també els interessos de demora. L’impost afectava les centrals nuclears però n’estaven exemptes les activitats relacionades amb la recerca i el desenvolupament científic i les activitats i aplicacions mèdiques que usen elements radioactius. Tampoc havien de pagar-lo l’estat espanyol, la Generalitat mateixa ni les corporacions locals. Amb l’impost, també es va crear un fons perquè el 20% de la recaptació es destinés a la reactivació i la diversificació econòmica de les zones afectades per les activitats relacionades amb els elements radiotòxics, a la prevenció de riscos per la manipulació d’aquests elements i al manteniment i la renovació dels sistemes de control.
El tancament previst de les nuclears
L’impost sobre el risc ambiental d’elements radiotòxics és un dels tributs que figura a la llei de canvi climàtic, vigent des de l’agost del 2017, que també estableix que les centrals nuclears han de tancar abans del final del 2027. Malgrat això, el govern espanyol va enviar a Brussel·les la previsió, pactada amb les elèctriques, que Ascó I tancarà el 2029, Ascó II el 2033 i Vandellòs II el 2035. La llei del canvi climàtic fa una aposta per la transició energètica i estableix que el 2030 hi ha d’haver, com a mínim, un 50% de participació de les energies renovables en el sistema elèctric. Però l’intent del govern de crear un impost sobre les centrals nuclears és anterior a la llei de canvi climàtic. El 2014, la Generalitat ja va provar de gravar la producció d’energia elèctrica d’origen nuclear, amb l’objectiu de destinar els recursos recaptats a programes de protecció i reactivació econòmica de les zones afectades per les centrals, però el TC també el va anul·lar. En aquella sentència, un dels magistrats del TC va fer un vot particular defensant la potestat de la Generalitat per a establir el tribut, tenint en compte que el 37,5% dels reactors nuclears de l’estat espanyol són a Catalunya.
