10.03.2022 - 00:51
Just ara que el Departament d’Acció Exterior de la Generalitat acaba d’anunciar que obrirà noves delegacions a Tòquio, Seül, Dakar, Pretòria, Brasília i Andorra la Vella i que arribarà a les vint oficines durant el 2022, el Centre d’Estudis de Temes Contemporanis (CETC), organisme del mateix departament, va inaugurar ahir un cicle de conferències dedicat a la projecció històrica de Catalunya al món, amb el fil de la relació amb la Societat de Nacions. La inauguració es va centrar en un dels personatges que van teixir aquesta relació, el periodista i diplomàtic Eugeni Xammar. El president Quim Torra, la consellera Victòria Alsina i l’advocat i economista Amadeu Cuito foren els encarregats de donar la benvinguda a les ponències, organitzades pel comissari de la commemoració i director del CETC, Manuel Manonelles.
La commemoració institucional, impulsada juntament amb l’Ateneu Barcelonès –on es va fer l’acte inaugural– i l’Arxiu Nacional de Catalunya, vol recordar que la Societat de Nacions, nascuda de les cendres de la guerra que havia acabat pocs anys abans, va fer a Barcelona la primera cimera intergovernamental l’any 1921. En concret, al Palau de la Generalitat i al Saló de Cent, entre el 10 de març i el 20 d’abril, es van reunir les delegacions participants en la Conferència Internacional de Comunicacions i Trànsit.
Una vocació internacional centenària
Els actes de record volen posar en relleu els paral·lelismes entre els esforços de la Mancomunitat per obrir-se camí en el context internacional d’entreguerres i els esforços diplomàtics actuals del govern català. En relació amb això, la consellera Alsina va destacar el paper internacional que Catalunya ja volia tenir fa cent anys, i féu esment a l’esforç de l’administració presidida per Josep Puig i Cadafalch en la difusió de Catalunya al món.
Per Alsina, hi ha molts elements que connecten aquella Catalunya de fa un segle i la d’avui: “No és casualitat que Barcelona acollís la Conferència del Trànsit, sinó que vol dir que ja hi havia interès per allò que passava al món i que hi havia temes que s’havien d’entendre des del punt de vista multilateral. Avui Catalunya vol participar en les Nacions Unides, en la Unió Europea i en el Consell d’Europa, i això té arrels en el que va passar fa cent anys.” Alhora, la consellera va destacar la col·laboració estreta entre el poder català i la societat civil, que va fer possible la trobada i que avui fa possible el Mobile World Congress, i també la reacció més aviat poc entusiasta del govern espanyol envers la reunió que es va fer a Barcelona.
Evocació d’Eugeni Xammar, l’artífex de la Conferència
L’anomenada Conferència de Barcelona fou possible, entre més raons, gràcies als vincles que tenia el periodista Eugeni Xammar, llavors funcionari del servei de premsa d’aquell organisme. Xammar ahir fou recordat per Amadeu Cuito –nét de l’advocat, polític i periodista Amadeu Hurtado, amic d’Eugeni Xammar– i pel president Torra, editor i biògraf de Xammar, un home que va fer una carrera internacional nòmada en què visqué seixanta anys a diversos països del món.
Torra va recordar que el vincle d’Eugeni Xammar amb la Societat de Nacions va ser una breu etapa d’una llarga carrera de periodista, que el va dur a escriure cròniques sobre la crisi de la República de Weimar i l’ascens del nazisme per als principals diaris catalans, com la Veu de Catalunya i la Publicitat. Marcat pel seu catalanisme sense matisos, Xammar fou definit per Torra com un “saltataulells” que s’expatria per no fer el servei militar i que molt aviat comença al periodisme, “sense cap vocació de marcar el seu nom en titulars”.
Vinculat a la Societat de Nacions gràcies a la tasca de corresponsal al front de la Gran Guerra, l’any 21 fou el responsable d’organitzar la Conferència de Barcelona. La seva relació amb la Societat de Nacions acabà abruptament i tornà a l’exercici del periodisme.
Sagarra, assistent del delegat bolivià
Estirant el fil del paper de Xammar a la Conferència de Barcelona de fa cent anys, Torra va recordar que havia aprofitat aquell encàrrec per donar feina a amics, com ara l’escriptor Josep Maria de Sagarra, que va exercir de traductor i assistent del delegat bolivià, el qual no parlava ni francès ni anglès, les llengües franques de la diplomàcia ja en aquells temps. Tanmateix, la seva prodigalitat en els luxes i despeses ocasionades per aquell càrrec va ser la causa que Sagarra acabés essent acomiadat. La seva prodigalitat, i tres mil pessetes de factures impagades a l’hotel Ritz. Com va dir Torra, “vam perdre un funcionari discret, però vam guanyar un gran periodista”.
Del punt de vista de qui en va ser un amic, Cuito va recordar el vincle estret que unia Xammar amb la família Cuito-Hurtado, de la qual era pràcticament un membre més. “Amb el meu avi es tractaven de vostè. Amb el meu pare, Ferran Cuito, de vós. I amb mi ens tutejàvem”, va assenyalar, evocant aquell vell periodista que es va convertir en un company d’exili per als Hurtado, després de la guerra. Ell mateix va recordar, fent referència a les seves tasques durant la Conferència de Barcelona, que Xammar tenia característiques idònies per a la diplomàcia i l’organització d’esdeveniments com el do de gents i la simpatia, a més d’un notable poliglotisme, que li permetia de parlar anglès, francès i alemany com un autèntic natiu.
Com que en un acte de caràcter internacional no és possible d’abstreure’s de la situació actual, la inauguració d’ahir va començar amb un minut de silenci dedicat a Ucraïna i a les víctimes de la guerra, també als russos que han estat detinguts per haver expressar la seva oposició a la guerra.
