01.01.2022 - 21:50
El paper d’acusació que va fer la Generalitat en el judici contra els Nou dels Lledoners, el novembre proppassat, fou tan galdós que va ser la gota que va vessar el got. I va empènyer el govern a forçar la retirada de l’acusació en un altre judici en què l’administració catalana era part acusadora: el dels activistes del 30-G per les protestes al parc de la Ciutadella durant la investidura fallida del president Puigdemont. Eren dos casos en què la Generalitat havia arribat fins al final, després d’instruccions llargues, en la seva posició acusadora, i que es feia després del cas de Marcel Vivet, condemnat a cinc anys de presó a l’estiu en un judici en què la Generalitat demanava quatre anys i nou mesos. L’impacte d’aquestes causes va moure el govern i, concretament, el Departament d’Interior, dirigit per Joan Ignasi Elena, a anunciar canvis en l’organització i els criteris en la defensa dels agents i una retirada en bloc d’una trentena de causes en què la Generalitat acusa activistes independentistes. Però s’ha acabat el 2021 i no hi ha hagut cap novetat més.
Les explicacions que donen fonts governamentals consultades per VilaWeb són que hi ha molts casos, alguns dels quals molt complexos, i que s’han d’anar avaluant un per un. N’hi haurà alguns en què la Generalitat demanarà de retirar-se d’acusació, i uns altres en què es mantindrà, però modificant la qualificació jurídica dels fets, és a dir, acusant solament per delictes de lesions que es puguin acreditar i no pas per desordres públics. Tampoc, en principi, per atemptat contra l’autoritat.
L’única aplicació pràctica que ha tingut aquest nou criteri va anar malament. Fou en el judici pel cas del 30-G. La Generalitat es va retirar formalment com a part acusadora tan sols una setmana abans no comencés el judici, i això no ho va encaixar bé, el tribunal, que hi va posar pegues. Més encara quan va comprovar que el lletrat de la Generalitat, que actuava empès pel Departament d’Interior –i així ho va fer constar–, s’embolicava amb els escrits que hi anava presentant per a formalitzar la retirada. Perquè en un primer deia que renunciava a l’acció penal en representació de cinc mossos, en un altre, presentat uns dies després, deia que hi renunciava pels dotze mossos implicats, i l’Audiència de Barcelona li responia dient que no es podia retirar perquè la Generalitat no hi havia estat mai, durant la instrucció, com a institució. El cas va acabar, finalment, amb el començament del judici, la renúncia efectiva de la Generalitat, la decisió sorprenent del tribunal de permetre a onze mossos dels dotze d’exercir l’acusació amb advocats propis i la suspensió del judici perquè es poguessin preparar.
En aquest cas, la Generalitat havia demanat dos anys de presó per als set activistes acusats. N’hi ha uns altres en què continua personada. Entre aquestes causes pendents, hi ha la de quatre activistes de Bages per a qui demana dos anys i tres mesos de presó per lesions, desordres públics i atemptat contra l’autoritat per uns incidents davant la Guàrdia Civil espanyola a Manresa el 16 d’octubre de 2019, durant les Marxes per la Llibertat. O el cas d’en David i l’Álvaro, dos joves de Parets del Vallès detinguts la matinada del 17 al 18 d’octubre de 2019 al carrer d’Aragó de Barcelona. La fiscalia demana que siguin condemnats a nou anys i mig de presó pels delictes de desordres públics, atemptat agreujat contra agents de l’autoritat i danys agreujats. La Generalitat els acusa de delicte lleu de maltractament, de resistència i d’atemptat contra agents de l’autoritat i els demana sis mesos de presó. Un altre cas, doncs, en què la Generalitat és acusació quan no hi ha lesions acreditades.
El cas Vivet i l’expulsió de la Generalitat
I mentre la Generalitat pensa la manera d’apartar-se d’unes quantes causes judicials, en el cas de Marcel Vivet, l’Audiència de Barcelona l’ha expulsada com a part malgrat la voluntat de continuar-hi. La secció 21 de l’Audiència ha confirmat recentment la decisió de deixar-la fora del procediment, que es manté obert després de la condemna en primera instància a cinc anys de presó de Vivet.
Fou condemnat per la protesta, el 2019, contra la manifestació del sindicat policíac Jusapol a Barcelona, arran de l’acusació d’haver agredit amb un pal de bandera un mosso d’esquadra. Ni la manca de proves que confirmessin la versió de l’agent ni les contradiccions en aquesta versió van impedir que la Generalitat mantingués l’acusació en el judici ni que hi hagués una condemna tan dura. Fou després, a causa de la indignació i la pressió social que va suscitar la sentència, que els serveis jurídics de la Generalitat van decidir de recórrer la sentència, tot demanant que fos rebaixada a mig any, en veient que hi havia una desproporció clara.
En aquest cas, la Generalitat volia continuar personada per mirar de rebaixar substancialment la pena inicial, però no podrà perquè l’Audiència diu que no n’és part legitimada. Perquè quan en va ser acusació va ser en representació de l’agent dels Mossos. Però ara aquest agent ha volgut mantenir la seva posició acusadora contra Vivet en el recurs i ha decidit de continuar amb un advocat propi.
