02.08.2020 - 21:50
La sentència de l’Audiència de Girona que absol Charaf Fadlaoui i Ibrahim Afkir és molt contundent. Els magistrats deixen molt clar que no hi ha cap prova que demostri que ells fossin els responsables d’haver llançat pedres contra una furgoneta dels Mossos d’Esquadra a Girona la matinada del 17 d’octubre en les protestes contra la sentència del Suprem. Dos agents en van resultar ferits, un a l’avantbraç i l’altre, a la cara. Les ferides van trigar a curar-se dos dies i tres, respectivament, i no els van impedir d’anar a treballar. Eren lesions lleus. I diu la sentència que no es pot afirmar de cap manera que cap d’ells en fos l’autor, i que hi ha contradiccions importants en les declaracions dels mossos que hi eren presents sobre la identitat dels individus que van llançar la pedra. Malgrat la feblesa de les proves en aquesta causa, i malgrat el caràcter lleu de les lesions, tots dos han passat nou mesos en presó provisional, fins que han estat absolts; la fiscalia va demanar fins a nou anys de presó per a cadascun i la Generalitat, tres anys i mig. Com pot ser que en una causa com aquesta la Generalitat hagi estat l’acusació i demanés unes penes tan severes, que hagi arribat tan lluny? No és pas l’únic cas, perquè també s’ha personat com a acusació en més causes en què hi ha independentistes acusats, com en els talls de la Meridiana, en la protesta a la Ciutadella per la no investidura de Puigdemont i en la causa dels Nou dels Lledoners.
En alguns casos, la Generalitat s’ha acabat retirant del procediment, i en uns altres s’hi manté. En el cas d’Ibrahim i Charaf, els agents dels Mossos d’Esquadra lesionats aquell dia van demanar als serveis jurídics del Departament d’Interior que es personessin a la causa com a acusació, a part de l’acusació que ja exercia la fiscalia. El lletrat habilitat que se’n va ocupar fou Josep Lluís Florensa, que té el càrrec de responsable d’afers penals en l’assessoria jurídica d’Interior. És un dels advocats que habitualment assumeixen la representació d’agents en processos judicials, però n’hi ha molts més que formen part del Servei d’Assessorament Jurídic dels Mossos d’Esquadra. És equip de lletrats habilitats que treballen braç a braç amb els agents i que estan a la seva disposició per si els han de fer assistència i seguiment en les diligències judicials en què puguin estar implicats. Es tracta de lletrats de la Generalitat, funcionaris del grup A, habilitats de fa anys pel Gabinet Jurídic, per a dur a terme aquesta funció. Són uns advocats molt ‘policialitzats’, en el sentit que han conviscut amb els mossos durant molt de temps i hi estan en permanent contacte.
Es tracta d’una singularitat del cos de Mossos d’Esquadra, perquè la resta de funcionaris de la Generalitat no té un gabinet jurídic específic per a ells, sinó que, en cas que vulguin que l’administració els defensi en un procediment, han de recórrer a l’assessoria jurídica del departament, que contactarà directament amb el Gabinet Jurídic de la Generalitat per coordinar l’acció judicial que es vulgui dur a terme, sigui del contenciós, constitucional o penal.
Però això no funciona ben bé així en el cas d’un agent dels Mossos d’Esquadra que vulgui que la Generalitat es personi en nom seu. D’entrada, l’agent pot presentar una denúncia d’àmbit particular recorrent a un advocat que li puguin facilitar els sindicats del cos, o bé pot recórrer a aquests lletrats habilitats que actuaran en nom seu i de la Generalitat. Això tots els funcionaris ho poden fer, perquè és un dret que tenen contemplat tant en l’estatut bàsic de l’empleat com en el decret legislatiu 1/1997 en l’apartat dels drets dels funcionaris públics. ‘Els funcionaris tindran el dret de ser assistits i protegits per la Generalitat envers qualsevol amenaça, ultratge, injúria, calúmnia, difamació i, en general, envers qualsevol atemptat contra la seva persona o els seus béns, per raó de l’exercici de les seves funcions’, diu aquest decret.
Qui autoritza una acusació?
Sobre aquesta base legal, doncs, qualsevol funcionari pot demanar a la Generalitat que el defensi. Però en el cas dels Mossos, hi ha la particularitat que ho fan recorrent a aquest servei d’assessorament jurídic particular, específic del cos, que orgànicament penja de la Direcció General de la Policia. És clar que un lletrat habilitat o un advocat de la Generalitat no poden començar accions pel seu compte quan un funcionari o, en aquest cas, un agent dels Mossos, els ho demana. Cal l’autorització del president de la Generalitat o del conseller afectat, segons diu la llei d’organització dels serveis jurídics de la Generalitat. El conseller pot delegar l’autorització per a iniciar accions judicials en algú altre, que en el cas del departament d’Interior és el secretari general, Brauli Duart.
Per tant, la decisió de tirar endavant una denúncia, de personar-se en un cas en representació d’un agent que ho demana, la pren l’advocat dels Mossos amb l’autorització de la conselleria. En teoria, i d’acord amb el decret d’estructura de la funció de la Direcció General de la Policia, els advocats dels Mossos han de ‘col·laborar’ tant amb l’assessoria jurídica d’Interior com amb el Gabinet Jurídic de la Generalitat, que depèn de Presidència. Però, a la pràctica, s’han vist alguns casos de descoordinació. Com s’entén, sinó, que el departament d’Interior, a través dels serveis jurídics dels Mossos, arribés a demanar fins a tres anys i deu mesos de presó contra un manifestant en les protestes al Parc de la Ciutadella per la investidura de Puigdemont i el dia abans del judici el Gabinet Jurídic de la Generalitat retirés l’acusació? Qui va presentar l’acusació fou Interior; qui la va retirar en el darrer moment, Presidència, segons les fonts citades per ElDiario.es.
L’argument per a retirar-se del cas fou que en la revisió de les imatges es va comprovar que no hi havia cap agent ferit en el fets pels quals es va denunciar aquest manifestant: aquell dia, el 30 de gener de 2018, deia l’acusació, tant de la fiscalia com dels Mossos, va intentar entrar al parc picant amb un martell el cadenat d’una de les portes d’accés, i després va empènyer un agent i va propinar-li suposadament una puntada de peu. En aquest cas, la Generalitat demanava com a acusació en representació del mosso una condemna més alta (tres anys i deu mesos de presó) que no la fiscalia (tres anys). No és pas que el lletrat del mosso d’esquadra seguís el criteri de la fiscalia, és que fins i tot el depassava.
Però no és l’únic cas en què la Generalitat ha acabat retirant-se de procediments en què inicialment s’havia personat. També va dir que retirava la petició inicial de dos anys de presó per a sis manifestants més acusats també de desordres públics i d’atemptat contra l’autoritat en la manifestació a la Ciutadella. L’escrit d’acusació de la Generalitat, que demanava els dos anys de presó, era del desembre del 2019. Mig any després va dir que se’n retiraria després d’haver constatat que no hi havia agents dels Mossos ferits. La fiscalia demana per a aquests manifestants tres anys de presó.
Un cas que pot ser semblant és el de Josant, un jove de Vilanova i la Geltrú acusat de desordres públics, atemptat contra l’autoritat, danys i lesions pel tall de la ronda Litoral en les protestes contra el consell de ministres espanyol que es va fer el 21 de desembre de 2018 a Barcelona. Hi va haver un desallotjament per la força pels Mossos, que van fer identificacions, i a Josant, en aquell moment, no el van detenir. La detenció va arribar uns quants mesos més tard, i tant la fiscalia com la Generalitat, en representació d’uns agents dels Mossos, es van personar en la causa com a acusació. Unes acusacions que poden arribar a implicar condemnes de més de sis anys de presó. Recentment, i arran de l’aturada dels procediments judicials per causa de la crisi de la covid-19, els serveis jurídics de la Generalitat negocien amb la defensa i amb la fiscalia la possibilitat de retirar les acusacions per evitar d’anar a judici. Però això passa per l’assumpció, per part del jove vilanoví, d’una responsabilitat civil.
I gairebé al mateix temps que passava això, en una altra causa, el departament d’Interior demanava aquest mes de juny quinze mesos de presó per a tres investigats dels Nou dels Lledoners pels incidents davant la presó el primer de febrer de 2019 durant el trasllat dels presos polítics a Madrid. En canvi, per als altres sis acusats inicialment, els lletrats de la Generalitat demanen l’absolució. Durant els incidents, tres Mossos d’Esquadra diuen d’haver patit diverses lesions que van requerir assistència mèdica. Segons les fonts consultades per VilaWeb, els advocats de la Generalitat van mirar d’arribar a un acord de conformitat amb els advocats dels tres investigats, que consistia a assumir, per part seva, la responsabilitat civil derivada de les lesions, és a dir, a pagar uns tres-cents euros de multa cadascun, però la defensa dels investigats es va negar a reconèixer els fets i a acceptar cap acord. Per aquests fets, la fiscalia, en el seu escrit de conclusions provisionals, sol·licita penes de presó d’entre sis i set anys per a cadascun dels nou identificats per desordres públics, atemptat contra l’autoritat i lesions.
La ponderació
En aquests casos, la Generalitat s’ha retirat com a acusació quan ha comprovat, més tard o més d’hora, que el mosso denunciant no havia estat ferit. Aquesta és la línia que ha traçat la Generalitat des d’ara per decidir si es persona com a acusació en una causa o si es retira: si hi ha un delicte de lesions, i si hi ha un certificat mèdic que les avali. Els serveis jurídics de la Generalitat introdueixen ara un criteri de ponderació sobre el fet de procedir judicialment contra algú; un criteri que limiti d’alguna manera el dret que un agent pot dir que té com a empleat públic de ser defensat per la Generalitat. Aquest dret el té, però en un cas en què la fiscalia denuncia per danys i desordres públics i per atemptat contra l’autoritat, la Generalitat també ho ha de fer? D’ençà de fa unes setmanes, segons les fonts consultades per VilaWeb, això ja no és així. I només passa si hi ha lesions acreditades.
Arran de la polèmica pels casos com el del Charaf i l’Ibrahim o d’alguns dels manifestants acusats en les protestes per la no investidura de Puigdemont, el Gabinet Jurídic de la Generalitat vol propugnar un criteri nou que prioritzi la mediació, per evitar d’acabar en judicis on es demanen penes de presó i quan hi ha casos en què es posen en joc drets com el de manifestació i el de reunió. I per això impulsa un programa pilot amb el departament de Justícia, per intentar d’evitar la judicialització de casos com aquests. I per això també vol que s’hi impliqui la fiscalia. El propòsit és institucionalitzar la figura de la mediació.
Però malgrat aquests propòsits, la fiscalia s’ha mostrat fins ara tan bel·ligerant com sempre. I ben recentment hi ha hagut més decisions polèmiques, com la personació de la Generalitat com a acusació particular en la causa per la detenció dels joves de Parets de Vallès Álvaro i David durant les protestes contra la sentència del mes d’octubre de l’any passat. Fins ara en aquest procediment, que és encara en fase d’instrucció, només hi havia la fiscalia com a acusació, per delictes de desordres públics, danys i atemptat contra l’autoritat. La fiscalia els acusa d’haver llançat pedres contra una furgoneta dels Mossos d’Esquadra durant els incidents del 18 d’octubre a Gràcia. No ha estat fins ara, a principis d’aquest mes de juliol, que el departament d’Interior s’ha personat en la causa com a acusació, demanant David i Álvaro que paguin els 300 euros de la reparació d’un retrovisor d’una furgoneta de la Brimo. Com que la causa encara és en fase d’instrucció, no serà fins que comenci la fase de judici que les diferents parts personades podran formular els seus escrits amb les possibles acusacions. En aquest moment, i del document de personació de la Generalitat al qual ha tingut accés VilaWeb es desprèn l’acusació de danys pel retrovisor malmès. En aquesta causa, tots dos joves són també acusació contra quatre agents dels Mossos per les agressions que denuncien haver patit en el moment de la detenció.
Però un cas de lesions a un agent també pot plantejar qüestions com la proporcionalitat del càstig que es demana en relació amb el dany suposadament patit pel mosso d’esquadra. A un jove que va participar en el tall de la Meridiana el 18 d’octubre de l’any passat, la Generalitat, personada com a acusació en defensa d’un agent, li demana sis mesos de presó i una indemnització de 4.600 euros per atemptat contra l’autoritat i lesions lleus quan el van detenir per endur-se’l a la comissaria. L’acusen d’haver fet mal al dit a un agent, una contusió que va fer que hagués de dur una fèrula durant cinc dies.
Quan els Mossos van quedar sota el control directe del govern espanyol per l’aplicació del 155, el cos va orientar el punt de mira cap a l’independentisme i, més concretament, contra els CDR. S’hi dedicaven recursos. I d’aquí en van sortir procediments i actuacions contra manifestants com els que el gener del 2018 van protestar a la Ciutadella el dia que Carles Puigdemont havia de ser investit. Encara avui s’arrosseguen algunes d’aquestes causes obertes contra manifestants de les quals la Generalitat és part. Després del 155, encara hi ha hagut casos en què això s’ha repetit, quan la Generalitat, a través d’un advocat habilitat i amb l’autorització del departament d’Interior, s’ha personat com a acusació contra manifestants que suposadament havien ferit un mosso o havien comès un atemptat contra l’autoritat, per més que les proves fossin molt febles, com en el cas d’Ibrahim i Charaf. Hi ha hagut alguns casos en què una revisió del cas pel Gabinet Jurídic ha implicat la retirada de l’acusació. Però encara ara, fins abans-d’ahir, la Generalitat exercia d’acusació.
