26.06.2024 - 12:37
|
Actualització: 26.06.2024 - 12:56
La Generalitat va executar un 87,2% de les inversions previstes en els pressupostos del 2023, segons les dades publicades avui pel Departament d’Economia. En total, a Catalunya, el govern va invertir 1.672 milions d’euros del pressupost inicial d’inversions anualitzades, xifra que ascendeix fins a 2.162 milions si es tenen en compte els fons europeus. El percentatge contrasta amb el de l’estat espanyol, que segons les últimes dades disponibles corresponents al primer semestre de l’exercici passat tan sols va complir amb un 16,3% de les inversions previstes a Catalunya. La consellera d’Economia en funcions, Natàlia Mas, ha carregat contra aquesta opacitat i ha assegurat que és del tot inacceptable.
Si es comptabilitzen els projectes finançats amb recursos provinents de la Unió Europea, la Generalitat i els ens públics que en depenen van executar un 90% de la inversió prevista, és a dir, nou de cada deu euros. La conselleria que encapçala Natàlia Mas ha remarcat que en l’últim any es va accelerar el desplegament dels fons europeus, que s’estendrà fins al 2026.
Tenint en compte els fons europeus, el govern va invertir durant l’últim any l’equivalent a 274 euros per català, 60 euros més que l’exercici anterior. En relació amb el PIB, el grau de compliment de les inversions es va enfilar fins al 0,79%, gairebé duplicant així la xifra del 2018.
Amb les dades sobre la taula, Mas ha ressaltat que durant l’últim any va continuar la recuperació progressiva després del sotrac que va suposar la crisi financera. De fet, segons el departament les xifres d’inversió del 2023 van tornar a ser les més elevades de l’última dècada, ja que van superar les del 2022. Les xifres són encara provisionals i poden variar lleugerament.
Mas carrega contra l’estat espanyol i reclama un nou model de finançament
El grau de compliment de les inversions del 2023 va ser similar al del quinquenni 2018 – 2022, quan l’execució es va situar de mitjana en el 86,8%, segons els càlculs del govern. En aquest sentit, la consellera d’Economia en funcions ha contrastat les dades de la generalitat amb les del govern espanyol. Mas ha assegurat que en aquest mateix període l’estat espanyol tan sols va materialitzar la meitat de la inversió prevista. “Ha deixat d’invertir més de 4.000 milions d’euros”, ha dit la consellera. “Qui pateix les conseqüències d’aquesta desídia és la ciutadania i el teixit empresarial, i la infraestructura ferroviària és un bon exemple”, ha etzibat.
La consellera també ha carregat, de nou, contra Espanya per la manca de dades relatives a l’execució de les inversions. Ha recordat que el Ministeri d’Hisenda espanyol va arribar a plantejar que deixarien de publicar les dades sobre inversió territorialitzada. “Entenem que es corregirà aquest anunci”, ha dit.
Amb el model de finançament enmig del debat polític, la consellera d’Economia també ha assegurat que el sistema actual limita la capacitat de destinar més recursos a inversions. “Els incompliments de l’estat espanyol van engrandint el dèficit i això perjudica les infraestructures, l’estat del benestar i el potencial de la nostra economia”, ha agregat. “Només tenint la clau de la caixa podrem garantir una inversió pública adequada”, ha dit referint-se a la proposta de finançament singular del president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès.
Salut concentra gairebé el 30% de les inversions
Per departaments, segons les dades publicades avui, Salut va concentrar un 29,9% del total d’inversió del govern, amb 646 milions d’euros. En segon lloc, van situar-se les polítiques en matèria de transports (571,4 milions, un 26,4% del total), seguit d’educació (200,2 milions, un 9,3%), telecomunicacions (138,9 milions, un 6,4%), habitatge (116,9 milions, un 5,4%) i recerca i innovació (79,6 milions, un 3,7%).
Pel que fa a actuacions més destacades, la Generalitat ha ressaltat les obres del tram central de l’L9 (83,5 milions), les inversions associades a l’ampliació del recinte de Gran Via de Fira de Barcelona (68,3 milions), l’ampliació de l’Hospital del Mar (61,2 milions), compres de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (40,7 milions), la rehabilitació del Clínic (36,6 milions) o les obres de ferrocarril de Lleida a la Pobla (13,4 milions), entre altres. També ha emfatitzat les obres de millora de centres educatius arreu de Catalunya.
