La Generalitat no ha aconseguit de retirar l’acusació contra els independentistes que jutjaran avui

Avui comença a l’Audiència de Barcelona el judici a set activistes encausats per les mobilitzacions a la rodalia del Parlament de Catalunya el 30 de gener de 2018, el dia que s’havia de fer el ple d’investidura per a restituir el càrrec de president a Carles Puigdemont. Enmig de les negociacions amb la CUP pel pressupost del 2022, el govern va anunciar que la Generalitat es retiraria com a acusació del cas, però, tal com va avançar el Món i ha confirmat VilaWeb, la retirada no ha arribat a ser efectiva.

El cas, conegut com el dels 7 del 30-G, havia de ser el primer en què es materialitzés el canvi de criteri en relació amb la representació de la Generalitat en les causes contra manifestants, un canvi anunciat de primer per l’ex-conseller d’Interior Miquel Sàmper, i sobre el qual l’actual conseller, Joan Ignasi Elena, havia insistit: la Generalitat tan sols es personarà com a acusació quan hi hagi lesions als agents i es pugui acreditar adequadament que aquestes lesions les han causades els acusats. Això va unit a l’ordre de traslladar la coordinació de la defensa dels agents dels Mossos d’Esquadra d’Interior a la Presidència que posa fi al privilegi que fins ara tenien els agents per sobre de la resta de treballadors públics.

Durant aquestes darreres setmanes la Generalitat ha comunicat a l’Audiència de Barcelona amb diversos escrits –alguns d’ells esmenant errors d’escrits anteriors– que renuncia a l’acció penal com a acusació particular en representació dels dotze agents dels Mossos d’Esquadra considerats perjudicats pels quals havia comparegut. Malgrat aquesta decisió, el 19 de novembre l’Audiència de Barcelona els va respondre que no, que no es podien retirar del cas i que havien de continuar exercint la defensa de tots els agents amb l’única excepció d’un, que ja havia aconseguit la defensa jurídica d’un advocat d’un sindicat policíac.

Arran d’aquesta resposta, ahir el lletrat de la Generalitat Francesc Xavier Urios va registrar un nou escrit a l’Audiència de Barcelona en què insistia a retirar l’acusació particular en representació dels Mossos, perquè hi havia alguns agents que no havien tingut lesions i, en el cas dels cinc que sí que n’havien tingut, no es podia indicar de manera concreta qui les havia causades. En aquestes circumstàncies, deia que no podien demanar cap responsabilitat civil als encausats. Amb coherència, afegia, “tampoc no és viable de continuar exercint la defensa d’interessos particulars dels Mossos d’Esquadra”.

L’advocat de la Generalitat feia saber que la decisió ja s’havia comunicat verbalment als mossos afectats –excepte a dos d’ells que no havien pogut trobar, però que no estaven citats judicialment– i oferia la possibilitat d’ajornar el judici per a evitar situacions d’indefensió judicial, per si volien continuar amb el cas amb un advocat particular que els defensés.

L’Audiència es nega a ajornar el judici i respon que es decidirà avui mateix

L’Audiència de Barcelona ha dictat una providència en què respon a la Generalitat que no suspendrà el judici pel moment processal del cas i que, en tot cas, es decidirà avui mateix. Al començament del judici oral les parts podran pronunciar-se sobre la suspensió i sobre la retirada de la Generalitat com a acusació particular. En conseqüència, fins que no s’hagi decidit què passa amb tot plegat, l’advocat de la Generalitat ha de participar en el judici com a acusació particular. Així mateix, ordena a la Generalitat de comunicar als mossos que encara ara defensa que han d’assistir al judici, inclosos els dos agents que no havien trobat.

Al judici hi ha encausats set activistes, d’Arenys de Munt, de Barcelona, del Pont de Vilomara, de Sant Boi de Llobregat, de Sant Feliu de Llobregat i de Vilanova i la Geltrú. Entre els encausats hi ha Arnau Móra –fill de Carles Mora, l’ex-batlle d’Arenys de Munt que va promoure la primera consulta per la independència– i Josant Valverde, que ja va ser condemnat a sis mesos de presó per les protestes contra el consell de ministres espanyol a Barcelona el 2018.

Els activistes són acusats dels delictes de desordres públics, atemptat contra l’autoritat i lesions als agents dels Mossos d’Esquadra. Per aquests delictes, la fiscalia demana condemnes de dos a quatre anys de presó. La Generalitat va anunciar fa dues setmanes que es retirava de l’acusació que fins ara havia mantingut per desordres públics i atemptat contra l’autoritat, pels quals demanava dos anys de presó per a cada encausat. Avui s’haurà de veure si pot fer efectiva la retirada.