Del gener a l’octubre, nou rècord en les exportacions

Divendres, sense gaire soroll, vam saber pel Ministeri d’Indústria espanyol les estatístiques corresponents al comerç exterior del mes d’octubre. A l’estat espanyol van ser bones i si no se’n va fer més rebombori fou perquè va pesar molt més la notícia que venia del Banc d’Espanya, amb una minva de dos punts percentuals en el creixement del PIB d’enguany –és molt!– fins a deixar-lo en el 4,5%. I, addicionalment, el reguitzell de novetats que arribaven sobre la nova onada de la covid-19 que han dut al confinament dels Països Baixos durant un mes. Enmig d’aquest malestar general, les exportacions que s’haguessin fet el mes d’octubre tenien una importància gairebé nul·la, quan la gent es demana què passarà per Nadal. Uns, a escala familiar i uns altres, a escala professional.

Bé, doncs, malgrat tot, crec que cal esplaiar-se en la bona notícia de les xifres exportadores de Catalunya i d’Espanya. Potser perquè han estat una certa sorpresa, després de tantes setmanes sentint parlar de problemes pel retard en els subministraments i els colls d’ampolla que han escanyat la producció de moltes empreses. El cas és que a Catalunya, del gener a l’octubre, hem exportat per un valor de més de 66.000 milions d’euros, una xifra que equival al 25,6% del total de l’estat espanyol i –cosa més important– supera d’un 6,4% la del mateix període del 2019, l’any del rècord. Quan falten dos mesos estatístics per a acabar l’exercici, tot fa pensar que el 2021, malgrat tot, establirà un nou record en les exportacions catalanes.

Malauradament, des de l’Idescat em diuen que, aquest mes, la informació més detallada que forneix habitualment no la tindrem, per uns problemes tècnics. I passaran directament la informació al gener. Bé, si ens fixem en els tres grans sectors –que acaparen al voltant del 60% de totes les exportacions catalanes– que marquen el patró general, és a dir, el químic, el de béns d’equipament i l’alimentari, el que ha fet un salt més gran del gener a l’octubre sobre el corresponent del 2019 ha estat l’alimentari –un 20%–, seguit del químic –un 15%. En canvi, el de béns d’equipament ha exportat un 2,8% més. En aquest sector sí que es nota l’efecte que hem apuntat dels problemes de subministrament, però potser no tan negativament com semblava.

Si la comparació la fem sobre el mes de setembre d’enguany, el creixement de les exportacions catalanes és del 3,7%, però amb algunes diferències notables respecte de la dinàmica de la resta de l’any. Dels tres sectors capdavanters, sols pugen les exportacions de béns d’equipament; en canvi, baixen les químiques (-3,3%) i, sobretot, les de l’alimentació (-8,6%).

L’explicació d’aquesta davallada en el sector alimentari es diu Xina. Recordem que el gran creixement de les exportacions es va esdevenir a partir del 2018. L’agost d’aquell any es va declarar un brot de pesta porcina africana a la Xina i això va originar la mort o el sacrifici d’un percentatge important de la seva cabanya. Ara la producció porcina de la Xina es va recuperant de la crisi de la pesta i l’objectiu del govern xinès és de reduir la dependència del porcí d’aquí.

Parlo amb Marc Oliveras, que és el cap de coneixement de PRODECA, l’entitat pública de la Generalitat dedicada a la promoció dels productes agroalimentaris catalans. Segons ell, la gent del sector cerca nous mercats a l’orient, amb força èxit de creixement a Corea del Sud, Taiwan i les Filipines, a més del Japó, que ja és el tercer país més important on exportem porcí, darrere la Xina i l’estat francès. “Després del fort creixement de l’any passat a la Xina, enguany s’ha apaivagat i ara exportem com l’any passat, més o menys, però amb una tendència clarament a la baixa. De totes maneres, el sector carni tancarà l’any amb xifres de creixement positives.” I finalment em recorda el pes que hi tenen les exportacions de porcí català: el 52% de les de l’estat espanyol.

M’ha sobtat, com deia abans, la pujada de les exportacions dels béns d’equipament de l’octubre i en demano el perquè a Joan Romero, director executiu d’Acció. Diu que cal tenir en compte una diferència important: “El preu unitari de cada producte del sector és molt alt i el cost logístic es dilueix. Els productes que tenen preus unitaris més baixos s’han trobat més afectats. Aquest és un element que cal tenir en compte.” I afegeix que la demanda continua essent molt alta a escala mundial, i que, per això, continua creixent el comerç internacional. Per una altra banda, diu que està segur que enguany tornarem a batre el rècord. “I amb un creixement de dos dígits”, afegeix.
De totes maneres, és conscient del moment que travessen moltes empreses i creu que els mesos de novembre i desembre això pot canviar. “Perquè en aquests mateixos mesos de l’any passat –diu– es van registrar creixements i les dades interanuals no seran tan positives. Podríem veure un sotrac.”

Em diu, per acabar, que cal valorar l’esforç que s’ha fet el 2021, després d’un any de caiguda tan forta. “Ens hem d’adonar que la indústria catalana és plenament inserida en les cadenes de valor global.” Efectivament, crec que és una bona reflexió.