La Generalitat va premiar una neonazi que és cap de llista de Vox a Castellar del Vallès

El Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública va guardonar l’octubre passat la candidata de Vox a la batllia de Castellar del Vallès, Jennifer González Leyva. Concretament, va rebre de les mans de l’ex-director de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, Oriol Torruella, una menció especial en els premis DonaTIC. Ara bé, segons una investigació de la Directa, González té un passat encara més fosc que la seva militància actual.

Enguany, com a novetat, reconeixem amb mencions especials la tasca de dues personalitats que han col·laborat en polítiques clau pel desenvolupament #TIC del nostre país

🏆 Jennifer González ➡ Menció especial en #Ciberseguretat

🏆 Gisela Detrell ➡ Menció especial #Aeroespacial pic.twitter.com/QVDyXBDF2y

— Tic Catalunya (@tic) October 10, 2022

Abans d’especialitzar-se en ciberseguretat i intel·ligència de fonts obertes i treballar per Telefónica Tech, González va passar per l’exèrcit espanyol –segons ella mateixa, va servir a Segòvia i Saragossa– i el 2010 es va presentar a les eleccions al parlament a les llistes del partit neonazi Movimiento Social Republicano (MSR), en què ocupava el lloc número 27. Així mateix, la Directa ha destapat que la candidata de Vox tenia un perfil amb pseudònim a Facebook –ara esborrat– en què feia apologia del nazisme.

De fet, el pseudònim que feia servir, Brunilda Izan, tampoc no era innocent. Brunilda és un missatge codificat en els cercles de l’extrema dreta i fa referència al compositor Richard Wagner, que va ser utilitzat pel nazisme amb la complicitat dels seus hereus. D’altra banda, Izan, tot i ser un nom, també és la paraula “nazi” al revés.

Així mateix, la Directa informa que González va ser denunciada el 2011 per delictes d’amenaces i lesions, després d’haver participat en una trifulga en un local regentat per immigrants a Castellar del Vallès. Segons la denúncia, el seu company portava un ganivet de grans dimensions i ambdós van llençar objectes contra l’aparador mentre amenaçaven els propietaris de l’establiment.

El cas va arribar als jutjats de Sabadell, però el 2016 es va arxivar. “Ens trobem davant versions contradictòries, i dels fets instruïts no es pot atribuir més credibilitat a les unes que a les altres”, deia la interlocutòria d’arxivament.