18.06.2018 - 20:16
Diuen que perquè pugui haver entrada hi ha d’haver sortida, tot i que vist com va el món editorial en els darrers anys seran pocs els que tindran temps per fer una parada perquè les novetats que es presentaran a la Setmana del Llibre en Català algú ha de fer-les. Però sigui com sigui, el lliurament del premi Sant Joan BBBVA es marca a les agendes dels periodistes culturals com un dels darrers grans esdeveniments de la temporada regular. I ahir, amb calor de ple com mana la tradició dels darrers anys, la Gemma Lienas (Barcelona, 1951) es va convertir en la guanyadora d’aquest veterà premi literari gràcies a El fil invisible, una novel·la llarga, amb intrigues familiars i personatges femenins forts. L’autora s’emporta 35.000 euros lliures d’impostos i els drets d’autor sobre les vendes, que converteixen el Sant Joan el tercer guardó millor dotat del país.
El saló modernista de l’antiga Caixa de Sabadell va ser l’escenari de l’acte d’entrega, presidit per Roger Torrent, president del Parlament de Catalunya, un Parlament que coneix molt de prop Lienas, ja que entre el 2015 i el 2017 va formar part del grup de Catalunya Sí Que Es Pot, una experiència que assegura que ‘tard o d’hora apareixerà a alguna novel·la. A casa em diuen que sóc una au carronyaire i jo ho matiso dient que sóc una gran recicladora, així que és lògic que aquesta experiència acabi sortint un dia o altre’.
Lienas s’ha imposat a un total de 44 obres presentades a concurs gràcies als vots de Carme Riera, Jordi Coca, Pere Gimferrer, Giuseppe Grilli i Rafael Vallbona, guanyador de l’edició passada. També hi actua com a secretari el director de la Fundació Antiga Caixa Sabadell, Joan Carles Sunyer. Precisament Sunyer va arribar a qualificar l’obra com a pertanyent al subgènere del domèstic noir –una dels corrents més de moda en la novel·la negra contemporània-, però tant des de l’editorial com la mateixa autora es varen apressar a desmentir l’etiqueta. ‘No sóc lectora de novel·la negra, a mi el que m’interessa és aprofundir en el tractament psicològic dels meus personatges i a més a més sóc incapaç de posar etiquetes a la literatura que jo faig’.
El que sabem de la novel·la guanyadora és que està protagonitzada per la Júlia Coma, una dona de 31 anys, que és guionista de documentals de ciència. El seu nou treball tindrà a veure amb el descobriment de la doble hèlix de l’estructura de l’ADN el 1953, en què va ser fonamental l’aportació de la científica Rosalind Franklin, la gran científica quasi oblidada del descobriment clau de la genètica.
Mentre la Júlia s’està documentant per al guió, que emprarà una trama de suspens com a nexe d’unió de tota la investigació, la noia rebrà una carta amb remitent de l’illa de Batz, a la costa bretona, d’on prové la família de la seva àvia. És la invitació al centenari de la besàvia, que ella no coneix. Quan descobreix que la Rosalind Franklin va ser un parell de cops en aquesta illa, accepta la invitació i aquí descobrirà una branca de la família desconeguda i uns secrets familiars que arrenquen en el moment de l’ocupació nazi de l’illa.
Una altra figura femenina que ha volgut rescatar Lienas és la pintora surrealista Remedios Varo, que també té una importància en l’obra. ‘Sempre m’han interessat els personatges femenins molt forts, i els que em coneixeu ja sabeu que sovint faig novel·les feministes, però és perquè aquesta és la meva mirada sobre el món’, assegura Lienas.
L’escriptora va arribar al tema de la doble hèlix de l’ADN per motius familiars, el seu marit és científic i va ser qui li va descobrir la història de la Rosalind Franklin ‘i curiosament també la de Remedios Varo, ja que algú va aprofitar les seves pintures per fer-ne una conferència científica i el meu marit hi va assistir i m’ho va explicar. De fet, el títol de l’obra prové d’una de les seves pintures, on plana la idea d’aquest fil que uneix totes les coses de l’univers’.
Per la seva banda, l’editor Emili Rosales, va explicar que el llibre es presentarà a la Setmana del Llibre en Català, com és habitual en els darrers anys amb aquest guardó i va destacar que ‘aquest és un premi modèlic perquè el seu prestigi dóna un gran recorregut al llibre, tal com ha passat en altres anys i aquest ha de ser el sentit d’un guardó, prestigiar un autor i aconseguir incrementar el seu nombre de lectors. En aquesta ocasió hem tingut la sort de trobar una narradora amb una llarga trajectòria de més de vuitanta títols, una autora que ha tocat diferents gèneres i que té personatges molt ben trenats i amb molta profunditat psicològica, però que a la vegada són molt vitalistes’.
En aquest sentit, Lienas va explicar que ‘m’he presentat al guardó pel seu prestigi, perquè ajuda a difondre l’obra amb els seus lectors i sobretot perquè el va guanyar la Carme Riera, que és al jurat, i que és la meva mestra i referent’.
Lienas ha dedicat cinc anys de la seva vida a preparar la documentació del llibre ‘evidentment, no ho feia en exclusiva, perquè la feina al Parlament també era molt absorbent’ i assegura que un dels atractius és la localització a l’illa bretona de Batz, ‘de només set-cents habitants i de caràcter atlàntic, però banyada pel corrent del golf, amb la qual cosa el seu clima és prou amable, un contrast amb aquesta història terrible que van haver de patir els seus habitants durant l’ocupació nazi’.
Per la seva banda, Jaume Ribera, president de la fundació de les antigues caixes catalanes, Jaume Ribera, va explicar que ‘impulsem fins a 9 premis en diferents categories, essent el Sant Joan el més visible. Som molt conscients que molt sovint no és fàcil dedicar-se a la creació en aquest país i per això volem que el nostre premi sigui un estímul per als creadors a continuar amb la seva trajectòria. Portem 38 edicions del premi i som conscients que ara, com quan vam començar, és més necessari que mai mantenir viva la llengua i la cultura catalanes amb accions directes com aquestes’.
Cal recordar que abans de convertir-se en diputada, Lienas havia denunciat nombroses vegades la precarització cada vegada més gran que estaven patint els escriptors en general i els de literatura infantil i juvenil en particular per culpa d’accions com la socialització dels llibres a les escoles i la pirateria, que havien provocat una caiguda dràstica de les percepcions per drets d’autor.
Si es confirmen els bons averanys dels editors, potser Lienas tornarà a ser una autora professional de l’escriptura. De moment el seu guardó tanca la temporada pel que fa als grans esdeveniments, però la maquinària no para. La Setmana del Llibre en Català és al setembre, com qui diu, al cap del cantó, i cal produir les dues-centes novetats que es presenten per competir en el darrer trimestre de l’any. Sens dubte El fil invisible serà una de les grans apostes.
