Gemma Pasqual: “Estem ofegats, però la Societat Coral el Micalet sobreviurà”

El 14 de novembre es farà al Teatre Micalet de València un concert amb artistes valencians tan significatius com Pep Gimeno, Botifarra, Miquel Gil, Pau Alabajos, Mireia Vives, Borja Penalba, Carraixet, la Maria, Feliu Ventura i Hilari Alonso. La bona notícia és que les entrades ja fa dies que s’han exhaurit. La notícia dolenta és que el concert és un crit de socors de la Societat Coral el Micalet, que l’organitza per recaptar fons arran d’una situació econòmica molt extrema.

La presidenta de la societat, Gemma Pasqual, està emocionada i molt agraïda per la resposta ciutadana i fa una crida a continuar col·laborant amb aquesta entitat, que és un conservatori, una escola de música i un centre on es fan tota mena d’activitats culturals. La fila zero continua oberta.

—Per què el Micalet ha hagut de prendre aquesta mesura de fer el concert solidari?
—Perquè estem ofegats. Perquè ens han retirat algunes subvencions amb què comptàvem i que ja no dóna la Generalitat Valenciana. Perquè no tenim ajudes. Perquè tenim subvencions aprovades i no ens les paguen. Nosaltres volem continuar essent el Micalet que som i hem estat sempre. La campanya que fem és “Som Micalet i fem Micalet”. Volem que tot continue essent en valencià. Volem continuar donant una educació musical de qualitat. I tot això és impossible si no tenim més socis, més ajudes. Hem de pagar moltes coses, perquè som conservatori, també. Hem de pagar els sous dels professors, els dels treballadors. Crec que la Generalitat Valenciana s’hauria d’implicar molt més que no s’implica per la cultura que es fa al nostre país. I és el govern de la incultura. Nosaltres sobreviurem, eh? Tenim cent vint-i-cinc anys i continuarem, però ara necessitem un baló d’oxigen econòmic.

—Heu convocat un bon grapat de músics i cantants. Com va ser la resposta?
—La resposta de la societat del País Valencià i dels Països Catalans a mi m’esborrona. És sí, sempre, a tot, i la primera. Si algú dels qui hem cridat no és en el cartell és perquè tenia una altra actuació o un altre compromís. Tot ha estat molt fàcil.

—Les entrades per a aquest concert s’han exhaurit en un dia. Què us fa pensar, això?
—Dues coses. La primera, que tenim una societat valenciana implicadíssima amb la cultura, malgrat la incultura que ens governa. I la segona, que la Societat Coral el Micalet és una societat molt estimada per la gent del País Valencià. Hi ha gent que és lluny de València que ha comprat la fila zero, i també ho ha fet gent de la resta dels Països Catalans, i crec que posa el Micalet en el lloc important que ha tingut i que té fent cultura durant tants anys. Ningú no vol que desaparega, i no desapareixerà. Però avui ens cal l’ajut econòmic com l’aigua.

—A banda d’aquest crit de socors puntual, feu unes altres campanyes per a animar a la gent que es faça sòcia?
—Per a nosaltres, el més important és que la gent es faça sòcia. Nosaltres volem sobreviure amb els nostres socis. Volem que la gent vaja al Micalet i que es facen matrícules, però sobretot, socis. La nova junta directiva és molt recent, hem fet un canvi en la manera de pensar perquè hem coincidit també amb el canvi de govern. El concert ens dóna molta visibilitat i això és important. Demane als lectors de VilaWeb i a tota la gent que, per poc que puga, participe en la fila zero i, si encara volen fer més, que es facen socis del Micalet, perquè això sí que garanteix la nostra supervivència.

—Quants socis necessitaríeu?
—Ara fem un estudi important sobre la situació del Micalet. Les quotes són baixes i no volem apujar-les perquè el Micalet sempre ha sigut un lloc popular on han tingut cabuda totes les classes socials. Si posem una quota gaire alta, hi haurà gent que no s’ho pot permetre. Tothom és benvingut a casa nostra.

—Bàsicament, la Societat Coral el Micalet és una escola de música i és un conservatori. Ara som a començament de curs, va bé el ritme de matrícules?
—Nosaltres matriculem tot l’any. En algunes coses concretes, no, perquè tenim escola de música, conservatori, dolçaina, ball, teatre, la coral, la coraleta… Tots els àmbits artístics i culturals per a grans, per a xicotets. Tenim estudis reglats, estudis no reglats. Les matrícules van a bon ritme, però encara tenim espai perquè tenim un edifici molt gran amb moltes aules. Hi ha tantes coses! Però és tan bonic que al bell mig de la ciutat de València tinguem un edifici amb un teatre i que fem tantes coses. No ens podem permetre deixar de fer-ho.

—Quines són les institucions que us han llevat les subvencions?
—Són subvencions de l’ajuntament i algunes de la Generalitat. Nosaltres som una entitat d’utilitat pública i teníem una subvenció de l’ajuntament que era per a ser seu d’entitats, i ens l’han llevada. I ens donen allò que ens pertoca, que és una quantitat molt baixa. El que necessita un centre com el Micalet és la implicació del govern valencià. Al govern valencià, més que a ningú, li interessa el Micalet perquè és un centre de cultura molt fort i molt potent i molt important. I ha estat implicat en la societat valenciana des de fa més d’un segle. No entenc aquesta manera de girar-se d’esquena i posar les coses tan difícils. No només a nosaltres, perquè és evident que tota la gent que fa cultura es troba en la mateixa situació que nosaltres.

—Us volia demanar una reflexió més general sobre el fet que una entitat de cent vint-i-cinc anys d’història, amb tot el que dieu que feu, amb tantes activitats, es trobe en aquesta situació.
—Fa pena. Però, políticament, és una cosa que hem de vèncer. La cultura en el País Valencià està en perill. Estan en perill els nostres artistes, els nostres cantants, els escriptors, els actors… El govern del PP i Vox ho ha posat tot en perill. José Antonio Rovira no té un pla per a la cultura, per a cap cultura. I tenen aquest mantra que van en contra de tot allò que es fa en català a la ciutat de València, que és tot allò que es fa en valencià. I ho fan perquè no vegem la seua inacció. Els nostres diners van a parar als bous o vés a saber amb què s’ho gasten.

—Voleu afegir res més?
—Que tota la gent dels Països Catalans participe en la fila zero, que això ens ajuda moltíssim. I que estiguen atents a les pròximes convocatòries, que farem més coses. També vull dir que estic molt i molt agraïda i molt emocionada. Ahir [per dijous] vaig plorar quan em vaig adonar que s’havien esgotat les entrades. Molt agraïda. L’aforament del teatre és petit, són 250 localitats, si n’haguérem tingut més, se n’haurien venudes més. Moltes gràcies a tothom.