The Washington Post · Miriam Berger i Hajar Harb

A la Gaza assetjada, hi ha un mercat negre de cigarrets en expansió, una finestra a la impunitat i la desesperació, quan fa nou mesos que va començar la guerra d’Israel contra Hamàs. Els cigarrets il·legals, una de les darreres formes de moneda a Gaza, s’amaguen dins de síndries buides i capses de bolquers, es trafiquen en camions a través dels passos controlats per Israel i s’arriben a vendre a trenta dòlars cadascun.

Les bandes esperen a la carretera anàrquica del sud de Gaza que travessa zones militars i  saquegen camions a la recerca de cigarrets, segons el personal humanitari. Quan els cigarrets arriben al mercat obert, les autoritats d’Hamàs proven d’obtenir una part de les vendes mitjançant multes i extorsions, segons comerciants i civils. El mercat negre fomenta els atacs als camions humanitaris, cosa que dificulta que es lliuri l’ajut humanitari urgent. Mentrestant, els funcionaris de socors adverteixen sobre la fam.

Durant els disset anys al poder, Hamàs ha regulat el tabac i, algunes vegades, l’ha prohibit, però també ha obtingut beneficis gràcies als forts imposts que hi ha aplicat. Abans de la guerra, els cigarrets eren àmpliament disponibles a Gaza, un petit consol per a les persones que vivien sota el setge israelià i el govern d’Hamàs. El buit polític i de seguretat deixat per la guerra de Gaza ha permès que el comerç clandestí prosperi, segons entrevistes amb una dotzena d’implicats i afectats pel contraban. La negativa del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, a exposar un pla posterior a la guerra ha prolongat el caos, cosa que ha frustrat els seus generals.

Les Nacions Unides han dit que potser hauran de cessar les operacions d’ajuda a Gaza si no poden protegir els seus treballadors. Segons Geòrgios Petropoulos, cap de l’oficina de coordinació humanitària de l’ONU a Gaza, les bandes criminals han desenvolupat una operació “tipus càrtel”. A causa de la demanda de cigarrets, diu, qualsevol camió pot ser un objectiu.

Alguns comerciants del sector privat han contractat guàrdies armats per protegir els seus combois. Els camions que porten ajuda de l’ONU són un “objectiu més fàcil”, diu Petropoulos, perquè no contracten guàrdies privats. Les autoritats israelianes diuen que els saqueigs no són cap entrebanc perquè continuï l’ajuda de l’ONU.

“Hi ha saqueigs en una àrea específica, però no és pas nou per a nosaltres”, va dir dimarts Elad Goren, cap del departament civil de COGAT, l’agència israeliana que supervisa els territoris palestins. “Els saqueigs els fan famílies criminals.” Sovint és poc clar qui es beneficia del comerç il·lícit de cigarrets i més béns. Però això és a costa de la població de Gaza que lluita per sobreviure.

“Hi ha un caos de seguretat”, diu Iazan Ahmed, de trenta-quatre anys, gerent de restaurant a la ciutat de Gaza. Desplaçat al centre de la franja, ara depèn completament de l’ajuda alimentària humanitària i ja no es pot permetre els cigarrets. “Els forts es mengen els febles.”

Aprofitadors de la guerra

El contraban de cigarrets ha estat durant molt de temps un negoci rendible a Gaza, on s’utilitzava una xarxa de túnels sota la frontera amb Egipte per esquivar el blocatge econòmic.

Durant gran part de la guerra, els cigarrets es van introduir de contraban en camions al pas de Rafah i es venien a un preu inflat, segons un conductor egipci encarregat de l’ajuda a la frontera. Com alguns altres testimonis d’aquest reportatge, va parlar anònimament.

El 7 de maig, quan Israel va capturar i tancar el pas de Rafah –en una ofensiva destinada a expulsar els batallons restants d’Hamàs–, el fràgil sistema de lliurament d’ajuda de Gaza es va col·lapsar. A mesura que un nombre limitat de béns començava a circular novament, per Egipte i per una nova ruta de Cisjordània, els preus dels cigarrets es van disparar.

A Deir al-Balah, al centre de Gaza, un cambrer de restaurant desocupat de vint-i-sis anys va veure com augmentaven els seus beneficis, juntament amb el risc. Diu que es va unir al comerç a començament de la guerra per poder alimentar la seva dona, que està embarassada.

La seva ruta actual comença als mercats de fruites i verdures de Cisjordània, on els qui treballen amb ell paguen a un conductor perquè oculti cigarrets en articles comercials destinats a Gaza. “Disposem els paquets de cigarrets al fons de les caixes que se suposa que han de contenir les verdures –va dir en una entrevista telefònica–. Cada vegada inventem un mètode específic.”

La tècnica, va dir, consisteix a fer un tatx en les síndries i buidar-ne la polpa per encabir-hi els paquets. “Cada paquet de 20 cigarrets ens costa tres xéquels [0,80 dòlars] de Cisjordània, i aquí els venem per 2.000 xéquels [530 dòlars]” –aproximadament 27 dòlars cada un. Després, els cigarrets es carreguen en un camió prèviament acordat i es porten fora de la Cisjordània ocupada pel punt de control de Tarqumiiah, controlat per Israel, i es deixen a Kerem Shalom, l’últim pas que hi ha al sud de Gaza.

A Kerem Shalom, Israel diu que tots els béns són inspeccionats per prevenir que Hamàs faci contraban d’armes. Goren diu que COGAT troba i confisca “del 90% al 95%” dels cigarrets amagats, però no respon més preguntes. Adel Amr, cap del sindicat de transport palestí amb seu a Ramal·la, diu que el 90% dels camions que vénen de Cisjordània no estan involucrats en el contraban. Segons Goren, també s’han trobat cigarrets en ajuda provinent d’Egipte.

Dimecres, un camió propietat d’Israel va ser trobat amb 220 embalums, normalment cada un amb 10 paquets de cigarrets, a Kerem Shalom, segons un full de càrrecs que Amr va proporcionar a The Washington Post. COGAT ha treballat per establir vincles comercials amb comerciants i empreses no afiliades a Hamàs. D’aquesta manera, diu Amr, ha permès que un petit grup de comerciants, alguns amb vincles de contraban de cigarrets, monopolitzi gran part del comerç amb Gaza.

Goren ho refusa. Segons ell, COGAT exclou els executius empresarials que sap que tenen alguna connexió amb Hamàs.

Pillatge i anarquia

Després de passar la inspecció a Kerem Shalom, els comerciants paguen una empresa de transport palestina autoritzada per Israel perquè traslladi les mercaderies al costat de Gaza. A partir d’aquí, els conductors contractats per grups humanitaris o comerciants privats recullen la càrrega – si la carretera està lliure de combats i operacions israelianes – i traslladen les mercaderies a punts de recollida i magatzems d’ajuda, si poden arribar sense ser saquejades abans.

Els saquejadors sovint esperen camions al llarg d’un corredor de l’autopista Salah al-Din, on el moviment ha de ser coordinat amb les autoritats israelianes. Wassim Aqel, de trenta-vuit anys, va dir que l’empresa de transport de la família treballa amb comerciants del sector privat. L’empresa paga milers de xéquels a palestins locals per protegir els camions que circulen per l’autopista.

“Ens comuniquem amb el bàndol israelià per coordinar les tripulacions amb les quals treballem, que són monitoritzades pel costat israelià a través d’avions de reconeixement”, va dir Aqel. La seva seguretat està desarmada, va dir, per evitar la confrontació amb les forces israelianes. Tot i això, els seus camions no s’han escapat del caos. A principis de la guerra, membres de la força policíaca civil del govern controlat per Hamàs protegien els camions d’ajuda, però es van retirar després d’ atacs israelians dirigits aquesta primavera – alimentant onades de saquejos mortals a Rafah i al nord de Gaza. Israel diu que considera la policia civil objectius legítims d’Hamàs.

“Avui ens encarem a un col·lapse gairebé total de la llei i l’ordre, amb conductors de camions que són regularment amenaçats o agredits i cada vegada menys disposats a fer assistència”, diu Philippe Lazzarini, cap de l’agència de les Nacions Unides per als refugiats palestins. Adham Shuheiber, director de la companyia de transport Shuheiber, que treballa amb organitzacions d’ajuda, diu que molts dels seus camions estan fora de servei a causa d’atacs repetits. “Israel de vegades s’acluca d’ulls a la introducció de cigarrets… i de vegades és més estricte per crear discòrdia entre la gent i per demostrar a Hamàs que Israel té el control de la Franja de Gaza.”

El mercat negre

Quan els camions arriben a la seva destinació, el contrabandista de Deir al-Balah descriu com agafa els paquets dels productes on eren amagats i els ven a un altre comerciant. Els cigarrets són venuts a l’aire lliure, en camps de tendes improvisades i en ciutats bombardades, a preus astronòmics. Amb el lucratiu mercat negre gairebé fora del control d’Hamàs, les autoritats proven de cooptar el comerç atacant els comerciants i les seves connexions, explica el contrabandista.

Si els comerciants es neguen a denunciar-los, alguns agents de paisà d’Hamàs imposen multes molt altes o els amenacen de mort, diu. N’hi ha d’altres que, simplement, demanen una part dels guanys. Mentre els especuladors lluiten pel botí, els palestins normals cauen en una desesperació encara més profunda. L’augment dels preus també ha inflat el cost del menjar i de més béns comercials introduïts a Gaza.

“Aquí hi ha molta gent que guanya molts diners amb el conflicte més il·legal que he vist mai a la vida”, va dir Petropoulos. “És molt depriment.”

Uns cinc-cents mil palestins són al llindar de la fam, segons un informe recent d’agències de les Nacions Unides i grups d’ajut. A causa de la manca de diners, més de la meitat de les famílies enquestades diuen que han intercanviat roba per menjar. Els amics, desesperats, de vegades apleguen diners per compartir un sol cigarret.

“Vaig deixar de fumar i em vaig estressar, estava tens i enfadat constantment”, diu Ahmed, ex-gestor de restaurant, que comparteix una tenda amb la dona, dos fills i vuit familiars més. S’han desplaçat set vegades d’ençà de l’octubre.

“Estem privats de tot”, va dir.

• Subscriviu-vos a The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb