23.10.2022 - 21:40
|
Actualització: 23.10.2022 - 21:41
La sortida de Junts del govern de coalició pot propiciar que es reforcin algunes de les candidatures més importants d’aquest partit a les eleccions municipals del maig vinent. Tot i que en la gran majoria de casos el candidat ja s’ha triat, els noms de tres dels ex-consellers han sonat aquests darrers dies com a possibles reforços en unes eleccions en què la batalla per l’hegemonia amb Esquerra Republicana arribarà al punt culminant.
La gran opció de Junts és Xavier Trias com a candidat a la batllia de Barcelona. Junts confia que la confirmació d’aquesta candidatura, que sembla imminent, sigui un revulsiu no solament a Barcelona sinó a escala nacional. Segons els seus sondatges, Trias estaria en condicions fins i tot de guanyar les eleccions, tot i que formar govern després seria molt més complicat. D’ençà del primer moment que se’n va parlar, ja va començar a circular l’especulació que el conseller de Salut fins aleshores, Josep Maria Argimon, podria acompanyar Trias en la candidatura, segurament de tercer, perquè el número dos l’ocuparia una dona. Després de la sortida del govern, la situació encara és més fàcil, atès que el debat sobre si és convenient de sacrificar un conseller important o no ha deixat de tenir sentit.
Després de Barcelona, Girona és l’altra gran opció de Junts. Tot i que Reus és la ciutat catalana amb més habitants gestionada pel partit, el valor polític de Girona fa que sigui una plaça molt especial que ara Junts té el perill de perdre. La successió de la batllessa actual, Marta Madrenas, ha estat un procés caòtic. Assumpció Puig va ser la candidata votada en primàries, però al setembre va renunciar a presentar-se tot argumentant que se sentia maltractada pel partit, cosa que ha causat una forta divisió interna. Ara caldrà triar un nou candidat i ha cridat molt l’atenció que ara fa una setmana Madrenas va dir que l’ex-consellera d’Universitats Gemma Geis seria la candidata ideal. Geis, que és independent i molt pròxima al president Puigdemont, no ha fet cap comentari públic al respecte i no ha deixat entreveure si prefereix continuar la carrera universitària o encarar el desafiament de mantenir Girona en mans de Junts, però entre les bases d’aquest partit hi ha la convicció que, si es presentés a les primàries, les guanyaria fàcilment.
Alguns sectors de Junts també apunten a la possibilitat que el fins ara vice-president Jordi Puigneró encapçali la candidatura per Sant Cugat o s’hi integri d’alguna manera, però a diferència de Girona, sembla que no quallarà. Per una banda, Puigneró no hi ha mostrat interès i, per una altra, el procés d’elecció de candidat a la batllia de Sant Cugat ha estat complicat, però finalment s’ha tancat bé i el partit sembla molt convençut de les possibilitats de Josep Maria Vallès, que va empatar a les primàries amb Carles Brugarolas –que va decidir de retirar-se i deixar via lliure a Vallès.
Malgrat tot, alguns sectors del partit a Sant Cugat estan convençuts que la presència de Puigneró a les llistes, fins i tot si no és el candidat a la batllia, seria un gran al·licient per a recuperar un municipi especialment sensible tant pel seu pes com per tot allò que va passar després de les eleccions passades. A Sant Cugat, el 2019, Junts va guanyar, però un pacte entre Esquerra, el PSC i la CUP va portar la republicana Mireia Ingla a la batllia. Arran d’aquell acord, després es van desencadenar tot de pactes entre Junts i el PSC i entre ERC i el PSC. El més destacat de tots, el de Junts i el PSC a la Diputació de Barcelona.
