07.08.2016 - 11:14
|
Actualització: 09.08.2016 - 00:41
La Generalitat i l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (Acup) treballen en un programa per donar asil universitari a refugiats per a aquest curs, una via paral·lela al reassentament europeu amb la qual volen acollir ‘al màxim possible’ de persones, ha explicat la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, en una entrevista d’Europa Press.
El seu departament ho estudia en coordinació amb el d’Empresa i Coneixement i les àrees de Cooperació per al desenvolupament del govern, i aprofundiran en aquesta via a partir de setembre amb la voluntat de desbloquejar la lenta arribada de refugiats procedents dels programes europeus, que només han reubicat 42 persones a Catalunya, com han retret en repetides ocasions a l’estat espanyol.
La proposta vol generalitzar les experiències d’acollida i d’ajuda a refugiats que està impulsant la Universitat de Barcelona (UB) –que ha rebut 64 sol·licituds–, amb intenció de ‘sistematitzar-lo per a tot Catalunya’, i inclourà la possibilitat que facin estades professors refugiats.
A més d’aquesta via, que permetria una fàcil integració a l’espai universitari, el govern treballa en l’asil hospitalari, amb el qual vol acollir persones que necessitin hospitalització quirúrgica important i que permetria atendre també l”àmbit familiar’, ha destacat.
Paral·lelament a aquests preparatius, Bassa ha explicat que la Generalitat viatjarà al setembre a Brussel·les (Bèlgica) al costat de vuit governs autonòmics més per exigir que s’accelerin els programes de reubicació, després que signessin al març un manifest conjunt, en què van retreure a la UE els ‘mesos d’inacció’.
Tot i que aquest viatge estava previst per a aquest estiu, l’han posposat fins al setembre, i la consellera ha afegit: ‘Amb l’estat espanyol, sempre l’excusa ha estat que estan en funcions, per tant esperem que ara, a partir que sigui possible que hi hagi govern, la comunicació sigui més fàcil’.
Comunicació gairebé nul·la
Bassa ha reiterat la crítica a la falta de comunicació amb el govern espanyol en l’acollida, que segueix sent ‘gairebé nul·la’, doncs dóna a conèixer l’arribada de refugiats amb només 24 hores d’antelació, tant a Catalunya com a altres governs autonòmics, per exemple Navarra i el País Valencià.
En algunes ocasions s’assabenten abans de l’arribada a través d’entitats, a la qual cosa se suma que les informacions que arriben del govern espanyol són sovint confuses, per exemple amb números erronis sobre fills i edats: ‘Ens sembla més que és un tema de descontrol d’ells, i de poc interès a formalitzar bé aquest programa de reassentament dels refugiats’.
‘Des d’aquest juny estem preparats per rebre 1.000 persones’, ha afirmat, i ha afegit que gràcies a l’inventari de recursos d’ajuntaments i particulars que recull la Generalitat preveuen arribar a una capacitat de 1.600 persones al setembre.
A finals de l’any que ve la xifra podria ascendir a entre 4.500 i 5.000 persones, sobre el càlcul del 0,05% que recomana la UE en proporció a la població, tot i que ha afirmat que estarien oberts ‘als que convingui’ acollir.
