La Generalitat recorre al Suprem contra l’anul·lació de la ZAL del port de València

La Generalitat Valenciana ha recorregut al Tribunal Suprem espanyol la sentència del Tribunal Superior de Justícia valencià que va anul·lar el Pla Especial de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del Port de València. Compromís va pressionar perquè no es presentés el recurs perquè, segons que deien, era una oportunitat per a corregir errors urbanístics del passat, però finalment l’executiu ha demanat al Suprem una correcció de la sentència publicada a l’abril.

El TSJ va fonamentar l’anul·lació en el fet que el sòl de l’àmbit de la ZAL va passar a tenir la classificació de no urbanitzable pel pla general de València com a resultat de la nul·litat dels plans anteriors, i va dir que l’Avaluació Ambiental Estratègica (AAE) no s’hauria d’haver fet amb un procediment simplificat.

L’associació de veïns de la Punta La Unificadora havia al·legat en el recurs que en va permetre l’anul·lació que el pla urbanístic era invàlid perquè no s’havia tramitat amb un procediment ordinari; que la AAE era incorrecta perquè comparava l’estat del terreny el 1999 amb el que quedarà si s’hi aplica el pla; que hi havia una incorrecció greu en l’informe de viabilitat econòmica; i que el pla infringia la llei de costes.

La Generalitat ha presentat un recurs de cassació perquè veuen necessari que el Suprem es pronunciï per a determinar si quan es fa una avaluació ambiental pel procediment simplificat –perquè es considera que és vàlida i suficient a causa dels informes ambientals que conclouen que no té efectes significatius per al medi ambient– es pot equipar a l’absència total d’avaluació ambiental si es determina que s’hauria d’haver tramitat pel procediment ordinari.

Fonts de la Conselleria de Política Territorial justifiquen que han presentat el recurs perquè l’Advocacia de la Generalitat ha determinat que hi ha un interès cassacional clar a la sentència que reclamava de declarar nul el ZAL. “Davant d’un interès cassacional en un procés jurídic no es pot mirar cap a un altre costat”, diuen.

A més, justifiquen que també cal que amb el recurs aclareixi si per a fer modificacions menors del plantejament cal una avaluació ordinària o simplificada, i sobre què ha d’entendre’s com una modificació menor. “La superfície del Pla Especial de la ZAL respecte de tots els àmbits és inferior a l’1%. El recurs de cassació pretén que s’esclareixi si el valor superfície s’ha de considerar de forma aïllada o per relació a tot l’entorn que ha de regular”, diuen.

Argumenten que en el cas de la ZAL el sòl ja està urbanitzat, i que com que les avaluacions ambientals estratègiques tenen una vocació preventiva, només té sentitt fer una avaluació ambiental ordinària quan el sòl no està transformat. D’aquesta manera, diuen que la situació real del sòl de la ZAL és que està completament urbanitzat.

No defensen el model original

Fonts de la Conselleria de Política Territorial diuen que el fet d’haver presentat un recurs contra l’anul·lació de la ZAL no vol dir que la Generalitat estigui d’acord amb el model proposat originalment, i que continuaran cercant consensos i una solució que combini la protecció del medi i el creixement econòmic.

“Independentment d’allò que jurídicament li correspongui de fer a l’administració valenciana, a la Generalitat tenim clar que no volem el model de la ZAL plantejat originàriament. Aquesta no és la ZAL que hagués plantejat l’administració valenciana”, han argumentat.

La conselleria diu que l’àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament de València ja ha proposat solucions perquè es recuperi part de la ZAL amb la finalitat de convertir-la en una zona verda que uneixi riu i Albufera, que diuen que pot servir com a punt de partida per a avançar en un desenvolupament sostenible de la zona.