21.04.2016 - 22:00
Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha organitzat la Festa per la Cultura demà a la plaça de bous de València. Serà un èxit: les entrades es van exhaurir al cap de pocs dies d’haver-se començat a vendre i molts grups de cultura popular i de música han volgut participar-hi. És la recuperació d’un espai simbòlic després de setze anys de prohibició. La societat valenciana empeny amb força davant els avenços tímids del govern del canvi. Ho explica la vice-presidenta d’ACPV, Gemma Pasqual, que recrimina al govern de Ximo Puig no haver fet passes com el retorn de TV3, la recuperació del requisit lingüístic, de Canal 9, del suport a les entitats culturals, l’entrada a l’Institut Ramon Llull… ‘El govern que hi ha ara no es mulla, no torna resposta’, diu Pasqual. I, parlant dels anys de PP, reconeix: ‘Amb la perspectiva del temps i l’edat, he passat tota la meua joventut resistint en compte de construir.’
—Aquests setze anys sense la plaça de bous han estat de resistència i molta lluita.
—Molt. De persecució. De multes… Ens havien condemnat a l’ostracisme. Ha estat molt dur. Molt dur. Però amb il·lusió, hem treballat tots plegats. També han estat quinze anys que ens hem trobat tots a les trinxeres. Però quan es va acabar el govern del PP, vaig pensar que fa vint anys jo tenia vint anys menys. I m’he adonat que en lloc de construir coses tots aquests anys hem lluitat contra el PP. És com haver-los perdut. Tinc aquesta sensació.
—No són anys perduts. A la resistència també es construeix.
—Són com perduts. Perquè tot l’esforç que hem fet per mantenir-nos l’hauríem pogut esmerçar a construir futur. I hem hagut de resistir. Hem dedicat aquests anys a frenar l’atac. Totes les multes, tot això que hem passat… Mira si hauríem pogut fer coses amb tota aquesta energia. Estic contenta perquè hem resistit. I això està bé. Però amb la perspectiva del temps i l’edat, he passat tota la meua joventut resistint en compte de construir.
—La festa de dissabte és un símbol de la recuperació i de poder reconstruir?
—Sí. I és un èxit de la societat valenciana. Això és evident. Hem omplit de seguida. I això vol dir que la societat en té ganes. Té ganes de dir ‘som aquí’. És un èxit.
—Com l’interpreteu, aquest èxit? La gent vol recuperar el carrer? Van votar a les urnes fa un any, però hi ha ganes de sortir al carrer?
—Sí, fa un any la gent va votar i volia un canvi del govern del PP… Però jo crec que la plaça de bous va més enllà. És recuperar València, però les persones, la societat. Més enllà del que puguen fer els polítics. Perquè sí, hem canviat de govern i està molt bé i estem molt contents. Però els resultats, després d’un any, no són els que volíem. No tenim TV3; l’educació no avança com volíem; ara mateix m’acaben de trucar per dir que a la inauguració de la Fira del Llibre no hi han anat ni Ribó ni Marzà… I Rita no ho deixava escapar mai!
—No s’avança prou?
—En realitat, no veig tanta recuperació política com caldria. Sí que és una alegria per haver fet fora el PP i tenim esperança en el nou govern, evidentment. Però crec que la societat ha respost més de pressa que el govern. Nosaltres hem dit: ‘Tenim la plaça.’ I la gent l’ha ocupada de seguida. Jo crec que la plaça de bous va més enllà. La recuperació de la societat és total. L’alegria… les ganes de fer coses… la il·lusió. Demà veurem com la societat passa al davant del govern. Com ha passat també a Catalunya.
—Quin missatge vol transmetre Acció Cultural a la plaça de bous?
—Acció Cultural vol recuperar València. Vol fer un homenatge a València. Volem donar les gràcies als socis. Han resistit durant tots aquests anys. I continuem reivindicant llengua, cultura, TV3… És que són moltes coses. Pensa que ja fa un any que vam canviar de govern i ací encara no es pot veure TV3. A les Illes, sí i ací no! No sabem tampoc què passa a Canal 9. El requisit lingüístic? Ens diuen ‘sí, sí, sí’, però després no. Fa un any i d’això no ha canviat res. Encara no som a l’Institut Ramon Llull! Ara no tenim un govern en contra, això és interessant, però cal avançar i recuperar coses bàsiques. No ens podem quedar amb la destrossa feta pel PP.
—I per què no es fan aquestes passes? Com s’explica?
—El govern que hi ha no es mulla, no respon. No diu ni que sí ni que no, ni avant ni arrere. Fa la sensació que estan pendents de les eleccions espanyoles. Com que a Espanya no s’aclareixen, ells van fent tranquils. Això del ‘canvi a la valenciana’ que reivindica Pablo Iglesias fa molta gràcia. En el canvi a la valenciana Podem no governa! Sembla que els d’ací no volen moure fitxa ni exposar-se massa fins després de les eleccions espanyoles. Diuen que fins que no s’arregle el tema de Canal 9 no vindrà TV3.
—Quina relació hi ha?
—No tenen res a veure! El retorn de TV3 tan sols cal activar-lo. Prémer un botó del múltiplex. Com han fet a les Illes. Diuen que es podrà veure quan tinguem un altre múltiplex. Però això ja ho deia Fabra! Som on érem. Ximo Puig va comprar el repetidor quan era batlle de Morella per poder veure TV3. Va ser dels impulsors de l’Institut Ramon Llull. En teoria no és sospitós de res. I els de Compromís, tampoc. Pense que no volen moure fitxa fins després de les eleccions espanyoles.
—Això passa al govern i a determinades institucions. Mentrestant, el carrer és un esclat. Els sectors culturals, les entitats…
—Sí. Ja t’ho deia. La societat passa al davant del govern. Igual que al Principat. Estem tan avesats a suplir el que no feia el govern del PP que continuem fent-ho. Recorde quan vam presentar un manifest pel requisit lingüístic. I dèiem això al govern: que la societat no té l’obligació de suplir-la; ara hauria de ser el govern el capdavanter. Però si no ho fan, nosaltres continuem. I ja ens veurem. Ja ens trobarem. Hi ha hagut un canvi. Han tingut els vots. Els hem votats. Són amics i hem estat junts a les trinxeres. Però no ens podem quedar allí. Nosaltres continuarem avançant. No sé què pensen que pot passar a les eleccions.
—Abans de la plaça de bous es farà la manifestació del Vint-i-cinc d’Abril. A l’hora de reivindicar la sobirania i recuperació d’autogovern, la societat també passa al davant dels polítics?
—Sí. N’estic segura. La gent està tan decebuda del govern que hi havia abans que sap que és l’única manera d’avançar. De fet, el lema de la manifestació és ‘Fem País Valencià’. No és un clam autonomista. Al contrari. Hem de recuperar el nom. És que no tenim ni el nom! Som ‘Comunitat Valenciana’! Recuperem el nom del nostre país, recuperem TV3, recuperem la llengua, la cultura comuna. Recuperem-ho tot! La prova és que tenim un munt de grups de cultura popular que s’han ofert voluntaris a venir a la plaça de bous. La marxa i la plaça de bous seran reivindicatives. Sí que seran una festa, però també serviran per a reivindicar.
—I quins passos vindran, després de dissabte?
—Hem de canviar les maneres. La plaça de bous és el tret de sortida. Hem de fer les coses amb il·lusió, amb somriures, amb ganes d’avançar. Hem de reivindicar i estar contents a la vegada. Tothom ha de poder recuperar la il·lusió. Però no ens aturem. Ens posarem a ‘fer País Valencià’. Hem d’enfortir la relació amb les Illes i el Principat. Aquest dissabte fem el tret de sortida.
—Com a escriptora i vice-presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, com veieu el sector editorial i l’auge d’autors valencians?
—Al País Valencià es publica més que mai. I es publica amb més qualitat que mai. Ens fa falta el corredor mediterrani i el corredor de les lletres. Les complicitats hi són. Però cal reforçar i normalitzar el mercat comú. Per exemple, jo he passat tota la setmana a Barcelona. Personalment, els meus llibres funcionen molt bé a la resta del país. I hi ha molts autors valencians que hi funcionen molt bé. I autors del Principat que funcionen bé a les Illes i així en totes direccions. Avancem. Però cal més complicitat de les institucions. Tenim molta complicitat en les institucions del Principat. Laura Borràs, de la Institució de les Lletres Catalanes, s’hi ha implicat de valent. I el govern balear també té molta disposició a col·laborar. Amb Esperança Camps, que era una bona amiga, però ara també. El problema el tenim al govern valencià.
—No es mou tampoc en suport del sector?
—No es mou. Què passa amb l’Institut Ramon Llull? Per què no hi som encara? No. No mou fitxa.
—A banda d’esperar les eleccions espanyoles, pot ser que no hi hagi diners a la caixa?
—Hi ha pressupost limitat, evidentment. Però hi ha marge. Què passa amb la subvenció a Acció Cultural? Fa vint anys que aguantem, i necessitem ajuda. Com s’ha ajudat moltes altres entitats. Un centre com l’Octubre en una ciutat com València, amb la contribució a la cultura, no s’entén que no tinga ajudes públiques. No es pot entendre. Que no tenen diners? A les falles hi havia un pressupost de dos milions d’euros. Cent cinquanta mil euros van anar a no sé què de Setmana Santa. Entenc que les falles i les festes han de tenir ajuda. Però el pressupost per al foment de la lectura són dos-cents cinquanta mil euros. Jo crec que els diners hi són i han de saber en què se’ls gasten. Sembla que governen amb por.
—Amb por de què?
—Nosaltres no demanem favors. No és cap favor subvencionar Acció Cultural, l’Octubre o l’Associació d’Escriptors! És un dret. I s’ha de fer tot legalment i amb transparència. No ho acabe d’entendre. Tenen molta por de què puguen dir Las Provincias. Molta por. I és clar que Las Provincias faran molt de soroll. I els del PP i la gent de dretes faran soroll. Perquè han d’amagar les seues vergonyes. Imagina! Són uns lladres!
—Seria normal que Las Provincias fessin soroll ara…
—Si Las Provincias no fan molt de soroll és que alguna cosa falla. Nosaltres no hem començat a fer soroll encara. Però, al capdavall, els seus votants som nosaltres. No podem estar tots descontents, Las Provincias i nosaltres. S’hauran de definir. Això sí, ho veiem amb il·lusió. No són els nostres contraris. Sabem que ho poden fer bé i els donem molt de marge. Molt. Són amics. No els tenim a la contra. Jo encara hi confie. Perquè els conec. Però tot té un límit. Quant de temps podrem aguantar en eixes condicions? Sobretot, l’Octubre!
—L’agressivitat de l’espanyolisme a València ha disminuït o ha crescut des del canvi a les institucions?
—Continua havent-hi petits grups actius. Funcionen així. Però l’agressivitat ens ve de l’estat. Amb la llei aquesta que anomenen ‘mordassa’, poden agafar qualsevol xiquet per haver dit alguna cosa i tancar-lo a la presó. I això que va passar amb els feixistes de l’operació Panzer? Va ser molt fort. En van desaparèixer les proves i no passa res. I estic molt contenta del reconeixement que es va fer a les corts a Guillem Agulló i als seus pares. Però no és prou. No és prou. A València s’ha de fer una neteja important del feixisme. És que el va arribar a subvencionar el govern del PP. Jo no sé com es fa. No sóc cap especialista en això. Però supose que hi ha d’haver una llei important contra el feixisme. I posar fil a l’agulla. Cal netejar València de feixistes i lladres.
—Cal fer molta feina encara.
—Sí. I estic contenta del reconeixement de l’altre dia a Guillem Agulló. Però cal més. Jo vull que hi haja una plaça. Un carrer. Una avinguda. I vull que els assassins de Guillem Agulló tornen a ser jutjats com cal. [S’emociona.]
—Esperem que tot això es faci aviat.
—Sí. Esperem que sí.
