30.08.2021 - 15:42
La Generalitat de Catalunya homenatja avui el bisbe Pere Casaldàliga, que es va morir fa un any a l’hospital Santa Casa de Batatais, a l’estat brasiler de São Paulo, a l’edat de noranta-dos anys. En l’acte, que s’emetrà per YouTube a partir de les vuit del vespre, hi participaran Glòria Casaldàliga, presidenta de la fundació que du el nom del bisbe, la consellera d’Afers Estrangers, Victòria Alsina, els periodistes Francesc Escribano i Ana Elena Tavares, i l’economista i fundador del Movimiento Sin Tierra de Brasil João Pedro Stédile. Moderarà l’acte el professor Zeus Moreno Romero.
Casaldàliga, reconegut al Brasil per la seva intensa tasca social, era conegut com el ‘bisbe del poble’ per la defensa dels pobles indígenes i la lluita contra la violència en els camps. Era seguidor de la teologia de l’alliberament, i les seves idees renovadores de l’Església Catòlica el van convertir en un bisbe molest per al Vaticà durant el papat de Joan Pau II. L’any 1988 va ser cridat al Vaticà per explicar-se.
El 1968 va fundar al Brasil una missió claretiana a Araguaia (Amazònia) i no va tornar mai més a Catalunya. El 1971 va ser nomenat bisbe titular de São Félix do Araguaia i el mateix dia de la seva ordenació episcopal va fer públic un document en el qual analitzava els casos d’explotació de petits camperols i indígenes. A causa d’això va rebre nombroses amenaces de mort i va patir intents d’assassinat. De fet, l’any 2012, a 84 anys, va haver de fugir de casa a São Félix de Araguaia per la seva lluita a favor dels indígenes.
Tot i això, va ser bisbe d’aquesta prelatura durant quaranta anys, on va construir una església popular i oberta, i lluitava pels més pobres. També va ser fundador i impulsor de moviments socials i pastorals que són referència en la lluita per la terra i els drets dels petits camperols i indígenes, com la Comissão Pastoral de la Terra i el Conselho Indigenista Missionário.
Casaldàliga també va publicar més de cinquanta obres de prosa i poesia, que es poden consultar lliurement a internet. L’any 2006 va rebre el Premi Internacional de Catalunya de mans de l’aleshores president, Pasqual Maragall.
