21.01.2024 - 11:16
|
Actualització: 21.01.2024 - 12:11
El govern de la Generalitat vol assumir almenys una primera línia de Rodalia abans que acabi el 2024, possiblement l’R1, i que l’empresa mixta Rodalies Catalunya, que ha de gestionar el traspàs de les rodalies ferroviàries, arrenqui a la primera meitat d’enguany. “Aquest és el calendari amb què treballem”, ha explicat en una entrevista amb EFE la consellera de Territori, Ester Capella.
Capella va pactar el 10 de gener amb el ministre espanyol de Transports i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente, constituir la comissió política sobre aquest traspàs al llarg de la primera setmana de febrer, tot i que sense fixar encara el dia concret. Aquest espai de decisió política “haurà d’avalar el que decideixin les diferents comissions” encarregades de desplegar un acord de traspàs “integral” de Rodalies -segellat per ERC i PSOE en els pactes per la investidura de Pedro Sánchez- que, ha subratllat, “és molt detallat” i s’ha de completar al llarg de la legislatura.
Una primera línia traspassada aquest 2024
Aquest mateix any s’hauria de transferir una de les línies contemplades a l’acord. En concret, el text contempla el traspàs “almenys” de l’R1, l’R2 sud i l’R3. Capella ha assenyalat que a priori la línia que sembla més senzilla de traspassar és l’R1, si bé ha matisat que “una cosa és el que pot pensar una i altra què diran els tècnics”. També ha deixat la porta oberta a accelerar els plans per al 2024: “Si ens en traspassen dues, doncs dues”.
Rodalies Catalunya, a la primera meitat de l’any
Un altre dels acords és constituir una empresa mercantil sota el nom Rodalies Catalunya que assumeixi els recursos materials i humans de Renfe a Catalunya i el consell d’administració dels quals estarà compost a parts iguals per representants de l’administració espanyola i de la Generalitat. El president l’haurà de proposar la Generalitat, que tindrà un “vot de qualitat” per decantar les votacions, si bé les decisions estratègiques requeriran una majoria qualificada del consell. Capella ha indicat que “durant el primer semestre de l’any hauria d’estar a punt l’empresa, ja presidida i amb la seva composició establerta”.
Primera concreció: 410,7 milions del dèficit tarifari
El pacte esmentat també contempla l’abonament de diverses partides, quantificades en poc més de 500 milions d’euros en el moment de tancar l’acord i que un cop analitzades en detall superen els 575 milions. Una és el dèficit tarifari, en essència, la part del cost del servei que no se sufraga mitjançant la venda de bitllets, sinó amb aportacions de les administracions. Fonts del departament xifren en 410,7 milions d’euros el dèficit tarifari del 2023. En el cas del 2022 s’estimava que va ser de 335 milions, si bé finalment s’ha situat en els 401. Aquests recursos s’han de traspassar durant el primer trimestre de cada any, segons diu l’acord. En realitat, el traspàs del dèficit tarifari ja estava inclòs en el traspàs de Rodalies del 2010, però mai no es va acabar efectuant.
Altres partides que s’hauran de traspassar a la Generalitat són el deute generat pel Pla d’Acció de Renfe (152 milions, enfront dels 132,7 estimats al text) , la duplicació dels serveis entre Lleida i Manresa (4,8 milions) i el cost d’increments de serveis provocats pels talls de servei (9,7 milions). La voluntat de Capella és que l’estat espanyol inclogui aquests recursos al pressupost o que, si no s’aprova, que el govern espanyol trobi fórmules alternatives.
La figura de Macias
El govern ha encarregat de pilotar el traspàs a l’ex-conseller de CiU Pere Macias, amb anys d’experiència política i gran coneixedor del sector i que ha nomenat recentment comissionat per al Traspàs Integral de Rodalies. Per a Capella, Macias té una funció prioritària, ja que “ha de jugar el rol de coordinar, relligar i aportar coneixement”.
Un altre paper important l’assumirà el fins ara secretari general del departament d’Economia de la Generalitat, Josep Maria Vilarrúbia, que s’encarregarà més en concret de la part d’infraestructura, assumida actualment per l’espanyola Adif i que es traspassarà de mica en mica a l’empresa pública de la Generalitat Ifercat.
Pel que fa als beneficis per als ciutadans d’aquest traspàs, Capella ha assenyalat, en primer lloc, la comunicació i el trasllat de la informació, principalment quan hi ha incidències, atès que ha defensat que el govern ha demostrat, mitjançant la seva empresa Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), que és capaç de fer-ho “molt bé”. Ha citat també elements com la millora de la il·luminació, la neteja d’estacions o trens, la cura de les vies i els seus voltants, la previsibilitat a les obres de millora o el fet que es doni prioritat als trens de passatgers abans que als de mercaderies, el que està recollit en l’acord.
