12.03.2022 - 20:31
La invasió russa d’Ucraïna ha estat àmpliament condemnada per ser una agressió injustificada. Hi ha temors legítims d’un imperi rus ressuscitat i fins i tot d’una nova guerra mundial. Però no s’ha discutit tant el gairebé mig bilió de dòlars –381.000 milions de lliures esterlines– de la indústria de defensa que subministra les armes a totes dues parts i els beneficis substancials que n’obtindrà.
El conflicte ja ha implicat un creixement en massa de la despesa de defensa. La UE va anunciar que compraria i lliuraria 450 milions d’euros d’armes a Ucraïna, mentre que els EUA han promès 350 milions de dòlars en ajuda militar, a més de les més de 90 tones de subministraments militars i 650 milions de dòlars entregats l’any passat.
En conjunt, els EUA i l’OTAN han enviat 17.000 armes antitancs i 2.000 míssils antiaeris. Una coalició internacional de nacions també es disposa a armar la resistència ucraïnesa, com ara el Regne Unit, Austràlia, Turquia i el Canadà. Això vol dir un gran benefici per als contractistes de defensa més grans del món. Per posar tan sols un parell d’exemples, Raytheon fa els míssils Stinger i, conjuntament amb Lockheed Martin, fa els míssils antitancs Javelin subministrats per estats com els Estats Units i Estònia. Les accions de tots dos grups nord-americans, Lockheed i Raytheon, han pujat al voltant d’un 16% i un 3% respectivament d’ençà de la invasió, enfront d’una caiguda de l’1% a l’S&P 500, tal com podeu veure al gràfic de més avall.
BAE Systems, l’empresa més gran del Regne Unit i Europa, ha pujat d’un 26%. Dels cinc contractistes principals del món per ingressos, solament Boeing ha baixat, a causa de l’exposició a les companyies aèries, entre més motius.
L’oportunitat truca a la porta
Just abans del conflicte, les principals companyies d’armes occidentals informaven els inversors sobre un probable augment dels beneficis. Gregory J. Hayes, director general del gegant de defensa nord-americà Raytheon, va dir en una conferència sobre resultats financers el 25 de gener: “Si ens fixem en la setmana passada, amb l’atac de drons als Emirats Àrabs Units, i, per descomptat, les tensions a l’est d’Europa i les tensions a la mar de la Xina meridional, tot plegat fa pressió sobre part de la despesa de defensa. Per tant, espero que en vegem algun benefici.”
Fins i tot en aquell moment, ja es preveia que la indústria mundial de defensa augmentaria d’un 7% el 2022. El risc més gran per als inversors, tal com explica Richard Aboulafia, director general de la consultora de defensa nord-americana AeroDynamic Advisory, és que tot acabi essent un castell de cartes rus i l’amenaça es dissipi.
Com que no n’hi ha indicis, les empreses de defensa se’n beneficien d’unes quantes maneres. A més de vendre directament armes als bàndols en guerra i subministrar-ne a més països que donen armes a Ucraïna, hi haurà una demanda addicional de nacions, com ara Alemanya i Dinamarca, que ja han dit que augmentarien la despesa en defensa.
La indústria en general és d’abast mundial. Els EUA en són els capdavanters, amb el 37% de totes les vendes d’armes entre el 2016 i el 2020. Després hi ha Rússia, amb un 20%, seguida de l’estat francès (8%), Alemanya (6%) i la Xina (5%). Més enllà dels cinc primers exportadors, també hi ha molts altres beneficiaris potencials d’aquesta guerra. Turquia ha desafiat les advertències russes i va insistir a subministrar a Ucraïna armes, inclosos drons d’alta tecnologia, fet que implica un gran impuls per a la seva indústria de defensa, que subministra gairebé l’1% del mercat mundial.
Israel fa al voltant del 3% de les vendes mundials i un dels seus diaris fa poc va publicar un article que proclamava: “Un primer guanyador de la invasió de Rússia: la indústria de defensa d’Israel.”
A Rússia, s’ha anat construint la indústria com a resposta a les sancions occidentals, que es remunten a l’any 2014. El govern va aplicar un programa en massa de substitució d’importacions per reduir la dependència d’armament i experiència de fora, com també per augmentar les vendes a l’estranger. Hi ha hagut alguns casos de llicència continuada d’armes, com ara del Regne Unit a Rússia, per un valor estimat de 3,7 milions de lliures esterlines, però es va acabar el 2021.
Com a segon exportador més gran d’armes, Rússia s’ha dirigit a uns quants clients internacionals. Les seves exportacions van caure d’un 22% entre el 2016 i el 2020, però va ser conseqüència principalment d’una reducció del 53% de les vendes a l’Índia. Alhora, van augmentar dràsticament les vendes a països com ara la Xina, Algèria i Egipte.
Segons un informe pressupostari del congrés dels Estats Units: “L’armament rus pot ser menys costós i més fàcil d’operar i mantenir que no els sistemes occidentals.” Les empreses de defensa russes més grans són el fabricant de míssils Almaz-Antey (volum de vendes de 6.600 milions de dòlars), United Aircraft Corp (4.600 milions de dòlars) i United Shipbuilding Corp (4.500 milions de dòlars).
Què cal fer?
En vista de l’imperialisme de Putin, hi ha límits a què es pot arribar. Sembla que hi ha poques possibilitats creïbles que Ucraïna es desmilitaritzi arran de l’amenaça continuada de Rússia. No obstant això, hi ha hagut alguns esforços per a desescalar la situació; per exemple, l’OTAN ha rebutjat molt públicament la petició del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, d’establir una zona d’exclusió aèria. Però aquests esforços són minats pels enormes incentius financers de totes dues parts d’augmentar el nivell d’armament.
L’occident i Rússia comparteixen un profund complex industrial militar. Tots dos confien en les seves enormes indústries d’armes, les habiliten i en són influenciats. Això s’ha reforçat amb les noves capacitats ofensives d’alta tecnologia, de drons a sofisticats sistemes d’armes autònomes guiats per intel·ligència artificial.
Si l’objectiu final és la desescalada i la pau sostenible, cal un procés seriós per a atacar les causes econòmiques d’aquesta agressió militar. Em va alegrar l’anunci recent del president Joe Biden que els Estats Units sancionarien directament la indústria de defensa russa i li farien més difícil d’obtenir matèries primeres i vendre les mercaderies internacionalment per reinvertir en més equipament militar.
Això pot crear una oportunitat comercial per als contractistes occidentals. Podria deixar un buit temporal per a les empreses nord-americanes i europees per obtenir un avantatge competitiu més, fet que causaria una expansió de la carrera armamentística mundial i crearia un incentiu empresarial encara més gran per a nous conflictes.
Després d’aquesta guerra, hauríem d’explorar maneres de limitar el poder i la influència d’aquesta indústria. Cosa que podria incloure acords internacionals per a limitar la venda d’armes específiques, suport multilateral als països que es comprometen a reduir la indústria de defensa i sancions a empreses d’armes que semblen fer pressió per augmentar la despesa militar. Més fonamentalment, implicaria de donar suport a moviments que desafien el desenvolupament de les capacitats militars.
És evident que no hi ha una resposta fàcil i que no passarà d’un dia per l’altre, però és imprescindible que la comunitat internacional reconegui que una pau duradora és impossible si no eliminem tant com sigui possible la fabricació i venda d’armes com a indústria econòmica lucrativa.
Peter Bloom és professor de gestió de la Universitat d’Essex. Aquest article es va publicar originàriament a The Conversation.
