13.12.2022 - 20:45
|
Actualització: 13.12.2022 - 22:33
Amb el seu instint d’experimentada periodista cultural, Gemma Ruiz Palà (Sabadell, 1975), guanyadora del Sant Jordi amb un llibre “plenament i feliçment feminista”, Les nostres mares, ho ha vist clar: la notícia del dia és que després de dinou anys una dona tornava al palmarès del Sant Jordi. Només vuit dones ho havien aconseguit d’ençà del 1960, quan es va instituir el guardó, en aquella nit de Sant Llúcia en què Enric Massó va guanyar el primer Sant Jordi amb Viure no és fàcil.
L’escriptor sempre va haver de conviure amb el malentès que havia pres el premi a Colometa, la novel·la que després es va dir La plaça del diamant i que havia presentat Mercè Rodoreda. El fet cert és que el jurat –format per Josep Pla, Joan Petit, Jordi Rubió i Balaguer, Gaziel, Josep Enric Martínez Ferrando i Joan Pons i Marqués– es va dividir entre Només ésser, d’un no menys oblidat Miquel M. Cuspinera i l’obra de Rodoreda. Però aquella novel·la “cursi” que Josep Pla, membre del jurat, va afirmar que no podia endur-se el premi perquè tenia “nom de sardana”, s’ha guanyat la immortalitat. El cas és que Fuster va passar l’original a l’editor Joan Sales i la resta és història de la literatura catalana. Rodoreda s’endugué el Sant Jordi sis anys després, amb El carrer de les Camèlies. De llavors ençà, un nombre ínfim de dones han guanyat el premi que atorga cada 13 de desembre, festa de Santa Llúcia, Òmnium Cultural. Només vuit guardonades de seixanta-un.
Ho va ser Antònia Vicens, amb 39º a l’ombra l’any 1967 i l’any següent, Maria Aurèlia Capmany amb Un lloc entre els morts. S’ha d’avançar a l’any 1976, quan el va guanyar Montserrat Roig amb El temps de les cireres, i fins al 1984 per trobar-hi la següent, Olga Xirinacs amb El meu cap una llosa. El 1992 i 1993 el guanyaren dues escriptores seguides: Maria Mercè Roca amb Cames de seda i Isabel-Clara Simó amb La salvatge. Fins avui, la darrera de la llista ha estat Carme Riera, que el va guanyar fa dinou anys amb La meitat de l’ànima.
Això ha estat així fins avui, quan, gairebé vint anys després, el jurat format per Sebastià Alzamora, Mita Casacuberta, Ferran Gadea, David Guzmán, Simona Skrabec, Dolors Udina i Carme Vidal Huguet ha permès que Ruiz trenqués el malefici del Sant Jordi amb una novel·la que segueix el camí literari obert per la periodista i escriptora amb el seu debut, Argelagues (2016), i amb la seva segona obra, Ca la Wenling (2020). Les nostres mares vol ser un homenatge literari a les dones nascudes als anys cinquanta, en un règim franquista que els marcava com a únic objectiu a la vida el matrimoni i la reproducció. “Ho van tenir tot en contra, però han estat un exemple i referent per a totes nosaltres”, ha dit Ruiz, que ha recordat que aquestes dones que avui tenen entre setanta anys i seixanta són les que omplen les platees i els clubs de lectura i tenen cura de la canalla i la gent gran. “Les nostres mares són unes heroïnes quotidianes, sustenten el món.”
L’homenatge a unes heroïnes
L’autora ha definit Les nostres mares com un llibre lliure de la mirada dels homes, perquè les seves protagonistes ni són anhels estereotipats del desig masculí ni muses, sinó dones normals i corrents a qui s’ha aproximat escoltant-les, respectant-les i intentant d’entendre-les en la seva complexitat. Ha aventurat que moltes de les històries recordaran les mares de molts lectors, especialment els nascuts entre els setanta i els vuitanta. La Lali, l’Anita, la Dolors, la Gabriela, la Lana, la Bet, la Isabel, la Montserrat, la Mireia i la Dora són deu dones de diverses generacions, orígens i classes socials, “poderoses i vitals”, que s’han d’enfrontar a la gàbia domèstica que els han volgut imposar, mantenir la pulsió artística malgrat tot i tothom, atrevir-se al més impensable per l’amor a un fill, liderar la lluita veïnal, descobrir i viure amb dignitat l’homosexualitat, comprometre’s amb el feminisme o pujar a aquells avions xàrter que portaven a Londres, quan l’avortament era delicte a l’estat espanyol.
Malgrat la il·lusió pel premi, com que poden passar dues dècades fins que una altra dona guanyi el Sant Jordi, la redactora en cap dels serveis informatius de TVC ha volgut destacar, parafrasejant la premi Nobel Annie Ernaux, que el seu premi és una victòria col·lectiva, no pas un triomf individual. “Nosaltres hem pogut triar la nostra vida, però no tot són flors i violes.”
Marc Vintró i Jordi Llavina, premis Mercè Rodoreda i Carles Riba, respectivament
El doctor en filosofia Marc Vintró i Castells (Vilanova i la Geltrú, 1975) ha guanyat el 25è premi Mercè Rodoreda de contes i narracions amb el seu debut, Unes ganes salvatges de cridar. El jurat, format per Jordi Mir, Guillem Miralles, Marina Porras, Joan Masó i Clàudia Rius, ha volgut destacar l’aposta per l’estil i l’atreviment formal d’un recull de contes que per al seu autor és un crit de ràbia continguda que tots tenim a dins, un mirall que ens dóna la imatge d’un món que ens aclapara i no té marxa enrere.
Després de llibres com L’ermita o El magraner, que semblaven mostrar una clara preferència pel poema llarg, sovint en forma de monòleg dramàtic, el poeta Jordi Llavina Murgades (Gelida, Alt Penedès, 1968) ha guanyat el 64è premi Carles Riba amb Un llum que crema, un volum fet de set poemes que s’interrelacionen al voltant del concepte de memòria. El vaixell Endurance, del capità Ernest Shackleton, rescatat del fons de la mar de l’Antàrtida després de més d’un segle, una casa abandonada al Baix Camp o una magrana envellida a l’arbre li serveixen per a aprofundir la relació entre la memòria i el pas del temps. El jurat era format per Lluís Calvo, Laura López Granell, Josep Maria Fonalleras, Josep Lluch i Teresa Pascual.
El 49è premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil ha estat per a Un far a la fi del món, de l’escriptor i dramaturg Gerard Guix (Vic, Osona, 1975), una novel·la protagonitzada per Max, un noi de catorze anys a qui la vida fa un tomb inesperat en plena adolescència, quan al seu pare li encarreguen la reforma d’un far en una illa remota, cosa que fa que tota la família l’acompanyi. El 60è premi Josep Maria Folch i Torres de novel·les per a nois i noies ha estat declarat desert.
