25.05.2017 - 10:47
Els joves d’avui en dia són nadius digitals: han nascut en un món informatitzat i han crescut amb contacte permanent amb les xarxes socials. Aquest grup s’anomena Generació Z i són els nascuts entre els anys 1995 i 2010. Aquesta capacitat innata per utilitzar les TIC (les tecnologies de la informació i la comunicació) se sol relacionar directament amb un abús. No obstant això, diversos estudis han demostrat que el seu ús de les noves tecnologies és més conscient del que sembla, i segueix els mateixos patrons que en generacions anteriors. De la mateixa manera que els joves, els adults han trobat en les TIC una plataforma per a relacionar-se i entretenir-se. Tot i així, la societat continua afirmant que els joves d’avui en dia són addictes a les pantalles. Però en què es basen aquests detractors?
Els trets d’una generació
La diferència principal entre aquests joves i les generacions anteriors és que els més grans s’han hagut d’adaptar a les noves tecnologies. Això sol fer pensar que els adolescents estan substituint la seva vida social per les xarxes socials, encara que la majoria de joves utilitzen les TIC per complementar les seves relacions. Alguns experts, però, matisen que la generació Z té una dependència emocional de les tecnologies, ja que són la base de les seves relacions.
La xarxa està donant als joves la capacitat per a entretenir-se i socialitzar-se al mateix temps. El món 2.0 produeix una hiperconnexió constant, que impedeix que els adolescents puguin diferenciar entre el món digital i el “real”: per a ells tot és el mateix. D’altra banda, les xarxes socials també els permeten crear una comunitat i un caràcter col·laboratiu entre els usuaris. Un altre dels aspectes que caracteritza aquesta situació és la deslocalització dels dispositius mòbils. És a dir, al tractar-se d’elements fàcils de transportar, els mòbils solen estar constantment a prop de les mans de les persones joves, una característica que fomenta aquesta idea “d’addicció a les xarxes socials”. Però no s’ha de criminalitzar aquest tipus de suports.
La influència del postureig
Internet i les xarxes socials són un reflex de la societat moderna i, tal com passa en el món dels adults, és una eina que complementa les relacions socials. La generació Z ha trobat en la xarxa una nova manera d’estar constantment pendent dels amics, com ja feien els adolescents de generacions anteriors, i formar la seva personalitat. Les xarxes, a més, donen l’oportunitat de mostrar al món una imatge del propi jo modelada, al gust de la persona. Entrem en el fenòmen del postureig.
Els joves amb perfils a les xarxes socials segueixen uns patrons de comportament a la xarxa semblants a la resta dels seus contactes. Les fotografies i comentaris que s’hi comparteixen són, normalment, retrats individuals amb les imatges retocades, fotografies de llocs espectaculars, o fotografies amb amics en moments d’oci. Aquesta forma de fer postureig no reflecteix la major part de la vida de les persones: les jornades de feina, els moments tristos o el paisatge quotidià.
A més, les xarxes són una eina per a compartir també emocions. Com diu la doctora en Psicologia Social per la UdG, Sara Malo, les xarxes donen més importància a les emocions positives. Tot i que està ben vist compartir algun material trist de tant en tant, la tònica general és compartir la felicitat a les xarxes. En aquest sentit, és especialment indicatiu que, fins a una de les darreres actualitzacions, el Facebook tan sols permetés l’opció de posar “m’agrada” als estats i comentaris. La xarxa pràcticament forçava l’usuari a mostrar només emocions positives.
Educar per evitar-ho
Davant d’aquesta situació, els experts recomanen educar els joves en intel·ligència emocional i acompanyar-los en el procés d’aprenentatge per a gestionar els seus sentiments. La vida no és sempre feliç i cal que els joves tinguin clar que les xarxes mostren un reflex de com volem ser, i no de com som en realitat. De la mateixa manera, calen iniciatives per a potenciar el bon ús de les xarxes socials. Un bon exemple és EU Kids Internacional, un projecte format per recercadors internacionals que elaboren investigacions sobre l’ús d’Internet en joves i elabora recomanacions a seguir en l‘educació. Un projecte, que tot i la seva importància i llarga trajectòria no rep suport financer de l’Estat, tal com denuncia Maialen Garmendia, investigadora principal del projecte a l’Espanya.
També cal aconseguir que els joves no basin la seva personalitat amb qui són a les xarxes. La generació Z té assumit que el nombre de “m’agrades” indica la seva popularitat i basen les seves publicacions a aconseguir-ne més. Aquest fet porta molts joves a sobreexposar-se a les xarxes, sobretot en el cas de les noies, que reben, a més, una gran pressió per a sexualitzar-se i mostrar-se com un objecte de desig. Els joves han de ser conscients dels perills que comporta fer públics aquesta classe de continguts. Les fotografies que es pengen a la xarxa poden desvincular-se de la persona i ser utilitzades per la resta d’usuaris per altres finalitats.
Ser conscients del perill que suposen les xarxes és necessari per a poder aprofitar les oportunitats que ofereixen. Els “influencers” són joves que han trobat en les xarxes la seva professió. Són persones amb molts de seguidors a qui les marques paguen per a promocionar els seus productes. Aquestes persones creen una marca pròpia, alimentada amb totes les fotografies professionals que van penjant i que ja són eina comercial instal·lada per arribar al públic jove.
Moltes vegades, les fotografies amb un nombre més gran de “m’agrades” solen ser aquelles on s’han aplicat eines d’edició de la imatge, aquelles que s’han planificat amb temps i amb certa professionalitat, o aquelles que mostren paisatges exòtics i espectaculars. És per això que és un perill pels joves que intentin imitar aquests “influencers”. Aquesta creació d’una falsa realitat no està a l’abast de tothom: calen diners, publicitat i un aprenentatge per a utilitzar bé les eines. Tal com mostra un estudi de la Iolanda Tortajada i la Núria Araüna, les persones que han convertit el “postureig” en la seva professió han tingut els recursos necessaris per a fer-ho, no ha estat casualitat. La “influencer” Carla Dipinto, en una conferència organitzada per BeMarkt a la UPF, va afirmar que “havia tingut sort” de guanyar popularitat i que “li hauria pogut passar a tothom”. Res més allunyat de la realitat.
